Elogi de Camela

dijous, 26/03/2015 | Concerts, Pots sentir-me

10955561_10153488775276165_4920330589324636218_nVa començar quasi com una broma, en un concert de La Bien Querida. “Aquest sinte sembla de Camela”, em va dir. I vam acabar reptant-nos a anar a veure els factòtums de la techno-rumba (o del synth pop cañí), que per casualitat tocaven al Razzmatazz just un mes després. Convertits en duo després que Miguel, teclista de Camela i membre fundador, abandonés el grup, Ángeles i Dioni havien hagut de demostrar que la partida del compositor de molts dels seus èxits no els passava factura. No ho va fer: ‘Más de lo que piensas’, quinzè àlbum en vint anys, va entrar directament al número 1 de la llista de vendes, i, tot i que pels pèls, es va colar al rànquing dels 50 discos més venuts a Espanya durant el 2014.

El xou de Camela em va fer pensar en allò que diem sempre quan parlem del fenomen Manel: la transversalitat. Gent de tot tipus omplia el Razz: teníem al costat un grupet que també hauríem pogut veure al concert de La Bienque –crec que ens miraven còmplices, que havien clissat que érem dels seus–, i que se les sabien totes; d’entre un grup de senyores madures, una de tant en tant brandava una crossa enlaire, desafiant la malura que no li havia impedit venir; i mitja dotzena de paios fets i drets s’abraçaven formant una sentida melé saltant al ritme de ‘Lágrimas de amor’, al final d’un concert vibrant i emocionant.

Tags:

Bravo, Battiato

dijous, 19/03/2015 | Concerts, Pots sentir-me

L’últim cop que Wilco van venir a Barcelona no hi vaig anar. Era al Liceu, marc incomparable, bla, bla, bla. Però els havia vist tants cops en relatiu poc temps que, oh blasfèmia, em va fer mandra. L’últim cop m’havia adonat que em sabia de memòria els arranjaments, no els de les cançons com apareixen als àlbums, sinó els que les diferencien en directe. Suposo que perquè quan els he vist han variat poc un ‘setlist’ que amb vuit àlbums publicats en 20 anys podria variar més en cada gira.

El contrari em va passar veient Franco Battiato la setmana passada al Palau de la Música. Amb un olfacte nul, havia donat per fet que el caràcter electrònic del seu últim llançament, Joe Patti’s experimental group (2014), l’exclouria del festí. Però va ser just a l’inrevés: el disc va condicionar el repertori del músic italià i la formació amb què el va defensar –un trio de veu, piano, sintetitzadors i electrònica– al, ehem, festival Guitar BCN.

De clàssics en van caure una pila: el nou àlbum se’l va ventilar en un bloc de mitja hora. Però no van ser gaires els que va repetir respecte al xou a L’Auditori el 2013 al capdavant d’un sextet i un quartet de corda. Sí, m’hauria encantat sentir ‘Centro di gravità permanente’ i ‘L’era del cinghiale bianco’, però va ser millor anar a dormir amb una nova prova de la rellevància d’un Battiato irrepetible.

Tags:

20 de maig, dia sense música contra l’IVA cultural al 21%

dijous, 19/02/2015 | Concerts, Notícies

diasensemusicaEl sector de la música en viu uneix forces: associacions de promotors musicals i sales de concert de tot l’estat promouen una acció conjunta per exigir que la música en directe es beneficiï d’un tipus d’IVA reduït. Per aquest motiu, volen convertir el 20 de maig en un dia sense música: un dia sense concerts per sensibilitzar la societat de l’amenaça que l’IVA al 21% significa per a la supervivència del sector de la música en directe a Espanya.

El juliol del 2012, el govern espanyol del Partit Popular va incrementar l’IVA sobre el preu de les entrades a sales de cinema, teatres, festivals musicals i concerts del 8%, un tipus reduït que vetllava per garantir l’accés de la societat a la cultura, al 21% actual. La mesura es justificava amb la necessitat d’augmentar la recaptació d’impostos en el context de crisi econòmica.

Però els sectors afectats de seguida van alertar que l’increment del tipus estava provocant l’efecte contrari: la caiguda d’espectadors, un 30% menys que al 2008 en el sector de la música en viu, va resultar en un descens de més de 42 milions d’euros en els ingressos generats per IRPF, impostos de societats i Seguretat Social, segons el comunicat difós pels promotors del dia sense música, entre les quals hi ha l’Asociación de Promotores Musicales (APM); l’Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya (ARC) i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC).

