Gràcia

Barcelona cròniques

Per Guillem Carbonell

La columna del xafarder

19 de maig 2012

El periodista Xavier Theros explica a El País que l'Ajuntament ha canviat la placa del Passatge de la Canadenca, a Barcelona, on hi ha les tres xemeneies del Paral·lel. El canvi no és menor, és simptomàtic de diferents formes de veure el món. Abans deia "Empresa elèctrica que va donar nom a la vaga de 1919". Ara hi diu: "Empresa fundada per Fred Stark Pearson l'any 1911".
_ _ _
Xavier Theros diu a forma de conclusió: "Sin entrar a discutir la importancia de ambas opciones, Pearson ya tiene una avenida y una estatua dedicada..." I l'Avinguda Pearson no és pas una avinguda qualsevol...
_ _ _
16 de maig 2012

Entre tots plegats estem creant un estat de pànic financer, no? Per exemple, a les tertúlies de matí a les ràdios...
_ _ _
15 maig 2012
_ _ _
Heu sentit el comunicat que ha llegit una representant dels indignats als programes de matí de Catalunya Ràdio i RAC1? Jo en aquell moment escoltava el programa de Basté. Quan ho ha anunciat m'ha semblat rar però encara m'ho ha semblat més quan ho he sentit. A mi que em perdonin, des d'aquest blog donem àmplia veu a tot el moviment, però la lectura del comunicat, el to i fins i tot el contingut a mi em causava vergonya aliena. A una ràdio s'hi ha d'anar a que et facin una entrevista, a explicar-te i no a llegir un comunicat d'aquella manera, com si fos un 'parte' de campanya militar. En tot cas, per a llegir comunicats hi ha les rodes de premsa, no?
_ _ _
Diu l'inefable José Manuel Garayoa a la seva tricolumneta diària sobre borsa a LV: "La mala sintonia amb Grècia no podia arribar en un moment pitjor perquè la zona euro es pot tornar més contagiosa que una guarderia en una passa de galteres".
_ _ _
14 de maig del 2012

La meva mare buscava desesperadament fa uns dies fulles de morera per als més de 40 cucs dels seus néts, que s'havien quedat sense menjar. Quan jo era petit en venien al mercat però es veu que ara ja no. Jo li vaig aconsellar un arbre proper a casa: "Mira si encara hi és!" És un dels arbres on jo de petit anava a buscar les fulles de morera. I sí, efectivament encara hi era, va ser una bona solució! No és que la meva mare pugés a l'arbre, no! Va poder allargar el braç i agafar unes quantes fulles d'una branca baixa.
_ _ _
Es veu que els cucs eren de l'escola, cada nit s'emporta la caixa un dels nens i al meu nebot li havia tocat tot el cap de setmana.
_ _ _
I és que: qui no ha tingut mai cucs de seda? Tota aquella màgia de la ràpida transformació és una autèntica classe de biologia d'aquelles que no oblides mai! Oi?
_ _ _
13 de maig del 2012

Explica la BBC que els Jocs Olímpics d'aquest estiu representaran la concentració més important de caps d'estat en la història de la ciutat. No és una dada estranya però tractant-se de Londres és simptomàtica d'assenyalar.
_ _ _
M'expliquen que Antoni Brufau, president de Repsol YPF, va comentar fa uns dies a ESADE que a finals del 2013 la benzina anirà a dos euros el litre. Agafem-nos fort, al final sí que tothom acabarà anant en bici...
_ _ _
Ahir vaig veure una noia -diria que gitana romanesa- embarassada demanant diners de taula en taula a panxa descoberta i assenyalant el ventre, el seu avançat estat d'embaràs (potser 8 mesos). No sé si us puc transmetre per escrit l'angoixa que em va fer veure-ho...
_ _ _
Entro a una botiga d'informàtica. Un senyor es vol comprar un portàtil i el venedor li diu: "Agafi aquest que és 10 vegades més potent que el que té 10 hores de bateria...". ¿Potència o bateria? Als simples usuaris cada cop se'ns fa més difícil triar ordinador...
_ _ _

_ _ _
10 de maig del 2012

M'agrada molt una de les coses que diu Javier Mariscal al pròleg del llibre "Mis postales de Barcelona", d'Isabel Núñez. Parla de quan va venir a viure de València a Barcelona i diu: "Barcelona se entiende enseguida: arriba es el Up Town, el Ensanche es el Middle Town, y abajo el Down Town. Es un terreno pequeño y limitado. Arriba está la montaña con su peineta, y el avión del Tibidabo, las antenas, el bosque y la casita para ver las estrellas por el telescopio. Abajo el mar, el puerto, por donde ha entrado y salido todo. Y la colina de Montjuïc, que es la mamá del puerto. Barcelona siempre ha crecido ganando terreno al mar, pues tiene al sur y al norte dos potentes fronteras, los ríos Besòs y Llobregat".
_ _ _
9 maig 2012

En el meu zàpping de ràdio matinal vaig parar ahir a RNE i estaven explicant una cosa interessant. Parlaven de José Luis García-Lomas, president de la Caja Rural de Jaén. Es veu que la CRJaen es de les que està millor i rep premis, perquè en el seu dia... no van prioritzar el negoci immobiliari! Diu que el seu president explica que l'havien pressionat molt "para que nos metiéramos en el ladrillo" però que no ho va fer.
_ _ _
8 maig 2012

Diu Salvador Cardús a l'ARA: "Si aspiràvem a ser tan europeus en els estàndards de benestar, per què ara no volem ni sentir a parlar de les fórmules de copagament en medicaments o en les estades hospitalàries, que són les que en aquests països tan envejats fan sostenible el sistema?"
_ _ _
A Andorra, per exemple, sempre han copiat el model francès i les visites mèdiques sempre han estat copagades. L'usuari avança els diners i l'estat li en retorna el 75%. El 25% queda cobert per mútues de les empreses... o sinó és clar, pel propi usuari. Era així quan hi vaig viure, i suposo que continua sent-ho.
_ _ _
7 de maig 2012

He sentit un petit làpsus del líder del PSOE per ràdio quan, en comentar l'aportació que el govern del PP farà a Bankia ha dit que l'operació no li hauria de costar als espanyols "ni una pesseta" i després ha corregit "ai, ni un euro". Està clar que "ni una pesseta" és una expressió incorporada a l'idioma igual que abans es deia "ni un cèntim" tot i que no n'hi havia. En canvi, la correcció de Rubalcaba sonava a dir "ai, que ara ningú no es pensi que crec que tornarà la pesseta!".
_ _ _

A Ràdio Barcelona he sentit una notícia d'uns delinqüents que es feien passar per policia a les terres de l'Ebre: aturaven els cotxes i en comptes de fer un registre policial els acabaven atracant. Molt bé pels mossos que els han detingut. El que m'ha sobtat és l'explicació final de la notícia: la policia ha portat els lladres al jutge que els ha deixat en llibertat crec que sota fiança o similar. A mi això em costa molt d'entendre, que els deixin en llibertat ni que sigui sota fiança! I això que no és que siguin "presumptes" perquè van ser agafats in fraganti amb coses robades el mateix dia!
_ _ _
5 de maig 2012

