Crònica de la crisi

Barcelona cròniques

Per Guillem Carbonell

La columna del xafarder

17 gener 2013

M'explica un quiosquer del centre de Barcelona que La Vanguardia ha baixat molt els diumenges: "Perquè ara ja no fan tantes promocions! Abans en venia 100 i ara unes 40". En el seu cas concret, després ve El País (30), El Periódico (20) i l'ARA i El Punt-Avui (10 i 10, amb lleugera tendència a més d'El Punt AVUI). Curiós, cada quiosc deu ser un món.
_ _ _
"A més, alguns clients m'han deixat de comprar: per la crisi però també perquè diuen que troben el diari dels Godó als Ferrocarrils, el regalen. O a la feina."
_ _ _
"La cosa va a menys, i jo què faig aquí?" es demana el jove quiosquer.
_ _ _
D'altra banda, últimament m'estic trobant bastants coneguts que s'estan fent subscriptors de l'ARA en alguna modalitat (digital, paper cap de setmana i digital...) Curiosament -i lligat al comentari anterior- alguns no ho volien fer perquè els feia pena el quiosquer. Pensen que comprar el diari és també un gest cap al quiosquer i els sabia greu deixar-ho de fer. Van canviar d'opinió quan van saber que podrien comprar el diari al mateix quiosquer, amb vals.
_ _ _
16 gener 2013

Llegeixo l'esquela (i la necrològica) a La Vanguardia de Gonzalo Canedo Rios. Actualment havia tirat endavant un projecte propi, Editorial Libros del Silencio: "petita, artesana, molt personal" explica Enrique Murillo "per complir el desig secret d'un home que havia viscut sempre al món del llibre, però al sector comercial". Havia passat per càrrecs de responsabilitat de Círculo de Lectores, Plaza&Janés i Enciclopèdia Catalana.
_ _ _
Per cert que és la primera esquela on llegeixo: "Su esposo...". Com no pot ser d'una altra manera, llei de vida, els matrimonis gais també arriben a les esqueles dels diaris de tota la vida. I amb total normalitat. Que en prenguin nota a França.
_ _ _
3 gener 2013

M'agrada una frase de Mariángel Alcázar ahir a La Vanguardia: "Ha començat el 2013, un any precedit per la mala fama però que hem d'estimar i que haurem de suportar. El millor és vestir-lo de verd esperança".
_ _ _
2 de desembre

Najat El Hachmi explica a la seva primera columna del 2013 que el seu propòsit per al 2013 és "tornar al paper". I explica que no li importa que li diguin "retro. vintage o matarbres" perquè el que vol és "conservar el privilegi de tenir un relat complet del món incomprensible que ens envolta, amb principi i final, nus i desenllaç". I abans explica: "Tenim accés a 30 diaris, revistes digitals, portals de notícies i en canvi sempre es repeteix la sensació que els continguts són més o menys iguals".
_ _ _
Hi estic d'acord, i està bé que cadascú busqui maneres de trobar altres realitats, altres explicacions. Jo busco les meves, i vosaltres?
_ _ _
Avui han enterrat el doctor Broggi. Un amic que ha anat al funeral m'escriu:
-"Arribo emocionat del funeral del Dr. Broggi. Records casi dolorosos del Port de la Selva, habitat en aquells temps per J.V. Foix, que, ja gran, m'invitava a xocolata desfeta i m'induïa, una i altra vegada, a fixar-me en un troç de paret del camí de La Vall -per on li agradava caminar- fins que hi trobava un sentit; pels Broggi, pels Roca, pels Segarra i tants d'altres. Estius amables de platja, tertúlies vora el mar, excursions a Sant Pere de Rodes i passeigs en barca. Records de la caseta d'una travessia de la Via Augusta on el pare Broggi ens mirava somrient mentre feïem veure que estàvem arreglant el món. Tenia gairebé 20 anys i la vida s'obria, immensa i plena d'esperances, devant meu. Gràcies, Broggi, persona raonable, intel·ligent, empàtica, pel teu exemple, per l'energia serena que ens has transmès!"
_ _ _
30 de desembre del 2012

