Ara entenc perquè Eirik Glambek Bøe subratlla tant la seva preponderància a la música que fan Kings of Convenience quan concedeix entrevistes, o vaja, perquè la va subratllar tant quan me la va concedir a mi. En directe queda tan anulat per Erlend Øye, l’altra meitat del duo, que necessita autoafirmar-se quan aquest no hi és.
“Està bé debutar en una ciutat davant de 5000 persones. Ho hauríeu de provar”, va afirmar un extremadament segur Øye, que poc tenia a veure amb el noi tímid que recordava del seu concert a Benicàssim, en que van presentar el seu segon disc, Riot on an Empty Street (2004).
Ara, cinc anys després, en la presentació del tercer, Declaration of dependence (2009), es podia permetre el luxe de fer bromes de gràcia dubtosa –com alentar a trencar els vitralls del Palau de la Música a cop de notes agudes, o fer discursos populistes sobre els diferents preus de les entrades en funció de la visibilitat dels seients–, amb la seguretat que el públic, rendit als seus peus, les riuria totes.
Un grup –ampliat el duo a quartet amb un violinista i un violoncelista/baixista– crescut per la resposta de l’audiència, tant a les cançons més antigues com a les noves, va oferir un directe que va anar in crescendo, i que va culminar amb Erlend Øye cantant I’d rather dance with you (no us perdeu el videoclip) dret sobre de les butaques de les primeres files, entre un públic que s’havia aixecat –per ordre seva– ja abans del bis.
Un concert molt esperat, amb totes les entrades venudes, que no va decebre, i en què Kings of Convenience van demostrar que la pretesa provocació del seu ja clàssic lema, quiet is the new loud (el silenci és el nou soroll), es correspon amb la seva actitud sobre l’escenari. Per practicar una revisió nòrdica de la bossa nova, són prou punkies. O vaja, com a mínim Erlend Øye. Ara, només a mitja jornada.
Redactora de música de Time Out Barcelona, col·laboradora de la revista Rockdelux i iCat FM, a més de meitat del duo de punxadiscos Bonnie & Clyde.
Teo
09/11/2009 15:12
Gran concert el de divendres, però quan obrien la boca la cagaven una mica pobrets!
El que és bo és el videoclip d’I'd rather dance…’
El senyor Eirik Gamblek Bøe, però, s’hauria de tallar les ungles. No m’hi vaig fixar si ho havia fet divendres.
musica
09/11/2009 15:40
jo jo jo! pobre Eirik! és per tocar la guitarra, ehem…
Teo
09/11/2009 16:16
Que es compri una pua coñe!
musica
09/11/2009 16:22
juas juas! n_n
bao_bao
09/11/2009 22:20
No he vist mai els Kings of Convenience en directe (ja m’hauria agradat, ai) però la veritat, només pel vídeo de I’d rather dance with you ja se’m fa una mica plasta, l’Erlend Øye. Per respondre amb una broma al seu nivell, se li podria dir que té nom de moble de l’IKEA -_-’
musica
10/11/2009 10:16
com els sofàs klippan?
bao_bao
10/11/2009 20:40
Com els sofàs KLIPPAN, els plats DINERA, les alfombres KAJSA TRÄD, els lavabos GODMORGON, els molinets de pebre KROSSA, o el botellero OMAR (ju, ju!).
Primavera vs. Sónar | I can hear music
19/11/2009 13:54
[...] he parlat amb la gent gràcies a la qual últimament heu pogut veure Neil Young, U2, Coldplay, Kings of Convenience o Camera Obscura. Però si voleu saber què m’han explicat, si voleu saber els secrets del [...]
El millor de l’any I | I can hear music
29/12/2009 22:44
[...] God help the girl Jeremy Jay, Love everlasting / Ghost rider (ex aequo) Joe Crepúsculo, Chill out Kings of Convenience, Declaration of dependence Music Go Music, Expressions The Pepper Pots, Now! Suburban Kids with [...]