Andorra té el seu propi calendari comercial i va a la seva, rebaixes incloses, i el centre comercial Illa Carlemany  d’Escaldes Engordany ho ha aprofitat aquesta setmana per avançar-se a les rebaixes de fora del coprincipat, fent un intel·ligent salt a les restriccions comercials catalanes. Durant la setmana del 2 de gener ha publicat a diaris catalans l’anunci que veieu a la imatge, amb el missatge: “Ja són rebaixes al centre comercial illa Carlemany”. Cert que aquest any els comerços catalans també s’han avançat a les rebaixes amb promocions prèvies que hem vist per tot arreu, però vaja, ni molt menys no és ben bé el mateix que començar rebaixes. I és que no hi ha com ser independent…

Ells ho resumeixen en una frase: “Regala’t una fotografia artística d’edició limitada”. Es diu Yellow Korner i va obrir fa un mes a Barcelona. Més que res, sapigueu que si passeu per Consell de Cent 345, entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia, val molt la pena entrar-hi…

És una petita cadena francesa, només hi venen pòsters amb imatges extraordinàries i els venen en dos formats: peces gegants extraordinàries, numerades, precioses i cares (crec que van dir uns 500 euros) o les mateixes imatges en format més petit i no numerades a preus més populars (entre 30 i 60 euros). Hi vaig entrar fa unes setmanes per casualitat i em va agradar molt, amb uns depenents que sense fer-se pesats t’ho expliquen tot molt bé.

Aquesta foto mostra una part de la botiga per dintre, l’he copiat a la web de Yellowkorner, jo crec que si hi aneu us agradarà.

El coneixeu? J. Murria és una de les botigues de queviures més maques de Barcelona! de vegades fins i tot fa respecte d’entrar-hi tot i que el porta una gent ben agradable però és que des de fora sembla un museu! Hi entres per la pinta que fan les ensaïmades de Menorca (13€) o per aquests formatges en forma de cor que proposen de cara a Sant Valentí…

Són de cabra suau i van a 5,20€ la unitat. Si no hi heu anat mai, val la pena, aquest colmado centenari forma part sens dubte de la ruta sibarita de Barcelona! A Roger de Llúria, 85.

]]> http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/2011/02/13/sibarita-el-colmado-modernista-j-murria-ven-formatges-de-cabra-en-forma-de-cor-per-santvalenti/feed/ 2 http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/2011/02/13/rambla-els-antics-ocellaires-pengen-cors-per-santvalenti-per-agrair-les-40-000-signatures-de-suport/ http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/2011/02/13/rambla-els-antics-ocellaires-pengen-cors-per-santvalenti-per-agrair-les-40-000-signatures-de-suport/#comments Sun, 13 Feb 2011 15:57:32 +0000 Guillem Carbonell http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/?p=13541

Continua la moguda a la Rambla: ara els ocellaires ja han recollit 40.000 signatures i aprofitant el dia de Sant Valentí han dissenyat uns cors per donar les gràcies a tots els que han signat el manifest de suport per la continuïtat dels quioscos. Recordem que no tothom dóna suport a aquesta campanya, alguns comerciants de les botigues de la Rambla s’hi oposen perquè consideren que els negocis que han substituït al de la venda d’animals els hi fan la competència.

Ep, atenció, “Records Store”, una de les botigues de discos vinils més reconeguda de Barcelona, ha renovat aquest diumenge els murals que té des de fa temps a les parets de la cantonada del passatge d’Elisabets i el carrer d’Elisabets. La botiga està al passatge d’Elisabets, el que va cap el carrer del Carme.

Fa un temps que al·lucino amb la quantitat de fruiteries que estan obrint a Barcelona. Ara ja són com els forns o com els colmados de pakis, que n’hi ha un cada dos per tres. En el cas de la fruita no ho hauria dit mai que acabés passant això. Hi havia fruiteries de proximitat, però no gaires i en tot cas no tantes! Sens dubte està ben trobat, és molt pràctic no haver de carregar quilos de fruita. Però és clar, va en detriment del mercat: ofereixen el mateix producte al mateix preu (o més barat!). La de la foto va obrir crec que fa poc a General Mitre, a tocar de Lesseps.

Aquest podria ser un altre exemple de màrqueting de trinxera, oi? És una jugueteria de tota la vida, al carrer Riera Alta del Raval, que durant la campanya de reis penja un rètol gros de “Jugueteria” al balcó del primer pis de l’edifici. Vaja, que el propietari utilitza tots els recursos disponibles per deixar clar que allà hi ha una botiga de joguines.

De tots els rètols de rebaixes que he vist per Barcelona aquest de Custo és el que més m’ha cridat l’atenció. Veure com tothom canvia els aparadors durant la nit de reis és de les sensacions més grans de presa de pèl que tinc durant l’any. Però alegrem-nos, arriben les rebaixes!