La meva àvia (BCN. 1915) m'explicava avui d'uns estius que va passar al costat del monestir de Pedralbes: "Saps l'Avinguda Pearson? Tot eren vinyes..."
_ _ _
26 de desembre del 2012

A casa hem parlat poc de política a les sobretaules d'aquest Nadal, pràcticament gens. En canvi, sí que s'ha recordat la gran nevada de 1962. Una tieta besàvia, que aleshores vivia a Anglaterra i estava de visita a Barcelona m'explicava: "Érem al Majestic. I al matí, a Sitges, pràcticament en màniga curta, feia sol i caloreta. Però a la nit tot va canviar. Els recepcionistes de l'hotel deien: 'mai, mai no hem vist res semblant a Barcelona!"' I sí, hi va haver gent de la família que va baixar el carrer Balmes esquiant... Això ho he sentit dir sempre a casa.
_ _ _
11 de desembre del 2012

Per cert, parlant del barri de Sant Antoni. És per entendre'ns, l'Eixample popular, no? Amb tocs 'cool' proporcionats per la gent que va al cinema Floridablanca. I per bars com el Laurel o les empanades de la granja Canigó!

7 de desembre 2012

Quan tinc ganes de sentir històries del Sarrià d'abans sempre vaig a una drogueria que hi ha al centre de la vila. Demano alguna ampolla de plàstic de les que venen, per exemple, per posar-hi colònia. I amb una mica de sort coincideixo amb l'home de 90 anys i la seva dona de vuitanta-i-tants, que regenten l'establiment.
_ _ _
Ella va arribar a Sarrià als 2 anys, pocs anys després que al 1921 Sarrià s'annexionés a Barcelona. Recorda el Sarrià post-annexió, els carros, els cavalls, l'escola i la guerra.
_ _ _

Ell, en canvi, va néixer a prop del mercat de Santa Caterina. Va pujar a Sarrià durant la guerra, a protegir-se de les bombes: "El meu germà -que ja vivia a Sarrià- em va refugiar a casa seva, perquè a Sarrià gairebé no hi queien bombes". En canvi sí que recorda les explosions del Gòtic, que van acabar amb carrers com el de la Corríbia, a la Catedral.
_ _ _
Per cert, l'ampolla ja la tinc plena de colònia.
_ _ _
1 de desembre 2012

M'explica un amic que ell va a tallar-se els cabells als perruquers paquis que té a la vora de casa: "Costa 4 euros, van molt ràpids i ho fan bé". Explica algunes pegues: "No et renten els cabells, només te'ls tallen. I d'altra banda... ja els pots do vols així o aixà que ells... tallen sempre igual! A tothom!"
_ _ _
ir que h29 de novembre 2012
Em posa la pell de gallina quan els cotxes fan esforços per aturar-se quan senten la sirena d'una ambulància. Avui un conductor d'autobús ha fet les mil-i-una a la Gran Via per deixar-ne passar una.
_ _ _

22 de novembre 2012

No sé si us heu fixat però últimament els taxistes fan molt mala cara. No agafo gaires taxis, però m'hi fixo. Sense anar més lluny, avui en plena Shopping Night de Passeig de Gràcia n'he vist dos que es barallaven per un client. Al final ha guanyat el més espabilat.
_ _ _
I és que els taxistes tenien la seva bombolla particular. Recordo com fa uns 7 anys els taxistes grans m'explicaven els seus plans de jubilació, que consistien a vendre la llicència per 200.000 euros, o de vegades més. A quant van ara les llicències?
_ _ _
Sort n'han tingut del turisme!
_ _ _
19 de novembre 2012

Avui al matí he anat a una sessió de formació i el professor de la UPF ha acabat la classe amb una frase curiosa, com un consell final que no tenia res a veure amb la matèria (Google Adsense) però sí amb l'entorn social :

-"No penseu en política i sigueu feliços!"
_ _ _

I és que hi ha molta gent que n'està farta de l'entorn polític, eh? Gent de tots els colors polítics, independentistes i unionistes, la pressió de l'agenda política és molt forta.
_ _ _

Com podeu comprovar a l'enquesta sobre el 25 N el meu entorn i (l'entorn que s'hi ha sumat per l'ocasió) és molt independentista. Però també estic en contacte amb molta gent que no ho és. Diumenge, per exemple, vaig dinar amb uns amics dels temps d'universitat. N'hi ha que estan convençuts que la independència és impossible, que tot és fer volar coloms. Em va fer molta gràcia una frase que van dir:

-"CiU segueix sent el peix al cove de tota la vida però ara us ha fiicat al cove!"

Molt bo.
_ _ _
Les enquestes diuen el que diuen però la gran realitat del país és que és molt divers. Ho és i ho serà sempre.
_ _ _
I hi ha molta gent, també independentistes, que es miren amb vertígen tot el que està passant.
_ _ _

17 de novembre 2012

He passat de nit per davant de l'església de Betlem, al carrer del Carme amb Xuclà, i no es pot passar per la vorera de tanta acumulació d'escombraries que hi ha! Entre comerciants i veïns omplen a vessar els contenidors i queden tot de bosses esteses per terra...
_ _ _

16 de novembre 2012

M'expliquen -i m'asseguren que és cert- que hi ha un senyor gran suec que cada dia va a Ikea, tria un llibre en suec dels molts dels que es veu hi ha als prestatges, s'asseu en un sofà i es posa a llegir. Diu que és un home que fa anys que viu a Catalunya. I és clar, no hi deu haver a tot el país una biblioteca amb més llibres en suec que als centres comercials IKEA! Que bo, oi?
_ _ _
15 de novembre 2012

La meva tieta-besàvia Antònia, que va morir als 98 anys, vivia al carrer Madrazo, en una planta baixa amb jardinet i un llimoner, i des de casa seva vèiem

Per això -i perquè a casa em van avisar: 'Mira, Guillem!- vaig mirar encuriosit el Convidat en què Albert Om entrevistava l'actual doctor Barraquer. El vau veure? Impressionant! Tenim tot un Dalí, tot un Xavier Cugat i no ho sabíem! Quin personatge! I l'home viu a la mateixa clínica, en una espècie de palau que deu estar a l'àtic.
_ _ _

-"Vostè és de dretes o d'esquerres?" li va demanar l'Om. -"Jo sóc d'ordre" va dir el doctor Barraquer que de manera molt sàvia va afegir: "Però de vegades l'esquerra pot portar més l'ordre que la dreta".
_ _ _
14 nov 2012

Els diaris han arribat als quioscos del centre de Barcelona el dia de la vaga, als quioscos oberts -que eren uns quants-. "Al final vam haver de tancar perquè venien els piquets" m'explica el meu quiosquer habitual...
_ _ _

9 de nov 2012

Avui m'han posat uns exemples per entendre en què consistirà la web 3.0, l'Internet "de les coses": diu que les plantes ens enviaran un twit quan els falti aigua per avisar-nos que les hem de regar, i que el despertador ens deixarà dormir 5 minuts més si no hi ha gaire trànsit i podem arribar puntuals a la feina. Ei, i no és conya!
_ _ _
novembre 2012
Fa uns dies vaig sentir per ràdio una entrevista a una experta en les conseqüències socials de les xarxes socials. I va explicar una cosa divertida: diu que quan li preguntes a un "adult" (major de 30 anys) per què dorm amb el mòbil al costat et diu que per utilitzar l'alarma. En canvi, els joves són més sincers i diuen que dormen amb el mòbil ben a la vora perquè el primer que fan en aixecar-se és consultar el mail, Twitter, Facebook... No és que els adults actuïn diferent que els joves, és simplement que no se senten còmodes reconeixent-ho.
_ _ _
Doncs jo ho reconec: sí, el mòbil em fa d'alarma però si dormo amb el mòbil a escassos centímetres del llit és perquè quan em desperto el primer que miro és... Twitter!
_ _ _
A més, ja fa temps que vaig deixar d'utilitzar els transistors de ràdio, en això l'iPhone m'ha canviat els hàbits: gairebé sempre escolto la ràdio per aquest aparell, a través del Tune-in. Ràdios de tot el món a només un click de distància.
_ _ _
2 novembre 2012

Una mare dóna consells al seu fill adolescent, que està triant peces de roba al Zara. A ella li agrada un polo de color verd però a ell no i li espeta: -"Ya verás como verás verde por todos los sitios!"
_ _ _

Ah sí? Està de moda el verd?
_ _ _
1 novembre 2012

Tot Sants! Jo sóc més de castanyes que de moniatos i no sóc gens de panellets! Però m'agrada veura'ls exposats a les meves pastisseries favorites: la Baixas de Muntaner amb Calaf, l'Escribà de la Gran Via o Rambles, el forn Sant Jaume de Rambla Catalunya o la Colmena de Jaume I.
_ _ _
Diu Stefan Zweig a la pàg 223 d'El món d'ahir: "Però només als primers anys de joventut identifiquem l'atzar amb el destí. Més endavant un sap que el veritable rumb de la vida ve determinat des de dins; per embolicat i absurd que ens sembli el mostre camí i per més que s'allunyi dels nostres desigs, al capdavall sempre ens porta a la nostra meta invisible". Sobretot si som tossuts, hi afegiria jo.
_ _ _
Cada dia que passa el debat sobiranista es posa més interessant. Des de Catalunya gairebé tothom el tracta amb normalitat i respecte, prnsi el que pensi.
_ _ _
És el cas avui, per exemple, de l'escriptor aragonès afincat a Catalunya, Javier Tomeo, que diu a La Contra de LV: "El poble català és pragmàtic i assenyat i farà el que consideri convenient. Ja veurem què passa. Sí, d'acord, té el dret a elegir, però no és un bloc monolític com li convindria al senyor Mas. Però va ser sorprenent la manifestació de l'11, ningú no esperava aquella mobilització espectacular".
_ _ _
31 d'octubre

Dilluns mirava d'a prop els fills d'en Tísner -que van parlar d'ell a la casa Amèrica de bcn- i em feia il.lusió pensar: tan iguals que ell i al mateix temps tan diferents! Havia llegit d'ells al "Viure i veure", les memòries de Tísner.
_ _ _
Diu que la natalitat ha baixat a Catalunya, el 2011 van néixer 80.861 nens, un 3,8% menys que l'any anterior. Un de cada quatre són fills d'una dona estrangera, sobretot de Marroc (33%), Romania (6,5%), la Xina (5,5%). Segueixen Equador, Bolívia i Pakistan. Vaja, una mica el que veiem al Raval ; ) . Es veu que a la Segarra els nascuts de mare estrangera són... el 51%! Hi deu tenir molt a veure l'empenta de la Cooperativa de Guissona...
_ _ _
27 octubre 2012
Atenció que ara ja entrem en terreny d'atacs. El Mundo carrega fort avui contra el Conde de Godó: "El grande de España que quiere romperla"...
_ _ _
I en canvi La Vanguardia està llançant discursos unionistes: que si Mariano Rajoy no recolza el discurs d'Aznar; que si CiU "modera su ascenso"; que si un concert econòmic faria baixar la xifra d'independentistes fins no-sé quin percentatge...
_ _ _
De fet LV va evitar tota la moguda tant com va poder. No va ser fins al dia després de la mani (11 set 2012) que va mimar una mica la seva clientel·la independentista. I ara ja fa dies que ha frenat.
_ _ _
Per tanc entenc que l'article d'El Mundo és un "ajuste de cuentas" per algun altre motiu.
_ _ _
20 octubre 2012
Avui per ràdio he sentit que un estudi de la Universitat de Berkeley ja parla de la possible immortalitat dels homes i les dones. Diu que entre persones que actualment tenen menys de 20 anys començaran a haver-hi casos de longevitats molt i molt llargues, i que es podrà arribar a parlar de casos de gairebé immortalitat. Uf!
_ _ _
Ho diuen així de clar: "if you are under 20 years of age today, it is very likely you will live long enough to see the end of death."
_ _ _
19 octubre 2012
Molt bona la foto del lector, a La Vanguardia d'avui! Es veu un retall de paper sobre uns texans. El retall és una fotocòpia que un veí ha distribuït entre tots els veïns de l'escala i hi diu: "AVISO: PARA EVITAR PROBLEMAS DE IDEOLOGÍAS SE RUEGA A LOS SR. VECINOS SE ABSTENGAN DE COLGAR EN LOS BALCONES PANCARTAS Y BANDERAS". Ha, ha, ha, boníssim i a més, segurament molt indicatiu del que de forma no tan evident sinó més subtil deu estar passant a moltes escales sobretot de Barcelona.
_ _ _
La lectora es diu Georgina Talavera i comenta: "Aquesta és la nota que vaig trobar a l'ascensor després de penjar l'estelada al balcó. Visca la llibertat d'expressió!"
_ _ _
A comarques es veuen moltes estelades als balcons, tot i que ja ha passat més d'un mes de l'11 de setembre. Un fenomen que mai abans havia passat. A Barcelona, també déu n'hi do la d'estelades que encara es veuen.
_ _ _
De banderes espanyoles, a Barcelona, jo només n'he vist (i molt poques) a Sarrià-Sant Gervasi. Per exemple a la zona de Muntaner amb Via Augusta. També n'hi ha una al Turó Parc.
_ _ _
16 octubre 2012
Una amiga meva, la Xènia, ha escrit al Facebook: "Un conductor d'autobus (16), m'ha tancat la porta als nassos després de portar 1/2h esperant xq anava amb el cotxet i ocupava massa espai...Ole tu, ole tu!!!"
_ _ _
14 d'octubre 2012
Sempre m'ha apassionat pensar tot el que els carrers de Barcelona han viscut al llarg de la història: pels mateixos carrers que avui en dia hi ha passejat gent, s'ha matat gent, ha conviscut gent...
_ _ _
Amb tota la moguda d'aquests dies no cal retrocedir en l'època perquè els mateixos carrers visquin realitats diferents. Posem per exmemple el cas de plaça Catalunya. L'11 de setembre, la gran mani. El 12 d'octubre una discreta mani de signe contrari. I només un dia després, el 13 d'octubre la mateixa plaça s'omple de gent que crida: "No devem, no paguem... La crònica dels nostres dies és un no parar.
_ _ _
7 d'octubre 2012
Aix! Avui pel carril bici de Consell de Cent m'he trobat una furgoneta dels equips de neteja de Barcelona aparcada ben bé al mig. No sé si se n'adonen de com és de perillós això que fan. Com a ciclista has de sortir del carril bici vigilant que no vinguin cotxes.
_ _ _
Per cert que si l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona vol guanyar uns quants vots jo els aconsellaria que arreglin el tema de les bicis a Rambla Catalunya, amb una solució bona per tothom. Per exemple amb un carril bici a banda i banda de la calçada, que convisqués amb els cotxes i amb els vianants. Ho dic perquè els que tenen bicifòbia a la ciutat posen sempre com a exemple el 'problema' de Rambla Catalunya.
_ _ _
Ah, i divendres al matí vaig veure pel carril bici d'Urgell uns nois amb una bandera d'Amics de la bici. No sé si anaven a algun acte o què...
_ _ _
Al minut 17 i 14 segons del Barça-Madrid el públic s'ha posat a cridar "Independència". The Guardian ho explica així: "18 min: After 17 minutes and 14 seconds, a chant about Catalan independence goes up around the stadium. They want it back basically. But why that time, you ask? They lost it in 1714, says Professor Steinberg, shamelessly cribbing off someone else's notes. There endeth tonight's history lesson"
_ _ _
2 d'octubre 2012

Després de l'enterrament del Martí uns quants amics seus vam anar a dinar plegats. La idea era anar a fer una arrossada a la Barceloneta però quan ens hi vam acostar tot estava col·lapsat pel públic de la festa del Cel. Al final vam anar a la pizzeria de Pla de Palau. Tristos però junts.
_ _ _
27 de setembre 2012

