Ja els tenim aquí! Segurament procedents de Múrcia, però no ho he demanat. Van a gairebé 4 euros el quilo i són els primers maduixots de la temporada a la Boqueria. Ja veieu quina bona pinta que fan i diu que són molt dolços. Sibarites, prepareu nata, suc de taronja o base de tarta! Com fem cada any, en aquest blog anirem veient com van baixant de preu fins arribar dintre d’un parell de mesos als 0,99 euros el quilo…

Mireu quina bona pinta fan aquestes coliflors a Cal Neguit, parades 250-251 i 252 de la Boqueria! Van a zero vuitanta el quilo i venen directes del Baix Llobregat!

Al mercat de Galvany també venen pèsols pelats, en bosses o en safates de plàstic. N’hi ha de grossos i de petits, els de menys mida ja se sap que són més fins i gairebé van a deu-mil pessetes el quilo. I és que de vegades més val parlar en pessetes, et dóna més sensació del valor de que estem parlant. A més, més val no perdre la referència en pessetes, que tal i com estan les coses mai se sap. No vaig demanar a quant van sense pelar, segur que algú de vosaltres ens ho sap dir,  però els d’Eroski són molt barats i prou bons.

Els plàtans són sempre un espectacle visual i encara més aquests gegants de procedència llatina. Sempre que els veig me’ls quedo mirant i penso que els tastaré, tot i que de moment no ho he fet. El preu és raonable (a un Euro el quilo els d’oferta) i l’orígen exòtic (Costa Rica).

De maduixes i maduixots en aquest blog  ja n’havíem vist fa unes setmanes, a alguna parada puntual de la Boqueria. Però es fa impossible no tornar-ne a parlar ara que es multipliquen els establiments que en tenen. Van a gairebé dos Euros el quilo. Les he tastat i són bones, amb el cos encara una mica blanc però les mulles amb suc de taronja ensucrat i entren molt bé.

 

De maduixes sempre n’hi ha però fora de temporada acostumen a anar cares. I certament, cada cop s’avancen més, però tant com a principis de gener? Vaja, que em va sobtar veure dissabte aquests maduixots a només un Euro i mig, a la parada Alfonso: entrant a la Boqueria per la Rambla, a mà esquerra.

- ”D’on són?” vaig demanar.

- “De aquí”

- “Ja però d’on?” vaig insistir

- “De Huelva, d’hivernacle”, va dir una dona que sortia de darrera

- ”Ah! Doncs posi’m un quilo i mig”

 Només n’he tastat una, perquè m’ha coincidit amb uns dies en que he hagut de fer bondat i menjar sopetes d’arròs. Però aquesta una era bastant, bastant bona! La resta encara són a la nevera. M’esperaran?

Diumenge és dia de mercat a Puigcerdà i és d’aquells en els que pots trobar de tot! Tot i el fred, diumenge passat era molt concurregut. Jo em vaig fixar en aquest cistell de regalèsia, la pegadolça anava a 5 Euros els 100 grams, o el que és el mateix però potser més contundent, a 50 Euros el quilo. No n’he comprat però ara que les veig a la foto penso que m’he quedat amb les ganes. 

a

“Rovellons extres, ¡acabats d’arribar!” cridava dissabte la mestressa que porta la parada “Ribas” de la Boqueria. No era només rovellons el que tenia, oferia les “trompetes de la mort” que veieu a dalt a 9,90€ el quilo, els camagrocs a 11,90€ i els rovellons que tant anunciava, a 12,90€.

I és que el Mercat de la Boqueria viu un esclat boletaire, com cada any per aquestes dates.

Parades que en d’altres moments estan plenes de fruita cobreixen les seves parts més comercials de bolets. Sovint en aquest blog hem discutit sobre la procedència dels bolets del mercat: que si venen de l’Europa de l’Est o d’aneu a saber on. Els “troços” i rovellons a meitat de preu que es veuen en d’altres parades no sé d’on venen però quan parlem de bolets jo em quedo amb els que veieu a les fotos, no sé perquè però me n’enfio d’aquesta gent. I a més, ja em direu si no fan bona pinta: “¡Proveu-los, proveu-los i en tornareu a comprar!” que cridava la venedora.