He baixat a comprar al paki que hi ha sota casa. Que no és un paki sinó un venedor de Bangladeix. Feia temps que no parlava amb ell, no és gaire simpàtic. He vist que sobre la taula tenia un diari com dels gratuïts,escrit en urdu. Per un moment he pensat que era d'aquests que es publiquen a Europa per les comunitats de fora i li he demanat si el podia agafar per tafanejar. Amb bona cara, m'ha dit que sí però que no entendria res. I que no, no és un diari publicat a Europa sinó que li arriba cada setmana directament per DHL! Vaja, que per respecte a ell he vist que millor que no agafar-lo. I s'ha quedat llegint-lo...
_ _ _
M'ha explicat que l'urdu no només es parla a Bangladeix, també a l'Índia: "Per exemple a Calcuta"...
_ _ _
4 de maig 2012

Diu Jeremy Rifkin a la contra de LV: "És obvi, com han detectat tots els moviments d'indignats del món, que l'esquema de la segona revolució industrial s'està ensorrant. Aquest canvi de paradigma canviarà la geopolítica mundial. Els països més pobres podran convertir la manca d'infrastructures en avantatge competitiu: és més fàcil i barat començar de zero que no pas haver de reconvertir el que ja existeix.
_ _ _
Sobre la producció d'energia diu: "L'aire, el sol i la terra són a tot arreu. A totes les teulades i espais verds del planeta es pot captar energia i convertir-la en electricitat. Al preu actual, qualsevol edifici amortitza en 7 anys la inversió. Però igual com ha passat amb els ordinadors i mòbils, quan se'n massifiqui, l'ús baixarà el preu".
_ _ _

Afegeix: "De la mateixa manera que el vapor ens va portar a la primera revolució industrial i el motor Daimler-Benz a la segona, l'aposta d'Alemanya per la revolució descentralitzada d'energies renovables ens porta a la tercera".
_ _ _
"El que és revolucionari", diu Rifkin, "és la combinació amb Internet: el gran cervell en xarxa. Això significa dir adéu a la gran televisió centralitzada i al poder de decisió centralitzat. L'autoritat ja no serà vertical, sinó distributiva. La tindrà qui disposi de més informació en cada moment per prendre iniciatives, s'anirà alternant a la xarxa. Per això dic que se substituiran les grans centrals elèctriques per petites productores d'energia controlades pel ciutadà, insrtal·lades a la teulada de la comunitat de veïns, oficines, fàbriques..."
_ _ _

Glups, quin vertígen, no? Però jo també crec que és el món que ve. Vaja, el que ja tenim aquí.
_ _ _
3 de maig 2012

La cimera del BCE ja està a punt de ser superada. Els 8000 policies han surtit efecte i tot ha anat sobre rodes. Sempre ens quedarà el dubte de què hagués passat sense policies i de si per decidir deixar els tipus d'interès a l'1% calia tota la moguda. En fi, de tant en tant es pot ser una mica demagog, no?
_ _ _

Calia aquest nou uniforme de mossos de paisà amb braçalet? Jo crec que és una estètica que porta cap a l'enfrontament. Sóc absolutament antiviolència i les escenes del dia de la vaga no s'haurien de repetir, Però no sé si la manera d'aconseguir-ho són per la via de la xuleria, amb aquests braçalets grocs i policies amb gairebé passamuntanyes. O eren taronges?
_ _ _
1 de maig del 2012

Veig unes dones grans jugant a cartes en un bar, és u de maig i fan com si fos diumenge a la tarda. I em pregunto, ¿la nostra generació també jugarà a cartes els diumenges a la tarda? Jo ho he vist fer als avis, feien berenars amb l'excusa de jugar. De moment, no m'hi veig fent-ho, les cartes mai m'han atret. Però no sé si sóc, si és generacional, o una mica de tot...
_ _ _
Podria ser una conversa per a una vinyeta de Labanda. Una noia més aviat 'pija' que ha aprofitat l'1 de maig per anar a la platja a Sitges entra en un bar, va al lavabo i quan torna a la taula li diu a la seva amiga:
-"Recuérdame que vaya urgentemente a una playa nudista!"
... és que la noia s'ha vist les ratlles que el sol li comença a deixar al cos, les marques del biquini.
_ _ _
Parlant d'escriure, del blog, de revistes i de diaris li explico a un amic que sort en tenim dels blogs i d'Internet que ens permeten expressar-nos, cadascú pot parlar del que li interessa i intentar guanyar-se la confiança de gent que el vagi seguint. És molt difícil escriure en un diari o en una revista, t'han de deixar un espai i només és per a uns escollits, perquè l'espai és limitat.
_ _ _
En canvi a Internet tens l'espai d'expressió i t'ho has de currar. Després tries el que llegir i els altres trien si llegir-te. Google Reader ajuda molt a poder seguir gent.
_ _ _
- "Sí, el blog és com el teu hort" em diu l'amic, que a més d'amic és un tiet meu. Ho diu amb una connotació carinyosa però també crec amb connotacions d'espai petit i que difícilment arriba a molta gent.
_ _ _
És veritat però jo crec que una part del futur va per aquí, gent que va per lliure i que va escribint. O com a mínim ho vull creure, ni que sigui per necessitat, una oportunitat de tenir un espai multimèdia propi que ens dóna la tecnologia, a falta d'altres coses!
_ _ _
Una parella argentina, un home i una dona, es discuteixen en un bar. Ella li espeta:
- "Vos no lo véis? La verdad la tiene cada uno dentro. Cada uno tiene su verdad. No se puede ser tan duro como vós. ¿Sabés qué lindo es cuando uno se queda toda la plata del otro? ¿Entendés?
Quin mal rotllo, millor viure sol que així. A més, els argentins es discuteixen amb aquell esperpent... Sembla que s'acabi el món.
_ _ _

28 d'abril 2012

Molt oportuna una carta d'avui a LV, signada per Albert Gràcia: "Futbol i crisi. Quan Brasil i Argentina eren un model de futbol mundial aquests països estaven en decadència econòmica. Quan la 'roja' i el Barça han estat campions, Espanya i Catalunya han començat a decaure, i així seguim. Ara que Barcça i Madrid perden, arribarà la millora econòmica al nostre país? Tant de bo".
_ _ _
I tant, tan de bo i que ben vist, oi? ; )
_ _ _
27 d'abril 2012

Avui la responsable de perfumeria d'un Mercadona de Barcelona estava molt enfadada: "¡Tócate las pelotas!" ha dit. I tenia motiu, tot i que amaguen perfums perquè no els robin li n'acabaven de robar un d'un pack: "Ahora abren los packs y los dejan disimuladamente en la estantería!", ha dit.
_ _ _
26 abril 2012
Feia molt de temps, molts anys, potser 25! que no pujava al Tibidabo. Avui ho he fet i m'ha encantat. Quines vistes! No ho recordava tan alt! Fabulós. Potser l'única crítica és que el servei d'autobusos (entre setmana no hi ha tramvia blau) i el del funicular són massa escassos, s'ha d'esperar massa...
_ _ _
De baixada, he tornat a agafar el funicular però he passat de l'autobús, com que feia la pinta que trigaria a venir he preferit baixar a peu per l'Avinguda del Tibidabo...
_ _ _
... i a mitja avinguda un senyor d'uns setanta anys m'ha preguntat:

