El dia que vaig anar al dinar dels Caprichos em va caure una mica la cara de vergonya quan vaig haver d’admetre que encara no havia anat al Taboo, les sessions mensuals de burlesque de l’Apolo. Vaig prometre que la següent no me la perdia i dit i fet, vaig assistir a primera sessió nadalenca i dominical d’aquest xou de pit i cuixa per a gurmets.

Perquè, admete-m’ho. El Taboo, i suposo que tots els espectacles de burlesque, és en definitiva un xou d’striptease. Però la gràcia és que és molt més que això. Per començar, l’estètica de tot el conjunt és d’un gust exquisit, inspirada en els anys cinquanta. Els números d’striptease són refinats i divertits, més propers a la picardia del vodevil que a la sexualitat del lap dancing o del videoclip de ‘She wolf’ de Shakira. Per molt que Madame Taboo, l’excel·lent mestra de cerimònies, digui que alguns dels números puguin provocar “tibantor als pantalons”, la veritat és que no va per aquí la cosa. A més, el Taboo és un espectacle de varietats, i en la varietat hi ha el gust: a més de les noies –no estaria malament, però, que també es despullés algun noi, si ho fes amb la gràcia que ho fan elles, i sempre i quan fos un artista de burlesque i no un vulgar boy– hi ha números de màgia i música en directe a càrrec del quartet Mambo Jambo, capitanejats pel saxo de Dani Nel·lo i acompanyats de la veu de l’encantadora Myriam Swanson, i en el que jo vaig assistir també del quartet de doo-wop Velvet Candles.

En fi, que si no hi heu anat encara, no us perdeu el proper, que serà el 21 de gener. Penseu que l’entrada inclou ponx…!