Barcelona cròniques » Tendències

Javier Mariscal presenta la nova cadira ‘Green’ a @Elisavabcn: “Dissenyar és treballar en equip i saber què hi aportes tu”

Guillem Carbonell — Fri, 27 Jan 2012 08:59:57 +0000

Durant la presentació de la nova cadira 100% reciclable Green a l’escola Elisava, Mariscal va insistir vàries vegades als estudiants que l’escoltaven que dissenyar és una obra col·lectiva, ho diu en el minut 1,20 del vídeo: “Ho heu de tenir molt clar, disseny és treballar en equip i saber què hi estàn donant tu i a on ets, i que els altres són tan importants o molt més importants que tu, aportes tu”. (Si a més mireu la primera part del vídeo veureu diversos dels arguments que Javier Mariscal destaca de la cadira: el “gustirrinín” del plàstic…)

En aquest segon vídeo Mariscal també insisteix en la importància del treball en equip: “Tu a soles no ets ningú, ets un desgraciat per molt que a l’Elisava -om jo també vaig estudiar- et diguin: tu, tu i tu”.

(Per veure el post i vídeo anterior de Mariscal cliqueu aquí)

Javier Mariscal presenta a @Elisavabcn la nova cadira “Green”: “¿Por qué tenéis que poner mierda al lado vuestro?”

Guillem Carbonell — Thu, 26 Jan 2012 08:15:07 +0000

Javier Mariscal va presentar dimarts a l’Escola Elisava de la Rambla la seva nova cadira, que es diu “Green” i és ecològica, 100% reciclable. L’ha fet per encàrrec de Mobles 114. No havia sentit mai Mariscal en directe, em va recordar molt l’humor de Pepe Rubianes pel to, el vocabulari i les constants referències al sexe que va fer al llarg de la presentació.

Sobretot, no us perdeu el vídeo, una part de “l’argumentari” de venda que va utilitzar sobre la cadira Green. Contextualitzeu-lo, tot el que diu ho diu en plena presentació i amb complicitat amb el públic, jo vaig riure moltíssim, em va encantar la seva posada en escena! Mariscal reivindica el disseny i es queixa, a la seva manera, que la gent no sempre el valori. Que fins i tot el disseny d’una cadira és important! Perquè és un moble que després utilitzaràs molt, que et donarà confort, o no. Explica que no entèn com és que la gent compra “el invento este de las sillas de plástico que venden en los supermercados”, cadires de plàstic i de molt baixa qualitat quan serà una cadira probablement serà per tota la vida. “Para eso estan los diseñadores, para hacer la vida mucho más agradable, bonita, guay!”. Però veureu que tot això ho diu a la seva manera…

Segons els seus creadors, la cadira cadira Green és un projecte que “neix amb el compromís de millorar la qualitat de vida i la preservació del Planeta”. Està pensada sobretot per a locals col·lectius: biblioteques, escoles o fins i tot restaurants. “Però jo la tinc al meu petit mejador” va dir Mariscal. És un producte 100% reciclable, amb seient de polipropilè reciclat i estructura de fusta o metàl·lica pintada.

#Sibarita / La pastisseria Escribà exposa sabates de xocolata coincidint amb el #Brandery

Guillem Carbonell — Tue, 24 Jan 2012 22:37:49 +0000

Del 27 al 29 de gener (el pròxim cap de setmana) Barcelona celebrarà el Brandery Winter, el saló de la moda. I mireu quines sabates de princesa (de xocolata!) ha posat el pastisser Christian Escribà a l’aparador de la botiga de la Gran Via: espectaculars! Sabates amb talons, de tot colors i banyades de pètals vermells.

És ben bé que l’Escribà s’està guanyant ser el pastisser de referència de la Barcelona de la nostra època, sempre buscant la manera de tenir un aparador original i lligat amb l’actualitat de la ciutat. Suposo que ho deu fer pel Brandery, no? I sinó benvinguda sigui la coincidència! Les sabates de princesa van a uns 50 euros la unitat, que no pas el parell. I diu que també en fan per encàrrec!

Estudiants de Belles Arts pregunten: “Com veus #Barcelona i el seu art?”

Guillem Carbonell — Sun, 22 Jan 2012 22:31:19 +0000

Fa uns dies vaig trobar a la plaça dels Àngels uns estudiants de Belles Arts que transportaven dos cartells. Estaven fent una mena d’enquesta per a un treball de la facultat. Tot el que veieu escrit en aquest primer rètol són respostes de ciutadans de Barcelona a una de les dues preguntes que feien:

- “Amb quina paraula definiries Barcelona?”"Com definiries la situació de l’art a Barcelona?”