-¿Qué es lo mejor para ir a Montjuïc?
Ell també estava baixant a peu. Li he dit que anés amb la línia verda fins a Paral·lel i allà agafés el funicular de Montjuïc.
_ _ _
Era valencià, d'un poble proper a Sueca. Pagès de taronges, mandarines i arròs. Un home fantàstic amb una parla espectacular.
_ _ _
-"¿de Sueca?" li he dit. "Com Joan Fuster?
I m'ha dit que sí, que van anar junts a escola. -"El seu pare, Juan Fuster, va ser el meu mestre de dibuix. Tenia pàrkinson però tot i això dibuixava".
_ _ _
"A Sueca Joan Fuster no tenia gaires amics. Ara sí que hi ha molts catalanistes però ell era un personatge molt estrany i al seu enterrament hi va anar poca gent. De petit es feia dir Juan de la Cruz Fuster i havia estat de les joventuts de Falange". Carai, ara he mirat wikipèdia i ho explica. Quins temps!
_ _ _
El pagès ha seguit mentre baixàvem junts per l'Avinguda Tibidabo: "Després va escriure Nosaltres els Valencians i l'obra ha quedat".
_ _ _
M'ha explicat que de mandarines i de taronges n'hi ha des de l'octubre fins al juny, i que les sanguines encara es cultiven però tenen molt poca demanda". Hem anat junts fins a l'estació de Gràcia dels Ferrocarrils i allà ens hem separat.
_ _ _
25 abril 2012
Voleu l'Eurovegas? Estic a punt de tancar l'enquesta del blog i el resultat ha estat contundent! Jo crec que és bastant general, poca gent veu l'Eurovegas com un model de negoci que ens hagi d'ajudar a sortir de la crisi, sinó que a Catalunya es percep com més del que ens ha anat malament. Diria que a Madrid ho veuen diferent. Si jo fos el magnat que ho vol fer, ho tindria en compte, no?
_ _ _
24 abril 2012

Carai, de vegades les coses agafen una velocitat tremenda. Ja ha passat Sant Jordi, el Barça ha perdut el partit contra el Madrid i ha quedat eliminat de la Champions.
_ _ _

Tots els honors per Guardiola i per molts anys. Però com ja ho he dit alguna altra vegada, a mi el seu discurs del fals "no hi ha res a fer" em cansava, no me'l creia.
_ _ _
I el de Mourinho em fa fàstic, no es mereix guanyar res, però guanyarà molt, llàstima.
_ _ _
23 d'abril 2012

Quin llibre m'han regalat aquest Sant Jordi? "Tísner, miscel·lània d'homenatge". Comprat per 5 euros en una llibreria de vell, és el que havia demanat. Al maig farà 100 anys del seu naixement!
_ _ _

20 d'abril 2012

Diu un sacerdot maia a La Contra de LV que segons els maies el 2012 començarà un nou cicle d'harmonia de 5200 anys, perfecte, quan arribi serà benvingut. El que m'agrada és el que diu més endavant:

- "Què notaré a partir d'aquell dia?", li pregunta Víctor Amela.
- Una acceleració de les coses (···)
- "Què aconsella als lectors?"
-Reconnecteu amb la natura. A Barcelona ho teniu fàcil: acosteu-vos a la vora del mar.

Voilà! Sí senyor! Ens acostarem a la vora del mar.
_ _ _
Diu que a Guatemala hi viuen 7 milions de persones descendents dels antics maies, que conserven la seva cultura, costums i llengua. Ep, alguna vegada us he explicat que als Ferrocarrils de Sarrià jo n'he sentit alguns, n'hi ha uns quants a Barcelona...
_ _ _
19 d'abril del 2012
Diu que la crisi ha reduit els residus a l'Àrea Metropolitana d'un 4,5%. I que la recollida selectiva baixa perquè els recicladors de subsistència de paper i cartró s'avancen als escombriaires...
_ _ _
És veritat que la dels vagabunds obrint contenidors és una de les imatges més cruels de la crisi, i de les que s'han fet més quotidianes...
_ _ _
Sento una noia a la plaça dels Àngels que diu: "Jo quan tenia 18 anys ja pensava igual!" Ara en deu tenir 25 o 30. És una discussió que de tant en tant tinc amb els amics. Jo parteixo de la base que des dels 14 més o menys penso igual. La meva manera de raonar és similar. Després l'entorn et va modelant, influïnt, els temps també. Però la base del que pensava i del que m'agradava, el fons és el mateix. Però jo diguem-ne em sentia atret per les mateixes coses. I fins i tot ideològicament i moralment he anat evolucionant però l'eix és el mateix. Us passa a vosaltres com a la noia del bar i a mi? O al contrari, heu canviat molt...?
_ _ _
Passa que ara hi ha coses que aleshores no hi havia, és clar. Hi ha skates, hi ha bicis a Barcelona, hi ha hip hop, hi ha Internet...
_ _ _
18 d'abril 2012
M'ha agradat la intervenció d'Antoni Puigverd a la tertúlia del matí de Catalunya Ràdio: -"S'ha trencat la veda amb la monarquia" deien. "Jo no m'apuntaré a tallar les barbes a rei mort" ha dit ell. És veritat que ara sembla que tothom fos republicà sempre. Benvinguts al club però tractar ara d'inútil el rei Joan Carles em sembla hipòcrita. Els ha fet la seva funció durant molts anys i aquí no hi havia qui el pogués criticar en públic.
_ _ _
"Han de passar coses" ha afegit Puigverd. Però quines coses?
_ _ _
Jo crec que ha començat el procés d'abdicació, que regnarà Felip VI i que la dreta mediàtica d'ultratomba (que és qui a Espanya té les regnes del poder de la comunicació) unida a l'esquerra espanyola que els farà el joc (el PSOE només en part) tombarà Felip VI i tindrem república espanyola.
_ _ _
Puigverd encara ha afegit una cosa: "¿I l'independentisme català, farà ara el pas?" És ara o mai, ha vingut a dir. Ara que tothom s'atreveix amb Espanya, ha volgut dir...
_ _ _
17 d'abril del 2012
Manuel Cuyàs deia a l'Oracle que s'està parlant poc d'un altre impacte molt negatiu del tema de la cacera del rei a Botswana: no és només el cost, el fet de no haver-ho dit, la imatge d'anar-se'n de caça quan el país està com està... També hi ha el tema en concret d'anar a matar elefants. A moltíssima gent li sembla una activitat repugnant de despreci a un animal com l'elefant i a la natura en general. I és una cosa que impacta gent de totes les edats, també els nens.
_ _ _
16 d'abril 2012

