A la segona planta de l’edifici de TelefónicaI + D (a l’avinguda Diagonal número zero!) el president d’Spanair Ferran Soriano i l’expert en xarxes socials Genís Roca van presentar dimecres el llibre “Conecta”, de Pepe Tomé. La invitació deia: “Les organitzacions busquen el seu rol a la xarxa però afrontar la nova realitat no és fàcil. ¿I si en comptes d’adoptar les últimes modes intentéssim entendre com aprofitar la situació al nostre favor?”

Vaig entrar al flamant mig-gratacels del Fòrum per una porta que mai diries que es pot obrir. Si per fora l’edifici tot és vidre i llum, per dintre tot és elegància i senzillesa de formigó. Un gris elegant i simple. Vaig agafar l’ascensor i vaig entrar a la sala d’actes.

L’autor del llibre, Pepe Tormé, estava fent la introducció: “Un director de màrketing de fa uns quants anys hauria pagat per tenir les eines 2.0! En màrqueting social més que estratègia tenim pistes. Cal establir objectius, buscar com definir-los en cada cas. Al final la resposta la trobarem en la pregunta: amb què et jugues els bonus?”

Després va ser el torn d’un dels gurús locals en la matèria, Genís Roca: “Tots els productes tendiran a un redisseny molt agressiu cap a serveis. Per exemple, Amazon ven llibres però, quan la cadena de valor sigui 100% digital, haurà de passar de producte a servei. Quant trigarà Amazon a oferir una tarifa plana de per exemple 30 euros al mes per poder consultar qualsevol llibre? El negoci del llibre es reconvertirà a servei”.

I va seguir: “Internet (i les xarxes) tot just acaben de començar, encara està per fer. Les xarxes són l’última moda. Facebook i Twitter són una revolució, però temporal! Vindran noves eines. No tenim encara models establerts, estem en plena etapa d’exploració d’Internet. Compte a construir sobre Facebook perquè Facebook no té model de negoci”.

I també, sobre la participació: “Les empreses s’han vist obligades a crear espais de participació, tot i que en alguns casos aporta poc: algú llegeix els 350 comentaris a una notícia d’un diari? Molta gent fa servir aquests espais simplement per criticar les empreses”.

Ara anem cap a l’Internet de les coses (“Internet of things”), les ‘coses’ ens enviaran informació, com per exemple saber quantes places de pàrking estan lliures lliures sota la Catedral…

Aquest repte serà més immediat com més digitalitzat estigui el negoci. Com més digitalitzat (un 40%? un 50%? un 60%?) més s’imposarà el redisseny cap a servei.Segons el sector hi ha diferents tempos. Empreses que han de córrer i en canvi d’altres que poden esperar. Zara per exemple va esperar a entrar en e-commerce però quan ho ha fet és líder, de vegades millor esperar i fer-ho bé.

Finalment va parlar Ferran Soriano, com tots dret i amb naturalitat: “El nou paradigma t’obliga a sorprendre. El consumidor desconfia de la publicitat. Abans fer màrqueting era fàcil. Preguntaves a la gent què volia (per exemple fent un focus grup), ho preparaves, feies publicitat i era un èxit. Jo mateix aplicava això amb els detergents de Camp: ‘Busque, compare y si encuentra algo mejor compre’.”

“Però ara per innovar ja no s’ha de preguntar: s’ha d’observar, veure què diu la gent per exemple a les xarxes i això inspira idees. El màrketing s’està acostant més a l’art que a les xifres: de la mateixa manera que els artistes expressen el que porten a dins i no pregunten, fer màrqueting avui té a veure amb les emocions, has d’arriscar a llançar productes al mercat tot i que la gent no t’ha dit què vol, si funciona perfecte i sinó canviar immediatament”.

Josep Cots, el llibreter de la Documenta, continua amb el seu ímpetu -i el de l’equip de gent que el recolza!- de dinamitzar la llibreria del carrer Cardenal Casañas, a la vora del Pi. Activitats que per cert l’estan convertint en un dels llibreters que més surt als mitjans de comunicació de Barcelona. Aquesta vegada i coincidint amb la festa de Tots Sants està animant els seus clients i els lectors en general a portar flors a la llibreria i col·locar-les junt al llibre que sigui favorit per a cadascú. Com veieu, dissabte ja n’hi havia unes quantes. L’eslògan de la campanya ho deixa molt clar: “Tots vius, els llibres no moren mai”.

