El sociòlg valencià Lluís Aracil ha impartit una ‘classe’ del curs de Sociologia de Barcelona a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, sota el títol: “De Hitler als mercats: intimidació i submissió als segles XX i XXI. He caçat al vol una de les seves frases ben significativa i que podeu escoltar al vídeo:

-”Mentre que en el cas de Hitler el bigoti estava clar, aquí no sabem quin bigoti hi ha. Aquí no hi ha bigoti, és veritat. Allò mobilitzava les masses i açò actualment més aviat fa el contrari, més que mobilitzar les masses el que fa és distreure-les i ara no hi ha grans manifestacions, curiós, és una diferència…”

Durant l’acte d’obertura del cicle “Ateneuistes singulars” Oriol Bohigas va recordar l’anècdota que el seu pare -també soci de l’Ateneu- li explicava del dia que va néixer el pintor Antoni Tàpies: “Quan es va presentar el part d’Antoni Tàpies -el dia que estava a punt de néixer-, i quan tothom patia (“si ara ve o no ve”), el pare de Tàpies, nerviós perquè el nen no es decidia a néixer, se’n va anar a jugar a dòmino a l’Ateneu: ‘Ja m’avisareu, ja em cridareu i em direu alguna cosa’. I efectivament, el pare de Tàpies se’n va anar amb els seus amics. Vivien al carrer de la Canuda. Al cap d’una estona una senyora va sortir a la porta de l’edifici i va cridar: ‘Antooooni, que ha nascut l’Antonet’. El pare va deixar els amics i se’n va anar a veure l’Antonet, que és l’Antoni Tàpies”.

La sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès es diu des d’avui Sala Oriol Bohigas, en reconeixement per la tasca que l’arquitecte Barceloní va fer al capdavant de l’entitat durant la seva presidència. Bohigas ha descobert la placa just després d’haver intervingut com a primer convidat del cicle “Ateneuistes singulars”. En una conversa amb qui va ser gerent de l’entitat, Pep Montes, Bohigas ha explicat records seus d’infància, joventut i vinculats amb l’Ateneu, com l’estreta relació de la seva família amb Joaquim Borralleres, o una anècdota sobre el dia que va néixer el pintor Antoni Tàpies. Els vídeos que he gravat els penjaré els pròxims dies en aquest mateix blog. De moment podeu mirar el moment en què Bohigas ha descobert la placa i si pugeu el volum sentireu les paraules que ha dit.

El president de Catalunya, Artur Mas, ha participat en el cicle de conferències “Catalunya 2050″ amb què l’Ateneu Barcelonès commemora el seu 150è aniversari mirant cap al futur. Mas ha repassat de manera endreçada el que destaca dels 10 anys passats i els difícils reptes del pròxim decenni. La idea principal? Que estem en una situació molt complicada i que ningú no es pensi que això ho pot solucionar l’administració tota soleta. Ho han de fer de la mà tots els actors socials, públics i privats. Que Catalunya ho tindria molt millor amb un pacte just amb l’Estat o amb un Estat propi, molt millor però tot i això també caldria fer reformes en la gestió pública perquè en paraules seves no pot passar com amb la sanitat l’any passat en què es va gastar molt més del previst.

He anat anotant les idees principals per Twitter, us les copio a continuació per resumir els grans temes dels que ha parlat. La sala d’actes estava plena a vessar, llàstima d’uns problemes amb els micròfons que deconcentraven una mica Mas:

- “De la dècada passada en destaca:

- El gran creixement i la gran caiguda econòmica posterior

- L’elevada nova immigració, passem del 3 al 16% d’immigració extracomunitària (Catalunya va rebre el 21% de la immigració arribada a l’Estat. Madrid en va rebre el 18% del total de l’Estat. I després el País Valencià)

- La decisio del Constitucional sobre l’Estatut, que obre una nova etapa, una transició nacional com reflecteix la manifestació del 10J

- La dècada actual, ¿serà d’estancament o de canvis profunds? Hi ha els següents temes oberts:

1) La supervivència financera de la institució (Generalitat) i del país podria estar en risc segons com fem les coses

2) Que enguany l’única partida que creixi, un 50%, 500 M d’Euros, sigui la del pagament d’interessos

3) Desburocratitzar les administracions públiques, és fonamental

4) Hi ha dDos grans temes que no tenim resolts: l’educació (no és problema només de diners sinó de model; i segon punt: cal repartir millor la feina i crear-ne de + qualitat. A molts països de la UE reparteixen millor la feinadisponible”

5) Cal internacionalitzar definitivament l’economia catalana. Convertir-nos en un país netament exportador. Ens hi juguem molt”

6) Com podem aprofitar el nostre gran recurs natural, la qualitat de vida, per atreure

activitat?

