Durant una època jo relativitzava molt el tema dels tòpics de cada país, potser per idealisme valorava més la psicologia individual que la col·lectiva. Llavors la feina em va portar a viatjar molt i a negociar per Europa, Amèrica i Àsia. I vaig arribar a la conclusió contrària, és impressionant com es compleixen els tòpics de les formes de ser a cada país. L’anunci que avui ha fet la cancellera alemanya Angela Merkel té òbviament una lectura oportunista, ho fa perquè vol seguir al poder, però té sobretot una lectura en profunditat de psicologia social. La combinació d’una forma de pensar que en podríem dir de “blanc o negre” típicament alemanya, combinada amb  la constància dels ecologistes, la por o Angst col·lectiva a una catàstrofe nuclear post Fukushima o Txernòbil, han portat els governants alemanys a haver de prendre una decisió tan positivament radical com aquesta tot i les poques ganes que deuen tenir de prendre-la. Probablement l’energia nuclear continuarà creixent molt al món (el Japó ja ha anunciat que no pot renunciar-hi i la Xina continuarà amb els seus plans exponencials) i suposo que Alemanya haurà de comprar energia durant molts anys a França. Però la seva psicologia col·lectiva els ha portat a ser els primers  valents a fer un anunci ferm del tancament de totes les nuclears. ¿Com es diria en català ‘olé tus huevos’?

A la tardor li queden pocs dies però els està aprofitant de valent! I està omplint voreres i vidres dels cotxes de fulles groguenques. Tota la ciutat n’és un bon exemple, oi?

Un concert de música new age que sonava gràcies a electricitat  generada a pedal ha tancat a Barcelona la jornada mundial 10:10:10 “a global day of doing”. Un dia que s’ha celebrat arreu del món i que volia reivindicar una transició cap a un model de vida sostenible i just, aprofitant que el calendari marcava una combinació de xifres peculiar, el 10/10/10 .

“S’han volgut mostrar els esforços individuals i col·lectius que es poden fer per combatre el canvi climàtic” m’ha explicat una noia que hi participava…

Estava bé l’ambient que s’ha creat a la plaça dels Àngels, era molt peculiar. Abans hi havia hagut actes al parc de l’estació del Nord i a la Barceloneta.

No sé si heu anat últimament a fer un volt per la vora del riu Besòs però des de Santa Coloma fins a Sant Adrià l’espectacle de verdor és impressionant. Hectàrees i més hectàrees de prat no massificades i ideals per jugar en família a futbol o a críquet!

Home, potser no sempre hi ha la diversitat d’espècies d’ocells que indica el rètol tot i que si hi aneu amb un amic que en sàpiga en veurà unes quantes. El parc fluvial del Besòs és un espai ple de contrastos naturals i urbans, però tenint en compte les circumstàncies, difícilment podria estar millor.

Sincerament, qui de vosaltres hagués endevinat que aquesta és la desembocadura del Besòs? I s’hi arriba en Renfe a Sant Adrià o en línia vermella a Santa Coloma. Això sí: es recomana portar una bicicleta.

M’ha estat impossible no fer-li una foto a aquest rètol situat davant l’Estació del Nord, que anunciava el tancament de l’aeroport de Barcelona a causa dels fums del volcà islandès. És que a més és d’aquelles situacions peculiars, estem acostumats a uns ritmes i a una vida i va la natura i diu: ei, una mica de calma, que també hi sóc jo! Volareu si us deixo! I és clar, tots a passar pel tub, com ha de ser. D’altra banda estic convençut que si la situació s’allarga les companyies aèries faran l’impossible per tornar a volar, diu que KLM i Lufthansa ja estan fent proves. Per cert, a Barcelona avui feia olor a cremat, però no era això, oi?

Dos canaris de pare i mare groc han nascut aquesta matinada a Barcelona, coincidint amb l’arribada de la Primavera. Amb prou feines deuen pesar deu grams. De moment les dues cries es troben en bon estat i piulen demanant menjar, que els és proporcionat puntualment per la mare, però s’haurà d’esperar per veure com evolucionen: els primers dies són crítics en la vida d’un canari de gàbia. Els dos canaris han nascut als 13 dies justos de l’última posta, queda la incògnita de saber què passarà amb els altres dos ous que la femella va pondre dins del niu (per algun motiu que es desconeix el cinquè el va pondre a fora i ja es va perdre). Aquí teniu les primeres imatges que han arribat a la redacció d’aquest blog de tan feliç esdeveniment.