Com el mateix Josep Cots ens explica en el vídeo : “En aquestes dates tan luctuoses hem de pensar en positiu! Els llibres són eterns, és el moment de posar una flor al llibre que t’agradi!” Qui s’anima a dur-hi una? Teniu temps de fer-ho fins l’1 de novembre -la Documenta fa temps que obre també els festius-.

Fa uns mesos vaig trobar en Miquel Àngel Violan a l’Ateneu i em va comentar que havia escrit un llibre sobre Guardiola i buscava editorial. L’havia dut a totes les del país i fins i tot es plantejava editar-se’l ell mateix. No ha fet falta, li ha editat Columna i avui l’ha presentat a la sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de Portal de l’Àngel.

Quan he arribat a les 8 del vespre l’acte ja havia acabat i ell estava a punt de marxar al Nou Camp. Però he estat a temps de preguntar-li:

-  Per què has escrit el llibre?

-”Vaig fer el llibre perquè vaig tenir la intuïció que Guardiola triomfaria, en un moment en què molta gent ho dubtava, pensaven que encara no era prou madur. A més em va agradar molt la seva capacitat de comunicar i la seva manera de gestionar el talent del planter. I el conjunt d’habilitats que de seguida va exhibir: lideratge exemplar, humilitat, esforç continuat, el primer que arriba, l’últim que se’n va, moderació a l’hora de parlar… I molta cultura, molta maduresa en un sector que no brilla precisament per la maduresa dels seus actors”.

La portada del llibre deixa clar el tema: “Per què els líders amb sentit comú obtenen èxits descomunals”.

M’ha fet il·lusió arribar a temps perquè m’expliqués això. Una vegada fa molts anys, a la redacció del diari AVUI quan encara el dirigia en Santiago Ramentol, en Miquel Àngel Violan em va donar un consell inesperat molt important. Jo era molt jovenet però el seu consell m’ha anat bé tota la vida i segurament per això avui he fet mans i mànigues per arribar a temps a la presentació del seu llibre i veure què m’explicava.

]]> http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/2010/10/20/llibres-miquel-angel-violan-presenta-el-metode-guardiola-lideratge-humilitat-i-esforc/feed/ 0 http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/2010/10/10/llibres-el-master-desade-en-versio-llibre-nomes-costa-55-e/ http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/2010/10/10/llibres-el-master-desade-en-versio-llibre-nomes-costa-55-e/#comments Sun, 10 Oct 2010 16:25:24 +0000 Guillem Carbonell http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/?p=12291

Diuen que amb la crisi les universitats, FP’s i escoles de negoci estan plenes de gent que veu que no pot treballar i decideix formar-se i esperar. Potser és aquest èxit el que ha portat Planeta i Esade a publicar el llibre que veieu i que he fotografiat en un quiosc: “El MBA de ESADE. Todos los conocimientos para alcanzar el éxito profesional”. L’MBA d’ESADE, el “full time” presencial, costa 57.000 Euros. La versió en llibre és més econòmica, han sigut llestos i li han tret tres zeros, el podeu tenir pagant només 55 Euros. I això que a la contraportada diu que inclou “en un sol volum totes les matèries d’un dels màsters més prestigiosos del món”. No correu a comprar-lo?

“Els jugadors de whist” és l’obra amb que Vicenç Pagès i Jordà ha guanyat el 39è premi Creixells, que cada any entrega l’Ateneu Barcelonès. El procés és peculiar, perquè la primera tria de 3 llibres la fa un jurat però el guanyador el voten els socis de l’Ateneu.

L’acte ha estat presentat per Toni Puntí i presidit per Oriol Bohigas. El guanyador ha recordat que ja l’any 82 va participar en la creació d’una obra col·lectiva a l’Ateneu, escrita amb un incipient ordinador. Coca, cava i una mica de jazz han amenitzat la cerimònia.