El comunicat també posa èmfasi en què, així com altres països com França, Holanda i Portugal, que van tirar endavant mesures similars van rectificar quan van constatar que l’augment del tipus no es traduïa en un increment dels ingressos de l’estat, el govern espanyol del PP continua “enrocat” en la seva postura.

Aquesta situació deixa els promotors musicals, sales de concert i consumidors de música en viu en una situació de greuge en comparació amb altres països europeus, en què els directes es beneficien de tipus reduïts o superreduïts: al 21% d’Espanya el segueix de molt lluny el 13% de Portugal; a Itàlia, Finlàndia, Irlanda, Alemanya, Grècia, Holanda, Bèlgia i França –en aquest ordre– el tipus va del 10 al 5%; Luxemburg, Suècia i Noruega graven els concerts entre el 3 i el 0%.

En què consistirà el dia sense música? Els convocants volen “apagar” la música en viu durant 24 h, amb la complicitat dels músics. Per aquest motiu, les sales han estat treballant per reubicar els concerts programats per al 20 de maig, com per exemple de Joan Manel Serrat a Madrid, que actuarà els dies abans i després.

Les associacions catalanes esperen comptar amb la complicitat dels equipaments culturals públics, tenint en compte que la Generalitat s’ha mostrat contrari a l’IVA del 21% sobre la música en viu. Però de moment no han pogut confirmar la implicació del govern.

També han explicat que mantenen converses amb ràdios i amb proveïdors de música en ‘streaming’ perquè la iniciativa sigui visible en aquestes plataformes.

La campanya busca aconseguir suport social en forma d’adhesions a un manifest que ja es pot signar a través de Change.org. L’objectiu és recollir 500.000 signatures fins al 20 de maig.

“La nostra indignació amb l’atac frontal del PP contra la música en directe que, després de donar dades, hem decidit passar a l’acció”, ha dit Tito Ramoneda, cofundador i coproductor de la promotora de Barcelona The Project. “Ja era hora que ens ajuntéssim. Estem perdent una o dues generacions de joves que no poden entrar al circuit de la música en viu, i de la mala gestió d’Hisenda en surt guanyant la música comercial”, ha afirmat Jordi Gratacós, director de la promotora barcelonina WAM. World Around Music, i president de l’ARC. “Com és possible que prendre’s una Coca-Cola al cine es grava amb un 10% i si te la prens veient un concert es grava al 21%? Aquesta penalització del sector ens provoca una incredulitat absoluta, i ho estem pagant tots de la nostra butxaca”, ha protestat Lluís Torrents, director de Razzmatazz i president de l’ASACC.

Tags:

Quan Katy Perry, en el seu millor moment, va pronunciar el mot ‘Mataró’

dimarts , 17/02/2015 | Concerts

Katy Perry, The Prismatic World Tour (2014-2015)Si la gira d’una diva del pop passa per Barcelona en el seu millor moment i es té certa tirada pel tipus de proposta que aquest model d’artistes ofereixen –cançons infeccioses, hedonisme, grans espectacles per a multituds, canvis de vestuari, etc.–, cal anar-hi, perquè no fer-ho pot significar perdre un tren que potser no tornarà a aturar-se. No va tenir res a veure veure Lady Gaga el desembre del 2010, en el zenit del seu fulgurant ascens després de ‘The Fame Monster’ (2009), que fer-ho el 2012, després de la primera garrotada que van significar les reaccions a ‘Born this way’ (2011): que Gaga vomités durant el xou des de dalt de la torrassa del castell de cartró-pedra de l’antiquada escenografia serveix d’escatològica metàfora del declivi de l’artista.

Per aquest motiu calia fitxar sí o sí amb Katy Perry en la parada al Palau Sant Jordi del seu Prismatic World Tour, que recull els millors temes dels seus exitosos tres últims àlbums, ‘One of the boys’ (2008), ‘Teenage dream’ (2010) i ‘Prism’ (2013), discos lluny de ser rodons (només literalment), però que junts sumen entre mitja dotzena i una desena de ‘hits’ indiscutibles. No en va el concert de Barcelona pràcticament va coincidir en el temps amb l’actuació de la californiana a la Super Bowl, la final de la lliga de futbol americà, que és la retransmissió televisiva amb més audiència als Estats Units i un dels espectacles més vistos a tot el món. Els últims anys l’han amenitzat Beyoncé, Madonna i Bruno Mars: ‘top of the pops’.