Bé, tot i que molts comerços fa setmanes que ofereixen “descomptes de Nadal”, com per exemple l’Antropologic del carrer de la Palla…

Potser us interessarà saber que a les floristeries de la Rambla també hi podeu comprar cols!  Com veieu estan ben a punt per a ser transplantades a qualsevol hort urbà, ara que estan tan de moda… Vaja, que no cal anar al Delta del Llobregat per a aconseguir-ne una! Van a 2€ la unitat i les trobareu a la parada que hi ha davant la floristeria número 13.

La casa Vinçon de Passeig de Gràcia ha afegit aquesta nota a les seves agendes del 2011 per explicar que una de  les dates marcades com a festiu és errònia per culpa dels canvis d’última hora de l’Ajuntament: “Per segona vegada (la primera fou l’any 2006) l’Ajuntament ens ha tornat a fer un canvi d’última hora (gràcies un cop més) així que hem hagut d’imprimir milers de fulls de calendaris. En l’agenda que vostè acaba de comprar cal afegir la següent esmena: el 14 de febrer (Sant Valentí) que inicialment era vermell ja no ho és i en canvi sí que ho serà el 7 de març per allò de la setmana blanca”. L’agenda costa 18 euros i jo he trobat fantàstic el to irònic i lliure de la nota!

Per cert, què macos són els calendaris “Barcelona” de Vinçon. Costen 20 euros.

Als baixos de la rectoria del Pi primer hi van obrir una xocolateria que ha durat un anyet i ara hi han obert una botiga de roba per home i dona. Aquesta vegdada diria que li han sabut posar un nom adequat: “Mon Dieu!” Més apropiat impossible oi? Ara que al Pi demanen diners per a comprar nova megafonia esperem que a qui hagi posat el negoci li vagi bé i duri. Tots hi guanyarem mentalment i artísticament si al Pi li van bé les coses. Mentalment perquè són gent gran però potent. I artísticament per raons òbvies, mantenir bé l’església del Pi és difícil i car.

Aquesta vegada sí que fer-ho pitjor és impossible. Treure les parades d’animals era molt mala idea, jo cada vegada que veia Jordi Portabella insistint-hi m’enfadava. Deien que volien la Rambla pels barcelonins i treien els atractius que sempre han portat famílies a la Rambla. Aquesta avinguda no és pels barcelonins, és per a tothom que hi vulgui passejar, d’aquí i d’arreu, residents i turistes. Les coses dolentes que li passen no són per culpa dels que ens visiten, en generals famílies com nosaltres. És per haver deixat que el comerç es degradés, que els trilers timin els turistes cada dia (jo els he vist sempre!) i per haver pres decisions com treure les parades d’animals de la Rambla. Però quan he llegit aquest matí que ara volien desfer els “flamants”  nous punts de venda no m’ho podia creure: no es pot fer pitjor, no es pot gestionar un tema pitjor. I si ens falta informació que ens expliquin. El desastre es veia venir, però no tan ràpid. En plena crisi s’han carregat un negoci senzill que funcionava: bravo! I n’han posat de nous cutres, lletjos i que a poc d’obrir ja es veia que eren insostenibles. Diu que rectificar és de savis però no pas així! I en tot cas, que ens tornin les parades d’animals. Bah! Per cert, la foto de la parada “Barcelona per emportar” és d’ahir a la nit.

Un any més -i ja comença a ser una tradició!- els establiments xinesos han estat els primers en començar a vendre arbres de Nadal. Segur que a la vora de casa vostra també passa, oi?

Tanca per jubilació la botiga de llenceria”Maria Assumpció Serra”, que tota la vida hem vist al número 1 del carrer Banys Nous, al Gòtic. Diu que l’últim dia serà provablement a finals de novembre i que ja els hi queda poc per vendre.

Així que si vosaltres o la vostra xicota necessiteu sostenidors reductors, faixes lumbars o llenceria i bany en general no deixeu d’anar-hi a tafanejar, els preus estan molt rebaixats.

El negoci va onrir l’any 1895 i està celebrant enguany el seu 115è aniversari.

A mi m’agraden els vestidets a ratlles, que van al 50%. Cada cop es veuen menys àvies amb aquests models, llàstima! A les fotos de sota veureu que fins i tot han posat en venda una màquina d’escriure Olivetti.

Aix, ens sap greu que tanquin aquestes botigues. Sobretot perquè segurament d’aquí uns mesos veurem que la substituirà una gelateria, un “fals” forn o aneu a saber quin d’aquests negocis que surten com a bolets a la nostra Barcelona actual

Nova parada a la Rambla, aquesta vegada han obert un quiosc de llaminadures. Estèticament no el jutjaré, valoreu vosaltres mateixos. Deixeu-me dir que està una mica fora de lloc, no? I diria que ha nascut gran, amb la meitat ja farien. Temps al temps i que tinguin sort. Si més no té de bo que he guanyat un punt de compra de núvols de sucre, al menys ara ja no hauré d’esperar a anar a la botigueta del metro. A mi el que em sorprèn és que ningú no es queixa, ningú no diu res. En Lluís Permanyer ho feia dissabte a La Vanguardia però, i els altres ciutadans?