No sé si sabeu com s’està de bé en aquesta època al Jardí Romàntic de l’Ateneu, sota les palmeres i veient com els peixos de colors gaudeixen de l’estany, mentre la tortuga va menjant ensiam. I diu que al juliol faran un cicle de cinema a la fresca!

A l’estació de Rodalies de plaça Catalunya ja hi han instal·lat els primers expositors de la campanya “Llegir ens fa més lliures”. Seguint el que ja es va fer fa un any, cada expositor és ple del primer capítol d’un llibre. En aquesta ocasió reparteixen l’obra “Aturem la crisi”" de l’economista Arcadi Oliveres. Que comença dient: “No és la primera vegada que el sistema capitalista emmalalteix…”

En Dani Cortijo presentarà aquest dimecres (25 de maig) el seu llibre sobre les històries de Barcelona a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB (19h, c/Montalegre, 6). M’ha fet gràcia veure el seu cartell penjat a la porta principal de la llibreria Central del Raval. Tot i estar envoltada de múltiples grafits i pintades, el cartellet ha aguantat uns quants dies. La difusió del llibre del Dani és un gran exemple de constància i de societat en xarxa, perquè ell n’ha fet difusió a través de les eines 2.0. Sense renunciar al paper penjat de la Central, és clar.

Rosa Maria Calvet, l’afortunada guanyadora del sorteig de Sant Jordi d’aquest blog, ja ha passat per la llibreria Documenta del barri del Pi a recollir el seu premi. Podia triar el llibre que volgués i l’escollit va ser “Homes” d’Isabel-Clara Simó. Quina bona elecció, oi? Ella mateixa, en declaracions a aquest blog ha dit: “Tot va anar molt bé. JA TINC EL LLIBRE !!! En Josep va ser molt amable. Com que la premsa gràfica no va poder assistir a l’esdeveniment, jo mateixa he fet el reportatge”. Així que la foto és obra de la pròpia guanyadora! Que aquest cronista va molt liat aquests dies. Felicitats Rosa Maria i a gaudir-ne!

aaa

Moltes gràcies a tots els que heu participat en el sorteig d’un llibre de la Llibreria Documenta. Ha estat un sorteig molt participatiu. Finalment, una mà innocent ha fet que la sort hagi anat a parar a… (segueix als comentaris)

-”Guillem, Guillem”! he sentit. Quina il·lusió, era en Dani Cortijo feliç en el seu primer Sant Jordi signant llibres, les “Històries de la història de Barcelona”. Quan l’he trobat anava en direcció a la Casa del Llibre, amb un sèquit d’admiradors i admiradores! ;D Feia cara de molt feliç.

Periodistes de 8TV prenien imatges divendres d’alguns llibres a La Central del Raval. I és que ara sí que entrem en la setmana més maca de l’any, la de Sant Jordi. Divendres és molt bon dia per un Sant Jordi, oi? Si el temps la respecta la d’enguany pot ser una diada ben sonada.

Què ràpid passa un any, aquest cap de setmana tornen a celebrar la festa del llibre per a nens i nenes al CCCB, la plaça Joan Coromines i el MACBA. Un cop hi entres (gratis) hi ha moltes activitats: tallers, lectura de contes, poesia, mercat d’intercanvi. He vist cares de nens molt contents i de pares orgullosos de fomentar el món del llibre entre els seus fills!

Just abans de Setmana Santa van representar un fantàstic mini-musical a l’Ateneu per presentar el llibre “La vampira del carrer Ponent o els misteris de Barcelona”, de Josep Arias Velasco. L’obra, basada en la història real d’Enriqueta Martí, aquella dona que feia desaparèixer nens i els amagava al carrer de Ponent del Raval, actualment Joaquin Costa. Una tragèdia de la Barcelona de començaments del segle XX. Per cert, pel que vaig entendre, aquest mini-musical busca sala per esdevenir musical, jo crec que l’acabaran trobant perquè com veureu sonava molt bé, tinc més vídeos que aniré penjant…

L’Ignasi Moreta és un jove editor de Barcelona que dirigeix Fragmenta Editorial.  En realitat no el conec però hem tingut algun referent comú i per això sempre tinc un ull posat en els nous llibres que presenten. No és una editorial qualsevol, sinó que tenen l’atreviment de definir-se com a “una editorial especialitzada en el món de les religions, sempre des d’una perspectiva oberta, rigorosa i independent”.  Avui, per exemple, han presentat a la Casa del Llibre l’obra “Antropologia de les creences”, de l’antropòleg Carles Salazar.