Perry, que es va disculpar per la seva absència a Barcelona –només havia actuat el 2008 a l’Apolo–,  va desplegar el seu imaginari kitsch i colorista, entre naïf i provocador. Ho va fer en posades en escena que van fer pensar en una versió ‘raver’ del musical d”El rei lleó’ –segment que va obrir ‘Roar’–, en l’Antic Egipte retro futurista del vídeo de ‘Remember the time’ de Michael Jackson –on van sonar els greus de ‘Dark horse’–, en el musical ‘Cats’ –amb un dels moments musicalment més desafortunats del xou, la descafeïnada versió estil Broadway de ‘Hot n cold’; l’altre fiasco va ser que es ventilés ‘Last friday night (T.G.I.F.)’ en un ‘medley’ amb ‘This is how we do’–, i en l’escena acid dels 90 –on van brillar en colors fluorescents ‘Teenage dream’ i ‘Cailornia girls’–.

Katy Perry, The Prismatic World Tour (2014-2015). FireworkEl xou no va defugir cap dels clixés dels concerts de les dives del pop. No van faltar el segment dedicat a les balades –que en el cas de Perry va adoptar un format acústic, amb la cantant rascant la guitarra–, ni les atencions als fans, moments que acostumen a ser un llast i que es carreguen el ritme de l’espectacle. Però això últim, que sovint és tan tediós, va resultar en un dels moments simpàtics de la vetllada, quan l’emocionat fan que Perry va fer pujar a l’escenari va demanar a l’estrella del pop si podia pronunciar el nom del municipi d’on ell venia: “Please, can you say ‘Mataró’?”, va dir nerviós; se suposava que havia de traduir-la de l’anglès al català. I la diva el va complaure amb un accent prou convincent i amb la veu agudíssima amb què es va passar la nit animant el públic i trepanant-li els timpans.

Entre les ‘pop star’ que tenim ara mateix en actiu, Katy Perry no és ni la millor cantant –tot i que se’n surt prou bé: de potència pulmonar en té de sobres– ni la millor ballarina, ni té les millors cançons al repertori, ni el seu imaginari –còmic fins al ridícul– és el més artísticament interessant. Però és simpàtica i penca per oferir el xou que el seu públic pot esperar d’ella: sobrevolant l’audiència penjada d’un ram de globus de colors, i acabant amb un ‘Firework’ al qual li va faltar volum i intensitat; sort del cop d’efecte de les ulleres de cartró ‘prismàtiques’ que van compensar la manca de focs artificials, però llàstima que no n’hi hagués per a tothom. Un xou sense sorpreses però tampoc sense decepcions.

Tags:

Ferran Palau es clava ‘La daga’

dimarts , 10/02/2015 | Cançons, Discos, El meu nou grup favorit

Ferran Palau, 'Santa ferida' (2015)Ferran Palau, veu masculina d’Anímic i un dels dos compositors principals del grup de Collbató, va debutar en solitari amb ‘L’aigua del rierol’, un recull de cançó d’autor acústica delicada i evocadora que incloïa algunes de les cançons més boniques del 2012 a casa nostra.

Ara Palau torna amb ‘Santa ferida’,  i el primer avançament, ‘La daga’, manté la melancolia, però s’allunya del so bucòlic del seu predecessor a favor d’un to misteriós i sensual.

 

 


M’he rendit al seu encanteri
No diré que no em van avisar
Pobre del que s’acosti a ella
Sucumbint al misteri amagat

Era massa fort
Era massa fort

Tu clava’m la daga al coll
Que jo abandonaré el cos
Tu clava’m la daga al coll
Que jo abandonaré el cos

M’he rendit al seu evangeli
No t’ho he dit però una força animal
Fent servir la seva energia
Se m’ha endut i ara no se tornar

Era massa fort
Era massa fort

Tu clava’m la daga al coll
Que jo abandonaré el cos
Tu clava’m la daga al coll
Que jo abandonaré el cos

Gravat amb Jordi Matas (Seward) i Joan Pons (El Petit de Cal Eril), els quals l’acompanyaran en directe, ‘Santa ferida’ està previst per al 17 de març. Abaixada la persiana d’Amniòtic Records, el segell de Pau Vallvé que en va editar el debut, el segon disc de Palau veurà la llum en el nou segell Halley Records, un cometa que orbita al voltant de dues agències de ‘management’, Lizardqueen Music (Núria Graham, La iaia) i Èxits Management (Txarango, Els Catarres), i l’agència de comunicació Vibra Comunicació (La Pegatina, Acústica de Figueres, Black Music Festival). Segons el segell, en el seu catàl·leg “imperarà més la qualitat que l’estil de música, més l’emoció que el criteri comercial”. La segona referència serà la reedició, també al març. de ‘First tracks’ (2013), la maqueta autoeditada amb què es va donar a conèixer Núria Graham, qui el 2 de març publicarà el seu debut oficial, ‘Bird eyes’, amb El Segell del Primavera.

