(Foto: Toni Rosado per a scannerFM)
He estat buscant al Flickr de scannerFM una foto per demostrar-vos que Tracyanne va somriure –i força– al concert de Camera Obscura a l’Apolo, però no n’he trobat cap en què la Campbell no estigués seriosa. Llàstima, perquè tal com em va prometre quan la vaig entrevistar (va, si us agrada una mica Camera Obscura llegiu-vos l’entrevista, que aquesta peça em va quedar molt simpàtica i crec que us agradarà), la cantant i lletrista de la formació escocesa va estar còmoda i contenta a l’escenari –res a veure amb la cara que gasta al vídeo de Lloyd, I’m Ready to Be Heartbroken–, el públic –abundant– va respondre, i vaig gaudir molt del concert, que va sonar magnífic. Sense violins però amb trompeta.
La veritat, que un grup amb més de 10 anys de trajectòria pugui omplir un concert només amb cançons del seu últim disc (i de l’anterior) i satisfer el seu públic, és una molt bona notícia. Significa que tenim Camera Obscura per estona, i que tenim els millors Camera Obscura que hem tingut mai.
Redactora de música de Time Out Barcelona, col·laboradora de la revista Rockdelux i iCat FM, a més de meitat del duo de punxadiscos Bonnie & Clyde.
bao_bao
16/11/2009 0:29
Ostres, no havia vist mai el vídeo de Lloyd, I’m Ready to Be Heartbroken i sí que se la veu seriosa, a la Tracyanne, i jo diria que ensopida i fins i tot enfadada. Contrasta molt el seu gest amb la resta del vídeo i amb la pròpia música, la veritat… Que bé que el concert estigués bé, quina enveja, i sí, l’entrevisteta t’ha quedat simpàtica ^_^
bao_bao
16/11/2009 0:34
He vist que cap al final del vídeo de Let’s Get Out Of This Country sí que riu i força; deixa anar alguna riallada i tot…
musica
16/11/2009 10:48
és que jo tenia una mica de trauma amb ella perquè quan van treure el ‘Let’s get out of this country’ la vaig entrevistar, per e-mail, en plan súperfan i súper emocionada i va ser molt, molt freda i seca. I quan la vaig entrevistar l’altre dia, per telèfon, estava preparada perquè fos igual. I va ser molt maco perquè al principi ho estava molt, de freda i seca, però a poc a poc, vam anar congeniant, i va anar canviant d’actitud. I em va caure molt bé. Vaig tenir la sensació que era sincera n_n
omar
16/11/2009 11:43
clarament, el somriure no és la seva millor virtut… de fet podria asegurar que l’he vist cantar 3 vegades, i en cap d’elles ho ha fet.
fins i tot podria dir que al fib ’07 no li va tirar el micròfon al tècnic de só de miracle! (i el que em va fer riure, clar)
musica
16/11/2009 11:49
la veritat és que a l’Apolo tant el so com la reacció del públic els van ser molt favorables. un llançament de micròfon hagués estat mooolt difícil de justificar. però de veritat que va regalar somriures a dojo.
Lloyd
16/11/2009 13:50
Una mostra del seu somriure,
http://www.youtube.com/watch?v=7K229npbgJU
El millor de l’any I | I can hear music
29/12/2009 22:44
[...] The Big Pink, A brief history of love The Bridal Shop, In fragments Butcher Boy, React or die Camera Obscura, My maudlin career Cineplexx, Nuevahola The Clientele, Bonfires on the heath The Drums, Summertime! [...]