7) Tenim barreres d’aïllament que hem de trencar: hem de deixar de ser una illa energètica i ferroviària

8 ) També ens cal aprofitar millor el talent

9) I hem de presentar la nostra cultura en sentit ampli al món

10 ) Finalment, la sentència del Constitucional ens situa en una nova transició nacional. Hem d’aplegar majories, i el primer que hem d’aconseguir és el nou pacte fiscal, però sempre en la perspectiva d’aquesta nova transició nacional que parteix de la sentència del Constitucional. Cal unitat per avançar nacionalment? Sí, però el preu de la unitat no pot ser ni letal per a

l’objectiu ni ser una falsa unitat. Ha de ser una unitat traslladable a Madrid.

Mas ha acabat responent preguntes dels socis. Per exemple aquesta que veureu al vídeo, “toca ara la independència?”

O aquest altre que jo trobo molt, molt interessant i en què Artur Mas explica en part el per què d’aquests primers mesos del seu govern. Jo us el recomano.

El president Mas havia arribat a 2/4 de 7 a l’Ateneu, on l’hem rebut els membres de la Junta de l’entitat, presidida per l’economista Francesc Cabana. Ha signat en el llibre de visites, ha anat escrivint a poc a poc, com pensant cada mot, què hi ha escrit…?

“Com sempre és un goig molt gran poder visitar l’Ateneu, i participar en les seves activitats. És el primer cop que ho faig com a President de Catalunya, i d’aquesta manera reto tribut i homenatge a una institució de provada trajectòria de talent i creativitat i alhora de catalanitat”.

La recepció ha acabat, com veieu, amb un brindis de tota la junta amb el President Mas i el Conseller Ferran Mascarell.

Aprofito la coincidència de Corpus i Nit de Sant Joan per ensenyar-vos com ballava l’ou avui a l’Ateneu i desitjar-vos una gran revetlla! Deia l’ARA avui que les dues festes no tornaran a coincidir fins el 2095. La ciència avança molt però diria que nosaltres ja no ho veurem, tot i que diuen que mai pots dir d’aquesta aigua no en beuràs. A veure, quants anys tindria jo? Una nit màgica, sense dubte…

Oh que bé que s’està al Jardí Romàntic de l’Ateneu quan arriba aquesta època. Ho dic jo ara però té poc mèrit perquè ho han dit moltíssimes de les millors veus d’aquest país durant anys i anys. Però és que és veritat, proveu i veureu. Avui a les 9 del vespre s’ha recitat Josep Maria de Sagarra, sota la coordinació de Joan Anguera, actor i director teatral. Perquè us en feu una idea penjo aquest vídeo gravat des d’un dels balcons més alts de l’edifici. Llegeixen un text de Lluís Permanyer que recorda l’ambient de la redacció de Destino, com a introducció a un poema irònic de Sagarra…

Un dels assistents a la conferència d’Anna Cabré a l’Ateneu li va preguntar sobre l’evolució demogràfica de la ciutat i ella va contestar el que podeu sentir al vídeo o llegir aquí: “Barcelona i l’Àrea Metropolitana és un espai molt específic perquè està molt limitat. La ciutat de Barcelona és tan petita i està tan saturada des de fa tant de temps que molts dels que hi viuen ho fan perquè tenen una “renda de situació”. És a dir, perquè en aquells moments del segle XX quan podies comprar a la ciutat de Barcelona ja hi eren ells o els seus pares i els seus avis. Vam fer un estudi no fa gaire sobre joves que viuen a Barcelona. Una quarta part d’ells viu en pisos que ni lloguen ni compren: habitatges que els han deixat o regalat. És a dir que per poder viure a la ciutat de Barcelona ja hi has de ser a dins. Per això les migracions són molt petites a Barcelona, hi entra molt poca gent i també en surt molt poquíssims, malgrat el que es digui: la major part dels que deixen un habitatge a la ciutat de Barcelona se’n van a un altre pis a la mateixa ciutat. I molt sovint ho fan per lligams familiars: compren a la ciutat de Barcelona perquè n’han venut un altre. I d’altra banda hi ha els immigrants: en teoria, tenint en compte el cost de l’habitatge a Barcelona no hi podrien viure, però ho fan per aprofitar l’avantatge de proximitat, pel sistema de transports i per la importància del parc de lloguer. Com que són una gent que sovint tenen moltes ocupacions i han d’anar amunt i avall, els surt a compte viure aquí tot i haver-ho de fer molt sovint en condicions de pisos pastera, vivint 8 persones allà on normalment en viurien dues. També cal dir que moltes vegades Barcelona és un lloc d’arribada però després els propis migrants es deconcentren. Com ha estudiat un alumne meu, l’Antoni López, en la seva tesi doctoral sobre el filtre urbà, la ciutat com tots els llocs atrau un tipus de gent i n’expulsa una altra. La ciutat de Barcelona atrau gent del nivell més alt i gent del nivell més baix que treballa pels de nivell alt i per això els surt a compte ser allà, de vegades hi són perquè l’habitatge els forma part del treball. Importa gent soltera o divorciada i exporta gent de nivell mig casada i amb criatures. La ciutat de Barcelona no es pot explicar sense considerar que és un espai reduït i saturat des de fa 50 anys”.