 

Tags: , , ,

La ‘playlist’ de Podem

dijous, 5/02/2015 | Cançons, Cançons contra la crisi, Pots sentir-me

playlist podemos 31/01/2015No sé si serà un ‘fake’, com aquells cartells del Primavera Sound que circulaven per la xarxa segons els quals Kanye West i Cocteau Twins havien d’actuar a l’edició d’aquest any del festival. Però corre per Twitter una captura de pantalla amb les cançons que suposadament van animar la multitudinària manifestació que Podem va organitzar a Madrid. I coi, quina col·lecció de ‘temazos’: la selecció és tan bona que gairebé fa venir ganes d’haver-hi anat. Si la pengen a Spotify (hi és: gràcies Gent Normal), jo no m’ho pensaria dues vegades i m’hi subscriuria per animar festes i revetlles.

DJ Podemos va punxar cançons amb vocació més o menys revolucionària, des de ‘Rebel rebel’, de David Bowie, fins a ‘Ciutat podrida’, de La Banda Trapera del Río, passant per ‘Spanish bombs’, de The Clash, i ‘Fight the power’, de Public Enemy.

Però la llista també vessa hedonisme, amb ‘Blue monday’, de New Order, ‘Common people’, de Pulp, o ‘I follow rivers’, de Lykke Li, en la versió del ‘remix’ de The Magician, esclar. Temes bastant més motivadors per aconseguir l’anhelat ‘ambient festiu’ al qual aspiren els organitzadors de tota mani, que ‘La presó del rei de França’ de la Companyia Elèctrica Dharma. Per poc òbvia i com a favorita personal, del ‘setlist’ jo em quedo amb ‘The bleeding heart show’, de The New Pornographers. Ah, i ‘L’estaca’, aquest cop, no va tombar.


Tags: , , , , , , ,

El mallot de ‘Chandelier’

divendres, 16/01/2015 | Cançons, Pots sentir-me, Videos


La primera vegada que vaig veure el videoclip de ‘Chandelier’, el vaig haver de veure tres o quatre cops seguits. L’inflamat himne de Sia sobre les misèries de la seva addicció a l’alcohol i a la festa és una de les cançons més emocionants del 2014, però amb la intensa coreografia que interpreta l’estrella infantil de la dansa Maddie Ziegler, en el paper de la rossa torturada cantautora australiana, el seu efecte és devastador.

Encara en l’èxtasi provocat per gronxar-me en el ‘chandelier’, vaig llegir el comentari que algú havia deixat al vídeo a YouTube lamentant que Ziegler, a banda de la perruca de Sia, només vestís un mallot de color carn. I em va fer angúnia que davant d’un treball audiovisual tan potent, davant de l’expressiva interpretació d’una peça de dansa impressionant, a algú li sortís posar-se en la pell dels pedòfils.

Ara el mateix fantasma ha tornat a embrutar el nou clip de Sia qui, al d’’Elastic heart’, enfronta la prepúber Ziegler –amb el maleït mallot i la famosa perruca– amb l’actor Shia LaBeouf, de 28 anys, tancats en una gàbia, deshumanitzats, emulant la lluita entre dues bestioles, simbolitzant la tensió entre dues facetes del caràcter de la cantautora, segons ha explicat ella. Però el problema no el té el videoclip: el tenen els qui en la interacció entre una nena i un adult hi veuen tensió sexual.


Tags: ,

‘Cachitos’, o quan la tele molava

dilluns, 12/01/2015 | Pots sentir-me

“Ponme la cinta otra vez, pónmela hasta que se arranquen los cachitos de hierro y cromo a cantar como tú sabes”, es marcava Kiko Veneno a ‘En un Mercedes blanco’, una de les perles del seu clàssic ‘Échate un cantecito’ (1992), el disc que li va significar una segona oportunitat, l’última que es donava abans de llançar la tovallola en això de la música, i amb què se’n va acabar sortint.

