(Foto: Colectivo Anguila)

Us explicava l’altre dia que vaig anar a la presentació en societat de l’edició d’aquest any (aquest any només en faran una) del cicle De Prop de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Doncs bé, dijous vaig anar al segon concert del cicle (l’estrena, amb Balago, me la vaig perdre), el que més il·lusió em feia, perquè oferia l’oportunitat de veure en directe l’aragonès Bigott, en formació de banda, un plaer rar en les nostres latituds i que també van tenir el privil·legi de veure i sentir els assistents al Let’s Festival divendres.

El directe de Bigott va ser impecable. Va tocar en una formació de sextet que incloïa la seva parella i musa, Clara Carnicer, àlies Clarín, que sempre l’acompanya, i la parella que formen el reputat productor Paco Loco i la seva dona, Muni Camón, tots dos part de l’equip que va treballar a Fin (2009), el seu recomanable últim disc fins a la data. Slide guitar, ukelele, teclats i corus femenins van acompanyar la cançó pop d’arrel nord-americana amb accent manyo de Bigott (o nordico manyo, perquè fa unes r que sembla a cowboy in Sweden), que a més va estar molt simpàtic i es va marcar uns balls dignes de la Polinesia de Port Aventura. Les cançons de Fin van ser una delícia, però Bigott va aprofitar també per avançar alguns dels talls que formaran part del seu nou treball, que pel que es va poder sentir a La Pedrera, promet.

No puc ser tan postiva amb la projecció que va acompanyar el concert. Com us explicava l’altre dia, la particularitat d’aquesta edició del De Prop és que s’ha encarregat a diferents videoartistes peces de nova creació per acompanyar els concerts. Doncs bé, el retaule en Super8 d’imatges suposadament suggerents protagonitzades per noies guapes en una envejable finca a Cadaqués creat per Ramón Ayala no em va agradar gens. Em va semblar buit de contingut, presumptuós i vist mil vegades. A veure què tal el següent.