Mireu què interessant aquesta altra intervenció d’ahir de la demògrafa al cicle “Catalunya 2050″ de l’Ateneu Barcelonès: “En aquests moments està passant tot això d’Egipte. Sembla que hi ha un consens que la culpa és de Facebook o de les noves tecnologies de la comunicació. Però a mi em sembla que això és confondre el que pot ser un medi amb la qüestió de fons. Qui va desencadenar tot això va ser aquell xicot que es va cremar a Tunísia. I ell ni tenia ordinador, ni s’havia comunicat amb ningú: li havien tancat una parada! Però és que els d’Egipte el que estan reclamant és la qüestió dels aliments bàsics, com està sortint a tot arreu. Però és que la FAO ha alertat que els aliments bàsics estan en el seu màxim històric perquè hi ha hagut una sèrie de males collites, Rússia ha aturat l’exportació de gra, etcètera, però també perquè davant la debacle de determinats sectors molt control·lats per l’especulació, l’especulació s’ha tirat contra els aliments. I això ningú ho està dient! Tot és culpa del Twitter i res és culpa de l’especulació sobre els aliments? Però potser aquestes revoltes, en perspectiva històrica, es veuran com el primer gran canvi (si és que acaba produint-se) en una àrea del món que era molt especial i on tothom es pensava que si sortia alguna cosa seria islamista… D’islamistes també n’hi ha! Però resulta que (els manifestants) van amb peus de plom, amb la bandera egípcia per tot arreu. Potser això es veurà com unes macro-revoltes, uns macro-rebomboris del segle XXI amb conseqüències geoestratègiques. Però de moment jo no veig que aquest sigui un tema que surti així, potser és que no llegeixo prou els diaris… Espero que l’any 2050 hagin encaril·lat tots aquests moviments desfermats que ara ataquen l’economia espanyola, la grega i després els aliments o una altra cosa. No sé si és que m’està sortint de dins el meu maig del 68…”

La demògrafa Anna Cabré ha inaugurat el cicle de conferències “Catalunya 2050″ que vol trobar respostes a la pregunta “Com serà la societat catalana d’aquí a 50 anys?. He gravat diversos vídeos que aniré penjant durant la setmana. En aquest que veieu a dalt Cabré parla de la sostenibilitat del planeta: “Tenint en compte que nosaltres consumim com 40 africans els que hauríem de tenir fill únic no són els xinesos, som nosaltres! Un de menys de nosaltres seria tant estalvi com 40 africans”.

Durant la conferència (que ha tingut lloc a la recentment renovada sala d’actes de l’Ateneu) Cabré també ha dit: “Estic a favor del redimensionament de la població. Tard o d’hora la població ha de poder decréixer, Però avui en dia ni el decreixement ni l’envelliment estan ben acceptats i hauríem de començar a canviar de xip”.

Després de 7 anys de presidència d’Oriol Bohigas els socis de l’Ateneu Barcelonès votaran el 17 de març per decidir qui li agafarà el relleu els pròxims 3 anys en la direcció de la històrica entitat del carrer Canuda. Fins ara els mandats eren de 4 anys, però recentment hi ha hagut una modificació dels estatuts que ha reduït el període de les juntes a 3 anys.  A Bohigas li quedava encara tot un any de mandat (d’acord als estatuts amb què havia estat triat) però per diversos motius ha preferit ajustar-se al període que marquen els nous estatuts i convocar ja eleccions.

Bohigas (Barcelona, 1925) presideix l’Ateneu des de desembre del 2003 i el seu govern de l’entitat del Palau Savassona serà recordat com el d’una gran renovació i impuls, tant a nivell organitzatiu com arquitectònic. Ha sabut aprofitar els anys de bonança econòmica per buscar socis que volguessin finançar la restauració de l’edifici i ha impulsat l’agenda d’activitats que s’hi fan. Deixarà l’entitat amb més de 4000 socis (el 2003 n’hi havia 2300). Aquest blog li va fer una entrevista biogràfica el 2009 que podeu llegir aquí.

El dubte ara és saber quines candidatures es presentaran per agafar-li el relleu. Descartat l’ara conseller de Cultura, Ferran Mascarell -que era qui semblava cridat a substituir Bohigas-, sona el nom de Francesc Cabana (actual vicepresident segon) per encapçalar una llista. Els socis tenen fins el 31 de gener per presentar candidatures.

Mireu què xula ha quedat la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès que avui s’ha reinaugurat després d’una profunda renovació. S’ha fet coincidir aquesta estrena amb l’inici de l’any en què l’Ateneu celebra el 150è aniversari.

L’entitat de la que és hereva es va crear 8 mesos després de l’enderrocament de les muralles de Barcelona! Ho ha destacat l’alcalde Hereu que ha comentat que hi ha moltes entitats de 30 anys (fruit de l’inici de la democràcia), algunes de 100 anys (els primers anys del segle XX també van ser molt fructífers en la creació d’entitats i ateneus a les viles del pla de Barcelona) però molt poques de 150 anys (resultat de l’esclat de la Barcelona que construïa l’Eixample).

El vicepresident de l’Ateneu, Ferran Mascarell, ha destacat que molta gent considera els ateneus entitats passades de moda i que l’èxit de l’Ateneu del carrer Canuda (que ha passat de 2000 a 4000 socis en dos mandats) ve a demostrar el contrari, que hi ha espai per aquestes entitats d’autoformació i políticament transversals.

Jo tenia ganes sobretot de sentir el que deia el ja ancià Oriol Bohigas. Sense el seu esperit trencador, tossut i rebèl no s’entén l’Ateneu actual. Bohigas va arribar a president en el moment adequat i ho ha sabut aprofitar al màxim. En temps de bonança econòmica va trobar col·laboradors entre empreses privades i administracions públiques. Ara que ja costa trobar diners n’ha sabut trobar els justos per completar algunes reformes. A l’Ateneu d’avui en dia jo hi veig esperit Bohigas per tot arreu i serà molt important saber-li donar continuïtat quan ben aviat els més de 4000 socis li haguem d’agafar el relleu. El seu discurs íntegre i l’ovació final el podeu sentir en el pròxim post.

És un vídeo enregistrat avui en iPhone i des de lluny, però a mida que avança se sent prou bé i crec que serveix per deixar constància del que ha dit Oriol Bohigas president i gran renovador de l’Ateneu Barcelonès avui que aquesta entitat comença a celebrar el 150è aniversari i que ha inaugurat la renovada i transformada sala d’actes.

Fa un temps vaig sentir que Oriol Bohigas explicava que una de les primeres decisions que la seva junta va prendre quan es va fer càrrec de la presidència de l’Ateneu va ser posar una catifa vermella a l’escala de l’entrada, per donar-li aquesta presència majestuosa que veieu. Divendres vaig veure que l’estaven netejant (o canviant?) i ara està esplèndida. Tot un detall que segur ha estat pensat per acompanyar la celebració del 150è aniversari de l’Ateneu, que comença aquesta setmana.

L’Ateneu Barcelonès també ha reformat els lavabos, una llarga reivindicació dels socis. Ara estan molt bé, adequats als serveis que ofereix l’entitat i a l’elegància i xip pràctic amb què s’ha restaurat l’edifici de l’edifici. Hi ha un detall dels nous lavabos que no podem passar per alt: els urinaris masculins, habitualment tan maltractat: tenen tapa!

Com els vàters, vaja. Perquè si un vàter té tapa com no se li havia acudit a ningú posar-ne una a un urinari d’homes, que sempre està més a la vista?

A mi em sembla fantàstic i us prometo que a partir d’ara cada vegada que l’utilitzi baixaré la tapa. Per exemple, en aquesta ocasió ja veieu que havia fet servir el de la dreta.

L’Ateneu Barcelonès també ha reformat els lavabos, una llarga reivindicació dels socis. Ara estan molt bé, adequats als serveis que ofereix l’entitat i a l’elegància i xip pràctic amb què s’ha restaurat l’edifici de l’edifici. Hi ha un detall dels nous lavabos que no podem passar per alt: els urinaris masculins, habitualment tan maltractat: tenen tapa!

Com els vàters, vaja. Perquè si un vàter té tapa com no se li havia acudit a ningú posar-ne una a un urinari d’homes, que sempre està més a la vista?

A mi em sembla fantàstic i us prometo que a partir d’ara cada vegada que l’utilitzi baixaré la tapa. Per exemple, en aquesta ocasió ja veieu que havia fet servir el de la dreta.