Potser és per això que el programa de La 2 que tria, remena i rescata bocinets d’actuacions musicals del vast arxiu de Televisió Espanyola, presentats en addictius paquetets temàtics, va triar aquest nom, ‘Cachitos de hierro y cromo’, per donar una segona oportunitat a les cintes que formen aquesta videoteca històrica de tresors audiovisuals i testimonis socioculturals de la seva època, ara que gaudir de música –en videoclip, en viu o en ‘playback’– en una caixa més tonta que mai és una quimera.

A trossets han recuperat els deliris del realitzador Valerio Lazarov, amb Peret, el Rei de la Rumba, interpretant tots els papers de l’auca, i veure Alaska, Santiago Auserón i Pablo Carbonell a ‘La bola de cristal’ i les gamberrades d’un David Bagés pre Amadeu Cabanilles a ‘Plastic’ demostra que no és només que la generació EGB ens hàgim fet grans, és que la tele abans molava.

Tags: , , , , , ,

10 anys penjant el DJ

divendres, 12/12/2014 | Escena BCN, Pots sentir-me

scannerFM. Hang the DJ!!Recordo sentir des del llit, amb el Walkman i sense poder dormir, el remix de Pet Shop Boys del Girls and boys de Blur, badant la boca davant la imatge de Brett Anderson al videoclip d’Animal nitrate, el cotxe de Thom Yorke en flames al de Karma police, la coreografia de Jarvis Cocker al de Common people. I recordo un dia en què la música que podia agradar-me va desaparèixer dels mitjans de comunicació.

El lema de scannerFM era: “La música que no sona a la ràdio”; aquest, i alguns de prestats dels himnes que trobaven a faltar a les ones hertzianes –“Hang the DJ”, “Bring the noise”, “Boys don’t cry”–, impresos en negre amb una tipo de pal sec sobre fons groc, magenta o cian. scannerFM era també una ràdio online quan la música a internet era poc més que l’intercanvi d’arxius P2P i MySpace, abans de Spotify, de Bandcamp i de SoundCloud, abans d’iCat.cat. I scannerFM va ser la primera ràdio a la xarxa amb un Premi Ondas, per retransmetre –amb una sabata i una espardenya, o amb tres walkie-talkies i dos portàtils– el primer Primavera Sound al Fòrum, quan un recinte que era la meitat del que és ara de nit feia respecte de tan buit que es veia.

D’això, ara en fa 10 anys, i a scannerfm.com encara hi són. Ho celebren a La [2] de l’Apolo, amb música que continua sense sonar a la ràdio (Beach Beach, Renaldo & Clara, Germà Aire, Santa Rita i Fighter Pillow), aquest cop en viu. I ens hi conviden a tots: l’entrada és gratis.

Tags: , , ,

Canelons de Phenomena

divendres, 5/12/2014 | Films

Aquest any per Sant Esteve menjaré canelons de ‘Jurassic Park’ i ‘Terminator 2′. És un dels festins de ‘blockbuster’ en forma de sessió doble del cicle Año Cero amb què Phenomena, després d’assolir gestes com omplir el cine Urgel –que va abaixar la persiana poc després de partir-hi peres–, estrena la seva pròpia sala, a l’antic cine Nàpols.

La sala Phenomena obrirà el teló el 19 de desembre amb Tiburón i Alien, el mateix programa doble amb què va començar a caminar el desembre del 2010, i durant el seu primer mes de vida recuperarà algunes de les pel·lícules que més alegries han donat a Nacho Cerdá –pare de la criatura– i al seu equip, i als seus seguidors en aquestes quatre temporades.

A menjar canelons de velociraptor i T-1000, m’hi emportaré les meves cosines de 13 anys. Són de la generació multicines i en el seu cas Phenomena els permetrà ja no recuperar el cinema en pantalla gran com a experiència coŀlectiva, sinó descobrir-lo. Fins ara havia entès el Phenomena com un exercici de nostàlgia vers una manera de consumir cinema que ja ha desaparegut. Però i els que són massa joves per haver-la viscut mai? El repte de Phenomena és ara arribar no als que l’enyorem, sinó als que no saben què es perden.

En vols més? Programació de la Sala PhenomenaPhenomena mai no diu mort / Sitges, el cine com a celebració

Tags: