- “Quan planteu l’arròs?” li pregunto a un pagès de Deltebre

– “L’arròs ja no es planta, se sembra” em corregeix

- “Ah! I quan se sembra?”

- “A finals d’abril. Creix ràpid, en sis mesos ja està a punt”

- “I quan es cull?”

- “ A finals de juny espigarà. I es cull entre el 15 de setembre i el 8 d’octubre”

Feia temps que no anava al Delta de l’Ebre i és com viatjar a un altre món. La verdor i l’olor dels camps d’arròs recorda molt i molt els camps del sud-est asiàtic. I també els moviments i el fer dels pagesos amb el seu barret de palla. Les olors són molt potents i diferents: a humitat, a plantes aromàtiques … i a Autan! I és que a la nit hi ha uns mosquits que sembla que se t’hagin de menjar viu i de fet ho fan, poquet a poquet.  Gairebé tot és fantàstic: la tranquil·litat, la verdor, el parlar de l’Ebre, els restaurants i els seus arrossos, la gent. Només hi tinc una queixa: l’urbanisme, en aquest cas no el dels pobles, que està prou bé, sinó el de les urbanitzacions que hi ha al voltant del parc natural i que més aviat recorden el far-west. I no ho dic pels contenidors d’arròs com el de la foto, que aquests m’agraden pel que signifiquen. En tot cas, tot plegat molt recomanable, és com viatjar molt lluny sense moure’s del país.

Per cert, que comprar o llogar un pis a Deltebre és força econòmic si fem cas d’aquest dos anuncis: des de 73.000 € la compra i 250 € al mes el lloguer.

L’Ampolla (Baix Ebre) ha celebrat aquest cap de setmana els seus tradicionals correbous. La cosa va de la següent manera: al port munten una espècie de placeta de toros, una arena.

L’espectacle és popular en tot el seu sentit: atreu vilatans de totes les edats i és una oportunitat perquè els adolescents del poble mostrin la seva valentia davant d’uns animals que acaben tan marejats que fins i tot cauen a l’aigua. I quan cauen va la gent, riu i aplaudeix.

Tot plegat no deixa de ser en petit comitè i com de juguina, bastant innocent.Són com uns toros en miniatura i sense sang. I amb el blau del mar que ho suavitza tot, és clar.