Per fer-ho han comptat amb la presència de Manuel Delgado i Joan Bestards, tots dos també antropòlegs, i de Ramon Nogués, biòleg. El primer que sorprenia era veure ple l’espai on es feia la presentació -al fons de la llibreria-  per escoltar un tema a priori dens. L’autor ha començat felicitant Moreta per dirigir l’editorial d’una manera “tan oberta que fins i tot dóna cabuda a un llibre d’antropologia de la religió! No és fàcil encabir les nostres recerques en el món editorial…”, ha dit.

I a continuació ha fet cinc cèntims del llibre: “He fet un homenatge als que jo considero que són els pensadors clàssics, que han configurat la ciència social i les ciències humanes del segle XX. I especialment als que van agafar la religió com un objecte de recerca: Durkheim, Weber, Freud i Levi-Strauss, mestres del pensament. Llegim molt poc els clàssics, cal fer-ho ni que sigui per criticar-los”.

Salazar ha continuat explicant:  “Intento plantejar la pregunta de per què els éssers humans tenim creences religioses. Els antropòlegs ens fèiem molt aquesta pregunta però ara ens la fem molt poc. La religió vista per l’antropologia: per què hi ha gent que té creences anti-intuitives?”  L’antropòleg ho intenta contestar en aquest assaig. Diu que la nostra cultura hi té molt a veure, però potser no tant com originàriament pensaven els antropòlegs. Interessant aquesta definició de religió com a “creença anti-intuïtiva”, oi?

No sé com se’m va ocórrer llegir les memòries d’Agustí Calvet, el periodista Gaziel (1887-1964), que va ser director de La Vanguardia abans de la guerra civil. Crec que en algun llibre vaig veure un apunt que deia “de les memòries de Gaziel” i em vaig quedar amb la curiositat.

Vaig buscar-les a les llibreries de vell de Barcelona i no les trobava. Sí que vaig poder comprar a la llibreria Documenta el segon volum, però jo tossut buscava el primer. Al final el vaig trobar a la biblioteca de l’Ateneu i l’estic llegint de prestat, fantàstic.

No us puc explicar tot d’un cop les sensacions que transmeten les seves memòries. Res a veure amb les d’Eugeni Xammar. Llegint Xammar vaig tenir la sensació de políticament pensar profundament com ell, de ser una persona ideològicament molt propera a mi tot i els anys de distància! Però Xammar parla sobretot dels seus anys “d’anar pel món”. 

Gaziel és diferent. Ideològicament m’és proper però crec que no tant, sinó que algú m’ho expliqui. En canvi descriu Barcelona d’una manera que mai havia llegit abans, impressionant, parla de la meva ciutat amb uns detalls, un vocabulari que impressiona. Tot passa als mateixos carrers que ara però del 1893 al 1914.

Exemples? Us els aniré donant a poc a poc, d’acord? De moment un, pàgina 30:

“Barcelona era encara una ciutat petita, a l’abast de la mà. (···) La majoria de les grans famílies barcelonines continuaven habitant els immensos casals i pisos de la ciutat vella i moltes al cor mateix del que avui en diem el Barri Gòtic. El passeig de moda, on desfilava el bo i millor de Barcelona, a peu, en carruatge o a cavall era la Rambla alta i el carrer Ferran VII, fins a la plaça Sant Jaume, amb alguna marrada devers els porxos de la plaça Reial. A llarg i a llarg d’aqueix únic passeig ciutadà hi havia les botigues més luxoses, antigues i sòlides: els grans capellers i camisers, els sabaters, els venedors de robes fines, els argenters, els joiers. La missa elegant era la de 12, a Sant Jaume, en ple carrer de Ferran”.