(Per cert: glups, si la cosa va bé, algú en voldrà un?)

Ja ens han explicat què hi faran els pròxims dies a la carpa que sembla una nau espacial, al mig de plaça Universitat! Del 18 al 21 de març serà un espai “dels animals” i diu que emetran un documental “espectacular i únic” sobre com viuen els animals en llibertat. Tot plegat organitzat per la Fundació Faada que promou l’adopció, l’apadrinament i la protecció dels animals. Avui la carpa ha deixat de ser blanca i va canviant de colors, a ritme de focus.

 

Dèiem divendres passat que el dia de Sant Josep començaria l’època de cria de canaris, i que des d’aquest blog seguiríem l’aparellament de dos canaris adquirits recentment al carrer Santa Anna. Si ho recordeu, divendres passat encara estaven separats per fomentar ganes de veure’s: se sentien i “s’oloraven” però no es veien. Doncs bé, ja estan junts i fins i tot la canària ha fet el niu. El pròxim divendres seguirem ingormant.

Tot i que el “període oficial” de la cria de canaris comença el 19 de març, dia de Sant Josep, el real sempre s’avança una mica i de fet ja ha començat. No ho digueu a ningú, però hi ha sistemes per avançar-lo, bàsicament posant calent el mascle a base de vitamina E, que té un funció similar al viagra, i tenint la parella en una mateixa gàbia però separats i sense que es vegin. És el que els hi ha passat als dos canaris de la foto, fa quinze dies ni es coneixien, vivien en gàbies diferents de la botiga Amadeu Vidal del carrer Canuda. Des d’aleshores han compartit gàbia però no s’han vist i creieu-me que ja van pujadets. La femella agafa paper de terra com volent fer niu i el mascle busca forats per on veure la seva futura companya. Poca broma, que el kit complet de cria costa uns 100 Euros. El més car és el mascle (40€), li segueix la gàbia (30€) i no em demaneu per què el més econòmic és la femella (crec que eren 25 €). Més els complements: niu, calç i pèl de cabra. En definitiva, aquest blog us ofereix la possibilitat de seguir en rigorós directe wifi un intent de reproducció de canaris que, com suposo que sabeu, és una afició molt barcelonina! Ah, i perquè us situeu: el de l’esquerra és ell i la de la dreta ella.

Continuen els actes per pressionar la cimera de Copenhagen a prendre mesures que frenin el canvi climàtic. Entitats ecologistes han encès avui al vespre espelmes al costat del pessebre de plaça Sant Jaume, per reivindicar més respecte amb el medi ambient. Recordeu que el número 350 representa el diòxid de carboni màxim acceptable i per això l’ha pres com a referència el moviment de pressió a la cimera. Les espelmes volien recordar les víctimes del canvi climàtic.

Mireu, mireu quines imatges d’isards ha fet aquest cap de setmana en Bernat. Li he demanat unes línies, que ens expliqués en quin context va fer les fotos i m’ha dit…

“Enguany els isards no se’ls veu gaire calents, ha començat el zel, però sembla que amb tanta calda i poca neu encara són les femelles les qui han d’anar darrere els mascles. Als vessants del Font Lletera i del Puig de Pastuira, a la vall de Camprodon, els isards es compten per centenars, potser per això s’hi veien també tants voltors i un trencalòs (darrerament se’l veu sovint per aquestes terres)”

El fred i el vent han extès la tan esperada sensació de tardor a Barcelona i han remogut tot el que trobaven pel davant, sobretot les fulles dels arbres a l’Eixample i els llençols al Raval. La brutícia acumulada i no recollida del cap de setmana també anava amunt i avall. Per passejar per Barcelona ha calgut anar si no molt abrigat sí ben protegit. Molts barcelonins han optat per quedar-se a casa o refugiar-se a cinemes i locals acollidors…

( És clar que això no deu ser res al costat del fred que deuen passar a Helsinki! )