Ahir a l’In-Edit vaig veure The agony and the ecstasy of Phil Spector, un documental que alterna una entrevista exclusiva al genial productor, enregistrada al març de 2007, amb interpretacions originals de les seves produccions i amb imatges del primer judici que va afrontar pel suposat assassinat de l’actriu Lana Clarkson. Un judici que es va declarar nul perquè el jurat no va posar-se d’acord. Actualment Spector, com ja us explicava en un altre post,compleix condemna per aquest crim, després que se’l declarés culpable en un segon judici.
Coses que penso després de veure’l:
- Que Phil Spector sembla una persona molt desagradable. Té un ego immens (es compara constantment amb Leonardo Da Vinci) i no sembla que tingui massa capacitat per apreciar ningú. És envejós, deixa a caldo tots els seus companys de professió que menciona, des de Bob Dylan a Brian Wilson –un moment especialment dolorós per mi, quan se’n fot de l’obsessió del Beach Boy amb Be my baby–, passant per tots els artistes amb qui va treballar, inclòs John Lennon, l’única persona per qui sembla que senti una mínima estima, però a qui sembla que culpi de la seva pròpia mort, per estúpid. A sobre, escup mentre parla, i té sempre una gota de saliva penjant del llavi. Fa molta angúnia.
- Que tot i semblar repugnant com a ésser humà no està tan clar que sigui un assassí. No conec els detalls del segon judici, el que va el va condemnar, però a partir dels extractes del judici que s’inclouen al film, no hi ha massa evidències materials que demostrin la seva responsabilitat en la mort de Lana Clarkson, que podria haver-se suïcidat.
- Que Spector va trigar 4 hores a fer-se el voluminós i infame pentinat les fotos del qual han circulat per internet i del qual jo me n’enfotia a l’altre post. El hairdo de la discòrdia és el de la foto amb la camisa blava. Spector diu al docu que es va aixecar a les 4 de la matinada per pentinar-se, per estar llest a les 8 i anar al jutjat. També diu que era un homenatge a Einstein. I a Bethoven.
L’In-Edit tornarà a passar la pel·lícula el divendres, a les 18.15 al cine Rex.
Redactora de música de Time Out Barcelona, col·laboradora de la revista Rockdelux i iCat FM, a més de meitat del duo de punxadiscos Bonnie & Clyde.
bao_bao
04/11/2009 19:08
Jopé, ja m’agradaria anar-lo a veure. ¿Saps si hi ha alguna manera de poder-lo veure a la meva tornada?
omar
05/11/2009 1:15
leonardo da vinci, albert einstein, ludwing van beethoven… m’agradaria viure d’aqui 80 anys per veure si algun altre il·luminat te l’indecencia de comparar-se ni que sigui amb un parell d’aquest calibre, i comprobar que Phil Spector no hi surt a la graella.
sort que no viura per veure-ho… ara no recordo be quin numero de pecat capital era la superbia
musica
05/11/2009 10:44
miau, com que no és a la cartellera ordinària –i si hi fos també seria difícil que aguantés 2 mesos–, em temo que és impossible. no sé si al multicines La Mula el projecten, jeje.
la veritat és que veient la pel·lícula l’Spector sembla un cas de manual d’una persona que ha de compensar la manca d’afecte i reconeixement amb un ego infladíssim… jo crec que mereix més reconeixement del que té. però que sigui una persona tan desagradable –això és el que em va transmetre al docu, com a mínim– no ajuda a que ningú tingui massa ganes de rendir-li cap homenatge…
marc farnés
07/11/2009 14:02
Em sembla els Ramones estarien d’acord amb la Marta, llàstima de Joey, Johnny i Dee Dee ja no puguin dir la seva, tot i que en el seu moment ja van explicar com de boig estava Phil Spector: un paio capaç de disparar una pistola durant la gravació d’un disc. Per cert, Marta, podries obrir un post sobre genis fills de puta i/o dictatorials.
musica
09/11/2009 10:21
Fet! A petició del Marc, creo la categoria ‘Son of a genius’.
MJ
13/11/2009 19:54
Trobo que en el pentinat de la foto s’ha moderat bastant… Està entre Elton John i la Nancy de famosa, però, vaja, respectable.