Les respostes que la gent va apuntar són molt variades: “Acollidora, terrible kilombo, basura-luz-alegria, me siento en casa gracias, libertad…”

L’altra pregunta que feien era: “Com definiries l’art actual de Barcelona?” En aquest cas hi ha respostes del tipus: “Abracadabrante, un don de la naturaleza, l’art és tot o arte es revolución…”

Un bon experiment…

i “Amb quina paraula definiries Barcelona?” són les dues preguntes que uns estudiants de Barcelona fan Uns estudiants de Belles Arts estan fent una ‘enquesta’ per a un treball de classe

#ViladeGràcia / La Casa Portuguesa torna a Verdi 58 i deixa el carrer Or

Guillem Carbonell — Wed, 18 Jan 2012 22:25:01 +0000

La Casa Portuguesa ha tornat a obrir al mateix local on va començar, al carrer Verdi 58. Ho fan només amb productes de pastisseria, vins i venda de productes gourmet, però no amb degustacions. Alguns recordareu que l’Ajuntament de Gràcia havia tancat el local perquè l’activitat que hi realitzaven (degustacions) “no encaixaven amb les normatives vigents”.

La solució provisional ha estat tornar a Verdi 58 però sense les degustacions i tancar el local del carrer de l’Or. Per això diuen: “No tornem com ens agradaria sinó com podem. La lluita continua i comptem amb tots vosaltres per pressionar l’Ajuntament de Gràcia a flexibilitzar unes lleis que avui en dia no tenen sentit”. Estan buscant un altre local on els clients puguin gaudir de tots els àpats i vins. “Esperem tenir bones notícies aviat”, diuen.

#Tendències #Grafitis #bcn / El croissant de Javier Lujan resisteix a Consell de Cent

Guillem Carbonell — Wed, 18 Jan 2012 06:30:50 +0000

El grafiti que l’artista argentí Javier Luján va pintar fa dos mesos amb uns amics a Consell de Cent 333 (a l’exterior d0un local comercial buit i que espera nou llogater) encara es manté. Com a artista poc conegut que és Luján va decidir pintar aquest croissant en una de les zones amb més sales d’art de Barcelona. La idea era donar a conèixer així la seva obra.

Ja veieu a la foto que hi ha gent a qui no li agrada gens que ho faci: “Això no val res”, li diuen. A mi ja m’està bé que els artistes de carrer facin aquests experiments.

Contundent missatge dels veïns d’Aribau 16 contra un restaurant: “¡¡Canela vete ya!!”

Guillem Carbonell — Mon, 16 Jan 2012 10:01:00 +0000

A la façana de l’edifici d’Aribau 16 hi han penjat una pancarta molt contundent contra el restaurant Canela, que ocupa un dels dos locals comercials de l’immoble. La frase “¡¡Canela vete ya!!” que tanca la pancarta resum bé el missatge del rètol…

…que diu: “El restaurant Canela no respecta des de fa anys el descans dels veïns. Molesta amb humitats, pudors i amb aparells tòxics col·locats al pati de darrere de l’edifici. Per què l’Ajuntament no soluciona aquest conflicte de veïns? De qui és el restaurant Canela? N’estem farts de la prepotència i dels abusos de poder!”. I acaba amb el contundent: “¡¡Canela vete ya!!” i un SOS. Veurem com acaba, ho anirem seguint.

#Petitsplaers / Jan Petit, el nou bar occità de #Gràcia

Guillem Carbonell — Mon, 09 Jan 2012 08:30:02 +0000

Dos joves emprenedors de Gràcia han obert un petit bar especialitzat en gastronomia occitana. Són el Jordi i la Maria, dos amics que estaven sense feina i que s’han llançat a l’aventura portant endavant una il·lusió, obrir un local dedicat a una de les seves passions: la cultura de les terres d’Oc. Està al carrer Guilleries 17 (que tot i ser un carreró que podria passar desapercebut està al rovell de l’ou del barri, a prop dels Verdi).

La carta és molt variada i tots els entrepans porten acompanyaments originals, res de patates fregides. Ja veieu que es pot triar entre un entrepà gascó, provençal, o alvaernès, entre d’altres. La carta també inclou plats i productes catalans. Les parets estan decorades amb referències al país d’Oc, una col·lecció de llibres sobre Occitània i mapes dels seus cims principals.

Jo vaig demanar l’entrepà alvernès, amb formatge de cabra, ceba caramelitzada, ruca i nous, acompanyat de una mena de samfaina. Tot molt bo i a preus raonables. Un amic meu va optar per les torrades que veieu a la foto.

-”Què vols que destaqui del local?” li vaig preguntar a l’impulsor de l’establiment.

-”Podries mencionar que som l’únic local de Barcelona amb vins DO Juranson“

Quan hi aneu ja em direu què us sembla. És una bona ocasió per variar una mica de local a Gràcia!

Primers arbres de Nadal als llocs de recollida i als contenidors ‘orgànics’

Guillem Carbonell — Sat, 07 Jan 2012 01:30:29 +0000

Qui més qui menys ja en té prou del Nadal, també els que més l’han disfrutat. Ara una mica de descans i cap a la disbauixa del carnaval! Però és innegable la capacitat que té el Nadal donar-nos imatges típiques, fins i tot aquesta que ens arriba puntual a la cita (7 de gener): la els arbres de Nadal, ja ressecs i agònics per les calefaccions i les estufes, acabant els seus dies ‘decorant’ el carrer de les nostres ciutats. Mireu per exemple un dels espais que l’Ajuntament ha reservat per a la recollida d’arbres a Passeig de Gràcia.

… i al Macba…

És clar que sempre hi ha qui prefereix optar per la via ràpida i deixa l’avet al contenidor de residus orgànics, i ben fet que fan, no? En aquest cas ja veieu seu exemplar al costat del contenidor de matèria orgànica. No sé si ho aprecieu a la foto però el veí ha tingut la delicadesa de mig-embalar l’arbre amb cinta marró, la que a l’esplai fa anys anomenàvem “cinta meravelles”, perquè servia per embalar i precintar qualsevol objecte…

#Tendències / Al Gaixample despullen els pares Noels

Guillem Carbonell — Tue, 20 Dec 2011 23:27:27 +0000

Si fa uns dies vèiem un Santa Claus d’allò més tradicional ajudant uns turistes per Barcelona avui passem a l’extrem contrari, els pares Noels que com veieu gairebé han despullat al Gaixample. No porten uns calçotets qualsevol, diu que són LA Jock. Ai! No vaig anotar l’adreça però és una d’aquestes botigues de roba que hi ha a tocar del Seminari, entre Arena de Balmes i Punto de Muntaner!

Lluís Duch al @CCCB: “El consumidor ha substituït el ciutadà”

Guillem Carbonell — Mon, 19 Dec 2011 23:14:27 +0000

Avui no era un dia qualsevol per assistir a un acte al CCCB. D’una banda perquè el ponent era el monjo de Montserrat Lluís Duch, que a poc a poc s’està convertint en un dels referents de pensament del país, substituïnt els que han anat morint com Raimon Pàniker. Segur que anirà sent d’aquelles persones de qui cada cop sentirem més a parlar.

I d’altra banda perquè l’actualitat ha fet coincidir l’acte amb la notícia que Marçal Sintes serà el nou president del CCCB, en substitució de qui sempre l’ha dirigit i impulsat, des de fa vint anys, Josep Ramoneda. Que precisament presentava l’acte.

Jo he arribat més aviat cap al final, just a temps de sentir les conclusions i sobretot la conversa amb el public. En un determinat moment del debat final Duch ha respost una pregunta parlant del consumisme, és el vídeo i el text que he triat per aquest post:

“Les tres estructures d’acollida clàssiques, família, ciutat i religió, en termes generals no estan mereixent confiança sinó desconfiança. I en canvi l’estructura d’acollida que mereix confiança (actualment) són els mitjans. I a més, el consumisme té una importància decisiva en els llenguatges de la nostra societat. Les gramàtiques del consumisme d’alguna forma estan infectant les formes de relació dels éssers humans. Hi ha una certa reducció de la relacionalitat humana al consum. Com diu l’autor: “En les nostres societats el consumidor ha substituït el ciutadà”. És una apreciació molt real, amb unes conseqüències que no sabem on pot arribar. I això es reflexa en les dificultats a l’educació…”

Manuel Castells a l’@auditoriRBA: “El procés de comunicació dels #indignats és absolutament extraordinari”

Guillem Carbonell — Thu, 15 Dec 2011 23:44:04 +0000

Aquest vespre el periodista Manuel Campo Vidal ha presentat el seu llibre “¿Por qué los profesionales no comunicamos mejor?”, al flamant auditori que RBA té a la seva seu corporativa del 22@, al costat de Mediapro. L’ha acompanyat el sociòleg Manuel Castells i tots dos han dit moltes coses que he d’anar païnt i sobretot penjant a Youtube, ja us les aniré explicant post a post.

De moment permeteu-me destacar que, en un moment determinat, Castells ha lloat com el moviment dels indignats està utilitzant arreu del món les eines de comunicació que la tecnologia a posar a l’abast de tothom. Ho podeu escoltar en el vídeo o llegir el text a continuació, molt interessant…

Manuel Castells ha dit: “Jo crec que en aquest país s’està produïnt el canvi cultural, però no per on ho esperava molta gent. He estat tots aquests mesos -i segueixo sent-hi- fent observació participant en el moviment dels indignats: aquí, a Anglaterra, als Estats Units… El procés de comunicació i d’innovació de comunicació que s’ha generat en aquest moviment és absolutament extraordinari. Des de l’invent de nous llenguatge -com la manera d’aplaudir silenciosament- fins les innovacions tecnològiques (la capacitat immediata de desplegar una xarxa wifi en qualsevol espai públic), o de crear una web i que aquesta es connecti en una web de webs immediatament i que es creï un sistema de comunicació en paral·lel…”

“Es constitueix un sistema de comunicació autònom al que tant li és la televisió, els periòdics, que es construeix d’una altra manera. I saben què? Que aquest món creix exponencialment cada dia. I quan aquest món ho tingui tot organitzat i comunicat i segueixin escoltant les mateixes tonteries a les televisions italianes i coses estúpides a les tertúlies radiofòniques… en aquest moment tallen i el globus d’aquesta cosa tan important i plena de milers de milions s’esvaeix i la gent es queda comunicant entre ells. Això és el que estic observant i em sembla molt interessant!”

#petitsplaers / Coneixeu el Yellow Korner de Consell de Cent 345?

Guillem Carbonell — Mon, 12 Dec 2011 22:49:37 +0000

Ells ho resumeixen en una frase: “Regala’t una fotografia artística d’edició limitada”. Es diu Yellow Korner i va obrir fa un mes a Barcelona. Més que res, sapigueu que si passeu per Consell de Cent 345, entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia, val molt la pena entrar-hi…

És una petita cadena francesa, només hi venen pòsters amb imatges extraordinàries i els venen en dos formats: peces gegants extraordinàries, numerades, precioses i cares (crec que van dir uns 500 euros) o les mateixes imatges en format més petit i no numerades a preus més populars (entre 30 i 60 euros). Hi vaig entrar fa unes setmanes per casualitat i em va agradar molt, amb uns depenents que sense fer-se pesats t’ho expliquen tot molt bé.

Aquesta foto mostra una part de la botiga per dintre, l’he copiat a la web de Yellowkorner, jo crec que si hi aneu us agradarà.

#Grafitis / Mireu aquest I “love” #BCN …

Guillem Carbonell — Thu, 08 Dec 2011 19:02:53 +0000

Aquesta pintada està en un dels punts amb més contrastos de Barcelona, en ple Raval, allà on es troben el carrer de Ferlandina amb la plaça dels Àngels, a tocar del MACBA i en un racó que cada nit fa de llar del vagabund…

Del grafiti m’encanta la subtilesa de les cometes, jo no ho hauria expressat millor! No sé com no se li va acudir a Milton Graser, ell que va crear l’I love NY i el tan encertat i avançat als temps redisseny de La Vanguardia! A més, queda obert a tantes interpretacions…

Ho hauríeu sabut expressar millor? Home, potser sí que, a triar, hi podríem afegir el hashtag, no? #BCN … però vaja. El que sí que faria si fos l’autor de les cometes és registrar-les i fer-ne una bona col·lecció d’adhesius i carpetes!

Sant Antoni i #bcn guanyen el nou espai polivalent de @MoritzBarcelona

Guillem Carbonell — Tue, 29 Nov 2011 23:38:15 +0000

El barri de Sant Antoni passa bastant desapercebut a la resta de la ciutat, més enllà del mercat dels diumenges. Però la veritat és que és una de les zones més pràctiques de la ciutat, amb els avantatges de l’Eixample, sense els inconvenients però amb els avantatges de la ciutat vella. A tots els recursos d’oci i cultura que ja té a la vora (Macba, CCCB…) o que aviat tindrà (quan la Filmoteca?) s’hi ha afegit avui l’espai polivalent de gastronomia, cultura, moda i disseny en què Jean Nouvel i l’empenta de la gent de Moritz han reconvertit l’antiga fàbrica cervesera de la Ronda Sant Antoni. Alguna cosa em diu que en aquest blog en parlarem molt, en tot cas avui hi havia molta expectació i el cap de setmana hi haurà aperitius popular per inaugurar la nova seu.