De les primeres persones que va fer una declaració interessant sobre tot el tema la cacera d'elefants del rei Joan Carles va ser Joan Herrera, d'Iniciativa. Va estar especialment encertat quan va dir que s'expliqués tot i que "si el rei no hagués tingut l'accident aquí ningú no se n'hagués assabentat".
_ _ _
I avui he sentit una segona declaració que m'ha agradat, algú d'Esquerra Republicana que deia alguna cosa com: "A la Monarquia l'han de substituir dues repúbliques: una espanyola i una catalana".
_ _ _
Jo crec que el rei demanarà disculpes i a curt termini se'l perdonarà. Però que no trigarà en abdicar, perquè bàsicament ja en té prou, està amortitzat i ell vol gaudir mentre pugui de la vellesa, i ho ha de fer ràpid.
_ _ _
I qui ho tindrà difícil, serà el príncep, el rei Felip VI. Pressionat per republicans d'esquerres i sobretot de dretes té molts punts de veure venir una República. Que siguin una o dues dependrà de nosaltres i del que el context internacional deixi fer.
_ _ _
12 abril 2012

Les relacions humanes són complicades de per sí. Però cada vegada tinc més clar que hi ha gent que les fa especialmet fàcils i d'altres que les fan especialment complicades.
_ _ _

7 d'abril del 2012

Guau, camí del piscolabis de la Vetlla Pasqual al Pi he descobert l'exposició que hi ha a la zona de la rectoria, tresors fantàstics del Pi! L'heu visitat? Amb moltes referències al que es va poder salvar de la destrucció de la FAI el 36. Per exemple, si hi aneu no us perdeu les àmfores i càntirs del segle XIV que es veu que els savis de l'època col·locaven entre les pedres per fer que la parets no pesessin tant! Les van rescatar 'aprofitant' destrosses de parets del 36 i ens mostren eines de la vida quotidana del segle XIV!
_ _ _

Amb part de les reformes avançades, el Pi està esplèndid. No deixeu d'anar a veure com ha quedat de bé l'entrada principal, ara que les fustes d'abans han estat substituïdes per vidres que deixen veure tot l'interior del temple.
_ _ _

5 abril 2012

He sentit una cosa interessant per ràdio. Parlaven d'un estudi segons el qual les ciutats com més grans més creatives 'per càpita', i en canvi les empreses, com més grans, menys.
_ _ _
Ho argumentaven dient que s'havien fet càlculs i sortia així: que calculant el número de projectes i mogudes, a les ciutats més grans n'hi ha més per habitant. I en canvi les empreses, a la que creixen, el percentatge disminueix. Ja pot ser, oi?

_ _ _

4 d'abril 2012

En un post de fa unes setmanes vau podeu veure un vídeo en què monjo tibetà de Barcelona lamentava les autoimmolacions de monjos tibetans. El monjo va ser molt radical contra els xinesos i va llançar un crit d'alerta: "Mucho cuidado señor Mas porqué los chinos acabarán siendo los jefes de Catalunya y son muy peligrosos, muy peligrosos".
_ _ _
Bé doncs salvant molt les distàncies i només com a curiositat, sapigueu que l'altre dia vaig pensar en aquestes paraules. Vaig entrar a un tot a 100 de xinesos i resulta que la persona que estava a la caixa era català, un català d'estètica okupa. I la mestressa era xinesa i vinga a donar ordres al 'pobre' okupa! Vaja, que la situació em va fer somriure i em va fer pensar en aquell monjo tibetà de Barcelona.
_ _ _
3 abril 2012

Avui he tingut una conversa interessant amb un company. Sobre els polítics, la crisi... Ell comparteix el discurs d'una part dels indignats que gairebé es carrega la democràcia, la democràcia representativa i justifica absolutament fets com els del Parlament: "Els polítics s'ho han guanyat. no es pot confiar en ells. Com és que no els preocupa que un 50% de la gent ja no vagi a votar?"
Jo en coses li donava la raó, a mi també m'indigna molt la corrupció i la sensació d'impunitat que molt sovint mostren els polítics. En canvi em posa nerviós sentir a parlar de democràcia assembleària i sobretot parlar contra la "democràcia". El dia de la mani del 29M vaig veure alguns cartells que directament atacaven la democràcia, "Democràcia no", no vaig poder fer foto! Però em sembla molt fort. En tot cas al meu company jo li donaria una columna perquè s'expliqués, la racionalitat amb què ho argumentava era molt interessant...
_ _ _
...però ja dic que al mateix temps em sembla molt perillós atacar directament la democràcia (representativa). Li he dit: "Perseguim la corrupció, empresonem els polítics que enganyen però defensem la democràcia". Però per ell ja és massa tard, es mostra molt escèptic. El que no m'ha arribat a dir és quina solució proposa, potser un pròxim dia seguirem...
_ _ _
2 d'abril 2012

Avui sentia la conversa d'uns avis en un bar, sobre el Barça, els minuts previs al partit amb el Milan. Deien que un dels motius que Guardiola pot tenir per plegar és la pressió familiar: "Li diuen que ha envellit massa".
_ _ _

A més Guardiola ara sí que ha descobert com és de forta la màfia del futbol i la porqueria que hi ha a l'entorn...
_ _ _
1 d'abril 2012

Un amic em comenta que a Vic ja es troben pisos per 60.000 euros. Que alguns pisos de primer preu ja estan arribant a aquests nivells... Segurament no és generalitzat però que en trobes.
_ _ _
29 març 2012

Acabo de sentir José María Álvarez (UGT) comparant els incidents d'avui, dia de la vaga general, amb els que hi ha quan guanya el Barça. Jo crec que s'equivoca, crec que qui els provoquen no són els mateixos.
_ _ _
26 març 2012

D'avui em quedo amb el que diu Carlos Cañeque ("professor, escriptor i director de documentals") a la Contra de LV:

- I vostè què ha après?
- Que a la vida has de fer el que vols, que triar bé una carrera és fonamental
_ _ _
I dic jo: sí però, què difícil eh??? Triar-la, poder-ne viure... Un luxe de pocs.
_ _ _
25 març 2012

L'economista Pedro Nueno carrega fort contra la direcció dels actuals sindicats i en demana una reforma, un replantejament, a la seva columna dels diumenges de LV. Perquè us en feu una idea acaba dient: "Els líders sindicals han destruït uns quants milers més de llocs de treball. El seu model no funciona. Però és bo tenir sindicats i cal refundar-los. Qui més els diu a aquests inútils que se n'han d'anar i deixar pas a gent preparada i honesta capaç d'ajudar a crear llocs de treball i a defensar de debò amb intel·ligència, tecnologia i coneixement els treballadors?"
23 de març de 2012
_ _ _
Víctor Amela parla avui de Jordi Évole com "el millor periodista que surt avui per televisió".
_ _ _
Heu sentit la tertúlia del matí de Catalunya Ràdio Avui. Manel Fuentes amb en Terricabras, Josep Ramoneda, Bru de Sala... L'hauria de sentir tothom, sobretot el començament. I molt especialment gent que visqui a tota l'àrea metropolitana i gent d'arreu que encara no vegi la irracionalitat amb que Castella gestiona l'Estat.