No sé vosaltres però jo vaig trobar que la campanya que van fer contra la compra de llaunes als pakis pel carrer a la Mercè era bastant cutre. No m'agrada aquesta manera de criminalitzar, de posar la gent contra els venedors. Si no és legal que no els ho deixin fer i ja està.
_ _ _
La campanya insistia en què a més no és higiènic comprar aquestes llaunes. És veritat, jo també he vist com les guarden als forats del clavegueram!
_ _ _
Però el que em pica l'atenció és allò que vaig sentir dir a un portaveu de la Guàrdia Urbana: que fins i tot a les pròpies botigues dels pakis les llaunes es guarden en llocs no higiènics. Quins són? Els lavabos?
_ _ _
I si és així, això és extensible a totes les llaunes? I als altres productes d'aquests establiments?
_ _ _
Em faig aquestes preguntes mentre vaig bevent un Trina de taronja comprat en un paki en què el depenent no sap ni un borrall de castellà. On guarden aquestes llaunes? És realment en llocs no higiènics? Ens ho aclareixin les autoritats, sisplau.
_ _ _
18 de setembre 2012

Ja fa dies que en el meu camí a la feina trobo, sempre, dos nois adolescents subsaharians asseguts al mateix racó. Van prou nets tot i seure en un espai molt brut. A saber on deuen dormir i què deuen menjar. A mida que la gent va deixant objectes metàl·lics als contenidors del davant ells els van recollint. Ja dic que impacta que siguin tan joves i que estiguin sempre allà. Ah, i que ningú no s'atreveixi a parlar amb ells.
_ _ _

He dit ningú? L'altra dia vaig veure una senyora que s'interessava pel seu estat. Va coincidir amb el moment en què una escombriaire els apartava de males maneres per poder netejar el racó.
_ _ _
4 de setembre del 2012

Estic llegint 'El món d'ahir' d'Stefan Zweig i mireu quina descripció més interessant que fa del fenomen de la prostitució a Viena cap al 1900:

"La posició oficial de l'Estat respecte aquest fosc assumpte no va ser mai còmode. Des del punt de vista moral ningú no gosava atorgar obertament a una dona el dret a vendre's; des del punt de vista higiènic, en canvi, noo es podia prescindir de la prostitució, ja que canalitzava l'enutjosa sexualitat extramatrimonial. (···)

Si una noia decidia fer-se prostituta, rebia un permís especial de la policiai un document que en certificava l'autorització. Sotmetent-se a controls de la policia i complint amb l'obligació de passar un examen mèdic dos cops per setmana es guanyava el dret professional de llogar el seu cos al preu que li semblés millor".
_ _ _
Era reconegut com un ofici entre tots els altres oficis, però (heus aquí l'inconvenient de la moral), no del tot reconegut! Per exemple, si una prostituta venia la seva mercaderia, és a dir, el seu cos, a un home i després ell es negava a pagar-li el preu convingut, no podia demanar-lo. La seva reclamació es convertia en immoral i no comptava amb la protecció de les autoritats.
_ _ _
30 d'agost del 2012

El Barça ha perdut la ditxosa Supercopa contra el Madrid. Què hi farem. Per mi la temporada de futbol enguany ha començat massa aviat. Al final acabaran empalmant una temporada amb l'altra. Després Espanya arriba als Jocs i en els altres esports fa el paper que fa. Tot és futbol.
_ _ _
Ho diu l'Arcadi Oliveras cada vegada que l'escolto en alguna conferència: dilluns futbol, dimarts futbol, dimecres futbol...
_ _ _

29 d'agost del 2012

Avui Barça i Madrid juguen la tornada de l'Eurocopa, a Madrid. El perruquer m'ha comentat que fa una setmana, quan van jugar a Barcelona, va tenir un client suís amb el seu fill d'uns 12 anys. Es veu que venien a veure el partit. Era el regal del pare al fill per haver tret bones notes.
Twitter

Follow @gcarbonell
Últimes entrades

Arxiu de la categoria ‘Crònica de la crisi’

Catchable fatal error: Object of class WP_Query could not be converted to string in /home/blogsto/public_html/wp-content/themes/blogstimeout/archive.php on line 33

header.language.title

Barcelona cròniques

Per Guillem Carbonell

La columna del xafarder

Twitter

Últimes entrades

Arxiu de la categoria ‘Crònica de la crisi’