Em quedo amb una pregunta insistent de Manel Fuentes: "Però per què no fan seu el corredor mediterrani?! Per què aquesta insistència en el corredor del mig!" La resposta: perquè fins i tot ara amb la que està caient, aquesta Espanya en mans del concepte de la gran Castella està construïnt Estat, construint el seu país al marge de tota racionalitat econòmica. I ara, ara que poden perquè tenen tot el poder aniran a per totes: "Tenen la sensació que o ara o mai". I té la seva lògica nacional: per què fer l'eix mediterrani si en qualsevol moment Catalunya marxarà? I això acabarà per ofegar-nos.
_ _ _

Ah, i una frase fantàstica i més genèrica de Josep Ramoneda: "Entrem en una etapa d'autoritarisme democràtic. Serà radical dir que hi haurà alternativa"!
_ _ _
Parlant dels mèdia Josep Ramoneda ha dit: "I qui dirà coses diferents a Madrid? A Espanya hi ha un diari d'extrema-dreta, un de dreta i un de centre-dreta".
_ _ _
Però de debò, més enllà de tota ideologia estríctament política, una tertúlia racionalment molt recomanable, la d'avui.
_ _ _
22 de març 2012

M'ha encantat una carta que avui surt a La Vanguardia, signada per Eduard Serra: "El lladre d'iPhones". Explica que fa uns dies algú va robar els mòbil i les carteres de l'equip cadet de bàsquet del JAC Sants mentre els jugadors estaven entrenant i havien deixat el material als vestidors: "El mòbil del meu fill, un iPhone 4S disposa d'un software que permet ser localitzat a través d'un altre dispositiu d'Apple. (···) Tot i les reticències inicials, una unitat dels Mossos es va desplaçar al lloc que indicava l'aplicació, al possible lloc on es trobava l'iPhone: van anar a Arc de Triomf i van identificar la persona sospitosa. De la bossa que portava van sortir l'iPhone del meu fill, la resta de coses robades als seus companys d'equip i com a mínim 10 mòbils més". Brutal, oi?
_ _ _

19 març 2012
Sentia ahir una entrevista a la televisió suïssa a un conductor de l'ambulància que va atendre els nens ferits en l'accident d'autocar de la setmana passada. El noi està absllutament traumatitzat, s'està plantejant deixar la feina, diu que si tornés a trobar-se en una situació similar no sap si seria capaç de fer la feina.
_ _ _
Però quan la va haver de fer, va tenir el valor de fer-la...
_ _ _
18 març 2012
Avui he sentit una entrevista a Peter Corradi, militar nord-americà responsable del tractament del "post dramatic stress", és a dir, els problemes psicològics de soldats nord-americans que tornen d'una guerra. Ha dit una cosa molt bèstia, es veu que als soldats que se suïciden al front no se'ls té en compte en els actes de records als caiguts. Ell no hi està d'acord però es veu que es fa així...
_ _ _

14 març 2012

Fa setmanes, mesos? que Gràcia està plena de claus. De claus dibuixades a les portes, penjades en pancartes als balcons. "Totes som la clau". Finalment sembla que aviat sabrem de què va!
_ _ _
Parlo en un post de la xerrada del monjo de Montserrat Hilari Raguer en què va dir "Tinc 83 anys i espero veure Catalunya independent". Però va dir moltes més coses. Per exemple va criticar l'actitud de la conferència episcopal espanyola durant el 23F. "Tots van marxar a casa". I també va dir que ara trobava a faltar un bisbe amb la fermesa nacional que tenia el Bisbe Deig de Solsona.
_ _ _

10 març 2012
Escriu Eva Piquer al Time Out d'aquesta setmana: "Diria que hi ha menys pintades al carrer i a les portes dels lavabos públics d'ençà que ens desfoguem a l'acte via Twitter". I afegeix: "Si hi hagués pintades tampoc les veuríem: el nou homo sapiens camina amb el cap cot i els ulls enfocats al telèfon"! Ja té raó...
_ _ _

Deia Moisès Broggi (103 anys) fa uns dies: "Por de la mort? Com més m'hi apropo menys por em fa. La vellesa es va fabricar per a això: vas perdent facultats perquè et deixis anar, perquè flueixis. És com nedar. Deixa't portar, baixa pel tobogan..."
_ _ _
9 març 2012
Per cert que avui a l'ARA Iu Forn titula: "L'endemà de l'anomenat Dia de les Dones". I comença: "Com que estic en contra dels dies de res, trobo que avui és la millor jornada per reflexionar sobre la situació de les dones..."
_ _ _
Llegeixo a La Vanguardia: "Catalunya perd immigrants. El retorn dels llatinoamericans -no de pakistanesos, romanesos i marroquins- deixa un saldo negatiu per primer cop en 12 anys". Interessant, oi? D'altra banda al meu voltant no paren d'obrir botigues regentades per xinesos i pakistanesos.
_ _ _
També veig que el Vivir explica que "la recollida selectiva de cartró disminueix un 22% en un any per la crisi i la substracció irregular". Tots ho veiem oi que cada cop hi ha més gent obrint contenidors? I amb carros plens de cartró.
_ _ _
L'altra dia, precisament, vaig veure una família xinesa feliç (pare, mare, nen) pintant la reixa d'un nou comerç al carrer Urgell. Ja dic que se'ls veia molt contents.
_ _ _
8 març 2012

Sempre m'he mirat això dels "dies de" una mica des de la distància. Jo crec que vivim en una època on els "dies de" ja no haurien de fer falta i els drets els aconsegueixes dia a dia.
_ _ _
A Catalunya som en general bastant reacis als dies "de" amb caràcter comercial: el del pare, el de la mare...
_ _ _
... en canvi als reivindicatius ens hi apuntem una mica més: el de la dona, el de l'alliberament gai o fins i tot l'11 de setembre. Cada un d'ells es viu diferent.
Les noies que tinc al voltant, per exemple, es nota que li donen importància al dia de la dona, fins i tot li posen com un punt d'orgull: avui és la nostra. I l'alta assistència a la mani del vespre suposo que ve a constatar el mateix.
_ _ _
El dia de l'alliberament gai tampoc no m'agrada gens, com dic, jo crec que aquests alliberaments te'ls has de guanyar dia a dia.
_ _ _
I si m'apureu, també em passa amb l'11 de setembre, que abans celebrava molt. La independència no l'aconseguirem un 11 de setembre sinó el dia que diguem prou. Més aviat diria que l'11 de setembre ja no ajuda.
_ _ _
4 març 2012
_ _ _
Dissabte hi havia moltes furgonetes d'antiavalots al voltant de la UB, per si l'assemblea decidia no deixar l'ocupació de l'espai universitari. En veure tanta policia una dona li va dir al seu marit: -"Corre, corre, no vaya a ser que desalogen y nos pille..."

_ _ _
Per cert que, quan vaig veure aquell cotxe cremat a Balmes arran dels inicidents que uns grups van causar a la mani d'estudiants, vaig pensar: de qui deu ser el cotxe? No sé si ho heu llegit a la premsa però s'ha fet públic que la propietària era una advocada que no fa gaires mesos l'havia acabat de pagar. De moment s'ha quedat sense cotxe i dubto que ningú li demani ni tan sols disculpes. Com a mínim els sindicats convocants, encara que no en siguin culpables directament, ho haurien de fer.
_ _ _
2 març 2012

Avui el periodista Lluís Bassets comentava el seu llibre "El año de la revolución" a l'Oracle de Catalunya Ràdio: "No podem comparar el moviment dels indignats amb el de la plaça Tahrir però sí que formen part del mateix fenomen". Es referia a la revolució que estem vivint en les comunicacions a partir d'Internet i les xarxes socials...
_ _ _
29 febrer 2012

Un taxi s'atura davant l'hotel Barceló Raval. En baixa un matrimoni com de zona alta. Van a sopar a la Casa Leopoldo, que està allà al davant, al carrer de Sant Rafael. La senyora mira al voltant i no té clar que el taxista els hagi deixat a l'adreça correcte. Amb una mica de por diu: -"¿Seguro que esto es la calle San Rafael?" Es tranquil·litza quan veu que sí, que efectivament tot i estar en plena Rambla del Raval la Casa Leopoldo està allà al costat!
_ _ _

27 febrer 2012

Em va impressionar molt ahir conèixer un senegalès que anava a vendre rellotges a Sitges: "Avui són les eleccions al Senegal" li vaig dir. -"Sí, tota la meva família està molt espantada. Perquè mai no hem tingut guerres però aquesta vegada el president vol aguantar per passar el poder al seu fill i la gent no vol".
_ _ _
23 de febrer 2012

Si jo fos aquest multimilionari jueu que vol obrir un Las Vegas com el que volien fer a Los Monegros però a Madrid o Barcelona ho tindria clar i me n'aniria a Madrid, per molts creuers que parin a la ciutat comtal. Perquè és veritat que a Madrid trobarà catifes vermelles per allà on passi i en canvi aquí a cada pas que facin les seves màquines hi trobaran una manifestació. I què voleu que us digui, ja m'està bé. Ja sé que de dignitat no se'n viu però és que la cosa sona fatal, no ens agraden aquests projectes mastodòntics i en canvi a Madrid els encanten. Som diferents, què hi farem. I això que el territori ja el tenim destrossat, però el volem seguir defensant.
_ _ _
I la cultura? Bé, jo diria que amb aquesta filosofia nostra ens anem sortint i anem incorporant més o menys ràpidament a la cultura catalana les allaus demogràfiques que rebem. Jo crec que tot respon a una mateixa filosofia de fons, la tossuderia ens salva d'algunes coses. De l'atur, de moment, no, és clar.
_ _ _
22 de gener 2012

Epidèmia de grip a Barcelona! ; ) bé, no sé vosaltres però al meu voltant hi ha tot de gent engripada. Aquest blog mateix ha estat uns dies en pausa... per grip! Reprenem avui el relat...
_ _ _
2 gener 2012
M'explica gent que ha viscut de prop el drama grec que quan ho veus de prop et demanes si Espanya no estarà igual d'aquí a tres anys. Bé, creuem els dits i esperem que no. "El problema és si algú sap què cal fer per evitar-ho" em diuen.
_ _ _
11 gener 2012

Us heu fixat que aquests dies han tornat a abuels abrics de pell? Vull dir, els de dona. Per exemple a Rambla Catalunya, n'era plena! Senyores amunt i senyores avall amb abric de pell que només es poden posar en onades de fred. Amb això dels hiverns tan suaus feia temps que no en veia tants junts.
_ _ _
10 gener 2012

Llegeixo a l'International Herald Tribune un reportatge sobre els vídeos virals, els que es van distribuïnt de manera exponencial per la xarxa i que fan que persones particulars siguin famoses durant uns dies. I parlen en concret del cas dels vídeos de nens. Posen l'exemple d'un de dos germans que es mosseguen i que es veu que ja ha tingut 417 milions de visites! ("Charlñie biting his brother)
_ _ _
9 gener 2012

Caço una conversa al vol en un bar: "¡Coño, le han caído 11 años", parlen de Garzón...
_ _ _
¡Quin país, eh!? Fa dos dies el tribunal popular que absolt Camps. I ara a qui inhabiliten és a Garzón. És de saeta.
_ _ _
Dois nois parlen al metro, un li diu a l'altre: -"Búscate un puto curro tío, hay curros, eh! De lo que te echen..."
_ _ _
8 gener 2012

Avui després d'assistir a una marxa d'espelmes en solidaritat amb el Tíbet i amb els 21 monjos que s'han autoimmolat tornava cap a casa pel carrer de la Boqueria. He vist tres imatges que vull compartit. La primera un noi negre amb una noia blanca que carregaven una televisió immensa de les d'abans (per entendre'ns, no plana), que havien col·locat al porta paquets d'una bici de les de sempre. Difícil d'explicar però creieu-me molt espectacular.
_ _ _
Uns metres més enllà hi havia dos nois negres desmuntant un matalàs, crec que es volien quedar només amb la part de les molles, era ben curiós. I encara uns metres més avall, la guàrdia urbana patrullant en moto.
_ _ _
7 de gener 2012

Un amic m'explica que era dins de la Fundació Tàpies quan hi ha entrat Pasqual Maragall. - "Guillem, t'hagués agradat ser-hi. Ha estat molt emocionant, era ple de gent!" No hi he pogut anar, sort que a les 3 de la tarda sí que he pogut fer fotos de la cua de gent que esperava per entrar.

6 de gener 2012

Diu Gonzalo Bernardos a la Nit a RAC1: "Aquí a Catalunya sempre et critiquen, si fas perquè fas, i si no fas perquè no ho fas!" Quanta raó que té! Ho diu en relació al conseller Puig i les nevades, defensant l'actuació del Govern.
_ _ _
Bernardos també ha dit una cosa molt lúcida. Aquí (a Catalunya) vinga a retallar i la gran por és que l'Estat ens intervingui per "salvar-nos". En canvi al País Valencià si no poden pagar no passa res perquè l'Estat els rescata i ells tan feliços!
_ _ _
Sí, ja ser que això aniria contra el nostre orgull i projectes de futur, però és veritat que aquí mentre no siguem independent tindrem els inconvenients d'estar a Espanya i en canvi ens perdrem les coses bones, que els valencians, gràcies al seu auto-odi, sí aprofiten. Ei, no reivindico l'auto-odi, eh? Simplement dic que ho tenim dues vegades difícil.
_ _ _
31 de gener 2012

Vaig caminant pel carrer Ferlandina, és fosc i veig com una noia assenyala un bolso abandonat a terrar. "¡Quin mal rotllo!" diu, i és veritat, dóna mal rotllo.
_ _ _
Té mèrit que hagin fet independentista a Lluís Foix. De petit l'escoltava quan sortia a les tertúlies d'Antena 3 Ràdio i segur que aleshores no ho era pas. Avui parla d'independència amb naturalitat: "Salvador Cardús ha dit i coincideixo que la independència difícilment arribarà contra Espanya".
_ _ _
27 de gener 2012
Just quan entrava al carrer Bonsuccés venint de les Rambles he coincidit amb una persecució força espectacular. Dos guàrdies urbans corrien com desesperats en direcció a la plaça i han girat pel carrer de les Sitges. Mentre corrien cridaven a un home a qui havien robat: -"¿Quien ha sido? ¿Quien de los que corre han sido? ¿Lo sabes?" I ja els he perdut en la distància. Barcelona, de pel·lícula.
_ _ _

Sí que cal dir que es veu molta més presència de Mossos i urbans que abans, al menys a la Rambla i rodalies. Abans costava veure'n, ara sempre hi ha alguna furgoneta i les patrulles mixtes. Feia falta!
_ _ _
26 gener 2012

L'absolució de Camps em posa veritablement dels nervis. Com pot ser que hagi pogut passar, amb totes les converses telefòniques que evidenciaven els regals? És un escàndol. I després a la tele veure tota aquella colla de polítics valencians del PP: que si Rita Barberá, que si Carlos Fabra, que si... -"De València m'ho espero tot" em deia un amic. -"Sí però aquí Millet segueix a casa" li he dit jo. Ara que el català mig està indignat amb el tema Millet i segur que no superaria un jurat popular com ha passat a València. Presumpció d'innocència? Va, que ja fa temps que som grans.
_ _ _
Escoltat avui al quiosc després de l'empat a 2 amb el Madrid i la classificació del Barça a la copa del Rei: "El problema no es el entrenador ese que esta loco como una cabra (per Mourinho) sino Florentino i el tribunal que no quiere sancionar a Pepe. ¡Ese es el problema!
_ _ _
25 gener 2012
Fa temps que veia un rètol al carrer Mandri de "Pis en venda". Avui he vist que ja l'han canviat, ara diu: "Pis en lloguer".
_ _ _

25 de gener del 2012
Avui he anat a una xerrada pública de Mariscal. M'ha encantat veure'l actuant en públic. Boníssim, recordava Pepe Rubianes, i no ho dic ni molt menys enfotent-me, ja veureu quan en parli que és així...
_ _ _
20 de gener 2012
Algú sap què se n'ha fet dels dos universitaris que van crear aquell sistema per vendre T-10's més barates, amb publicitat? Tornaran a obrir la web i hi podrem comprar targes amb els anuncis que les fan més barates? I TMB no ho podria fer això també? M'agradaria que fessin públic que els va dir TMB en aquella misteriosa reunió.
_ _ _

18 gener 2012

Hi ha una cosa que no he sentit que ningú recordés aquests dies i és que alguns sindicats de mossos ja van fer fa anys un acte de protesta semblant al de fa uns dies (adreçar-se en castellà als ciutadans). No recordo quan va ser però diria que abans del Tripartit.
_ _ _
19 de gener 2012
Vau veure la cara que feia Sarkozy el dia que les agències de risc van rebaixar un grau la qualitat creditícia de França? Amb aquesta història em fa la sensació que mentre les agències ataquen els veïns un pensa: -"És que els italians i els espanyols ho fan fatal. O els irladesos". I només quan t'ho apliquen a tu t'espantes o t'empipes. Que és el que li ha passat a Sarkozy. De moment els alemanys continuen en la primera etapa, la de pensar que és que els altres són un desastre, però es van quedant sols.
_ _ _
16 gener 2012

Quan he arribat al quiosc al matí el quiosquer li estava explicant a un client: "Ahora que si yo soy el capitán también bajo el primero del barco, ¡antes de que se hunda!"
_ _ _
14 gener 2012

En una cosa sí que noto que he canviat amb els 40 anys. Quan en tenia 20 o 30 era incapaç d'anar sol al cinema, tenia la sensació que m'havia de deprimir. Alguna vegada ho havia fet, però era com trist. Ara, en canvi, si vull veure una pel·lícula hi vaig encara que sigui sol i anar sol no és un hàndicap, m'ho passo bé. Si hi vaig acampanyat, millor, és clar. Però si hi vaig sol també ho disfruto. Suposo que és bo: deu ser un signe d'estar bé amb un mateix, no?
_ _ _

Avui, per exemple, he anat a veure "The Iron Lady", la pel·lícula sobre Margaret Thacher i m'ha encantat! Però ei, és una pel·lícula especial, eh? No li agradarà a tothom.
_ _ _
12 gener 2012

Una amiga, la MC, ha escrit això al seu Facebook arran d'un robatori que va patir, mireu que bo!: "Avui em ve de gust explicar-vos una història de bons i dolents. Fa un parell de vespres em van robar la cartera al metro: va ser una veritable obra d'artesania, és per felicitar el lladre perquè va obrir la bossa, en va treure únicament la cartera i no em vaig assabentar de res. Llàstima que aquest senyor tan destre no es dediqui a altres coses més constructives. Després d'això en va treure els diners (10 euros i prou) i la va llençar just sortint del metro. Pensant que no la recuperaria, vaig posar la denúncia als Mossos, anul·lar la targeta, demanar cita per renovar el DNI... I el que em sabia més greu era perdre la mateixa cartera, record d'un viatge al Japó. Doncs un altre senyor la va trobar, va fer l'esforç de buscar-me i me l'ha tornat. Només us puc dir que li estic molt agraïda... I que és l'amo d'una botiga de vestits de núvia, per tant, si vosaltres o les vostres amigues us caseu, feu el favor de passar per Vincenz Novias, al carrer Mallorca. Estigueu segures que li estareu comprant el vestit a una bona persona".

11 gener 2012

Es veu que la policia de San Francisco està preocupada per la gran agilitat i capacitat de convocatòria que les xarxes socials aporten a moviments com l'Occuppy SF. Avui han fet una sessió i roda de premsa sobre el tema i un dels responsables policials ha declarat:

-"These folks can get 100 people in 30 minutes"
És a dir que segons el policia "amb uns quants twits i retwits" els d'Occuppy poden convocar 100 persones ràpidament. Per sort el policia ha aclarit que el que s'ha de fer és un seguiment, però no espiar: "We must monitorate them, not spy..."

Que bo, no?
_ _ _
10 de gener del 2012

Diversos col·lectius han convocat per avui una vaga d'usuaris de transport públic, emulant la vaga de tramvies de 1951. És veritat que la pujada ha estat forta, vivim moments difícils. El que més ràbia fa és constatar com s'han malgastat diners públics els últims 20 anys. Reconeixem-ho, ho sabíem, sabíem que s'estaven malgastant però poca gent aleshores aixecava la veu, potser perquè vivíem massa bé. No crec que la solució siguin ara vagues d'usuaris de transport públic però sí molt més control de com gasten els nostres diners.
_ _ _

7 de gener del 2012

Podria ser un text del Petit Príncep però és una conversa real del 6 de gener al metro de Barcelona, estació plaça Catalunya. Com passa sovint, un grup de venedors ambulants africans s'havien refugiat de la policia al metro. Una nena boliviana que els observa li ha preguntat a la seva mare:

-"¿En África hay malos?"

I la mare li diu:

-"En todo el mundo hay buenos y malos"

La nena insistia amb el tema:

-¿Se puede ser bueno y malo?

I la mare, molt maca, li contesta:

-Hay malos en BCN, en África... ¡Y también en Bolivia...!
_ _ _

1 de gener del 2012

Escolto una entrevista a Ana Belén, parla sobre com passen els anys i diu: "¿Cuál es la alternativa a envejecer? ¿Morir joven? No, gracias".
_ _ _

No sé com porteu el tema dels regals de reis, però he vist dos senyors que encara estaven una mica verds en el tema. Buscaven regals, miraven un aparador del carrer Tallers però no sabien què comprar. Fins que un d'ells ja no podia més i s'ha expressat amb claredat: "Saps què et dic? Que és difícil això dels putos regals! I no serà que no n'hi hagi de coses a regalar..."
_ _ _

27 de desembre del 2011

De tant en tant trobes petits tresors i jo en vaig trobar un fa uns anys al barri de Sant Antoni. Un botiguer que sap explicar amb detall on van caure les bombes del 38 i el 39. -"Saps aquell edifici que hi ha pujant per Urgell amb Floridablanca? Allà la portera va quedar atrapada sota les biguesde fusta però sis dies després la van poder treure viva. Al principi tothom anava als refugis però després la gent es va anar relaxant, es quedaven a casa i quan et tocava, et tocava. Això sí, quan deixaven de caure bombes corria la veu: -Ha caigut aquí o - Ha caigut allà. I tothom anava a ajudar. A ajudar, eh? Sense esperar res a canvi. I a carregar els carros de morts i de les restes de cossos. Els ferits, tots al Clínic, que era l'únic hospital central de Barcelona." Quan van marxar el vaig felicitar: -"S'ha de tenir paciència" em va dir.
_ _ _

Déu n'hi do les insolències que han d'aguantar alguns cambrers. Ahir al bar El Velódromo de Muntaner amb Londres els meus veïns eren bastant insol·lents i vinga a queixar-se. Deien que eren cuiners i ho trobaven tot malament: que si el tomàquet estava mal sofregit, que si hi havia massa ceba. Que pesats! Ja dic que el cambrer va aguantar estoicament l'allau d'insol·lències.
_ _ _

26 de desembre del 2011

Ja em perdonareu si a vosaltres us agraden però a mi em semblen ridícules algunes felicitacions que rebo d'institucions que eviten la paraula "Nadal". Per exemple la del "Gran Teatre del Liceu", que diu: "Bones festes, Felices Fiestas, Season's Greatings". De tot no me n'he adonat fins que he llegit la frase en anglès: "Seasons Greatings"? Bah! En tot cas: "Merry Christmas and a happy New Year", no?
_ _ _
24 de desembre del 2011

Interessant l'entrevista que avui El Periódico fa a Mariona Isern. Amb 17 anys va marxar de casa, a l'Empordà i ha ara mateix viu a Hong Kong, casada amb un australià d'origens malaïs i indonèsics. Importa a la ciutat caves Torelló, foigras, pernil, vins ecològics...
_ _ _

De Catalunya diu: "Em preocupa enormement la mentalitat de la gent. Sovint truco als proveïdors per demanar-los això o allò i em contesten que no poden perquè és divendres i tanquen a la una. Tots necessitem tenir una vida personal, certament, però ara toca posar-hi el coll. Si tothom no fa tot el possible, treballadors i empresaris, no se sortirà de la crisi".
_ _ _
Si mai heu anat a la Xina o treballeu amb xinesos sabreu que realment impacta que mengen xarrupant i fent soroll i que sovint veus gent escopint (fins i tot més que aquí...). Quan, per qüestions de feina, anava a la fira de la joguina de Nuremberg recordo que a l'equip amb què treballava ens molestava molt el soroll que feien els xinesos de l'hotel quan esmorzaven. Doncs bé, la Mariona Isern ja s'hi ha acostumat, diu: -"Ja no em molesta que els xinesos escupin a terra, que et parlin cridant a l'orella o que no et deixin sortir de l'ascensor. Viatjar m'ha obert la ment".
_ _ _
També avui a El Periódico parlen de la història del pescador menorquí Antoni Riera (Fornells, 1918). L'any 1939 va ser dels exiliats retinguts al camp de concentració d'Argelers (Catalunya Nord). Doncs bé, un fill seu l'ha reconegut en una de les fotos de Robert Capa que aquests dies exposa el MNAC sota el títol de "La maleta mexicana". A la foto se'l veu a ell i uns companys de camp coent com podien unes llenties, en un forat a la sorra per protegir-se del vent.
_ _ _

Antoni Riera explica que no ha oblidat els polls, l'aigua salobre, els gendarmes ni els vigilants del camp, que eren senegalesos.
_ _ _
Es veu que, després de tres mesos al camp, en va poder fugir escapant per sota els filats. Va tornar a peu a Figueres sense que ningú no l'aturés. D'allà va anar directe al camp de concentració de les Llars Mundet i com tants d'altres va haver de fer una mili de 33 mesos.
_ _ _
23 de desembre del 2011

Diu que el fast food segueix creixent als Estats Units, en concret un 3% els últims 12 mesos. La cadena líder segueix sent McDonald's però el segon lloc ha canviat: Burger King l'ha perdut en benefici de Wendy's.
_ _ _
22 de desembre del 2011

Avui Josep Ramoneda participava de l'Oracle, a Catalunya Ràdio, i ha dit una cosa que m'ha agradat. Parlava del CCCB, del Raval, de la immigració i dels guetos. I ha vingut a dir que al Raval hi ha molta diversitat, més que no pas guetos: "De vegades penso que és més gueto Pedralbes: allà sí que tothom és igual!" Si no és literal s'acosta molt al que ha dit.
_ _ _

D'altra banda no estic d'acord amb aquest rebombori que en alguns cercles ha provocat la designació de Marçal Sintes com a president del CCCB. Si es confirma que el procediment per triar-lo ha estat correcte, que el deixin fer...
_ _ _

21 de desembre del 2011

En una redacció com la de l'ARA hi ha moments de tot, com a tot arreu, però hi ha moments impagables. L'últim que hem viscut és la roda de premsa de Rajoy donant els noms dels ministres del seu govern. Ja sabeu, Fernández Díaz a Interior, Gallardón a Justícia i tot això. Hauríeu d'haver vist l'expectació que s'ha creat. De cop i volta algú ha pujat el volum de les teles i tots els periodistes s'han anat apilotonant a veure què deia. "Tal persona a tal ministerio". "Ooooohhhh". "Tal otro a tal otro". "Oooohhhhhh". Que bo i que interessant viure-ho. Ara n'hi ha que estan corrent a fer la portada.
_ _ _
20 de desembre del 2011
_ _ _
Llegeixo a la columna de Carles Capdevila, a l'ARA, una frase 100% aplicable a mi: "Quan feia BUP i COU em feien gràcia els que em parlaven del seu curs de PREU i els costava deduir l'edat que tenies, i ara sóc jo qui ha de traduir segon d'ESO com a vuitè d'EGB per no perdre'm". Ah, segon d'ESO és vuitè d'EGB? A veure si d'una vegada em queda a la memòria.
_ _ _
Carai, Oriol Bohigas fa avui 86 anys...
_ _ _

Que interessant! Diu que a la Rambla hi viuen 661 veïns. I que la meitat d'aquests veïns són estrangers. En concret 344 són "espanyols" i 317 estrangers.
_ _ _
Ho comento amb els dos companys de feina que tinc al costat i em diuen: "Només viuen 661 persones a les Rambles?". -"Bé, són els empadronats, els que paguen impostos", dic jo.
_ _ _
De fet un altre titular del Vivir -que és qui publica les dades- diu: "Un tram poc poblat en comparació amb d'altres de la ciutat". Explica que en trams similars (de 1200 metres de longitud, que es veu que és el que fa la Rambla de punta a punta), a la Rambla Prim hi viuen 11.110 persones (!!!), a Gran de Gràcia 2.878 i a Rambla Catalunya 1.376.
_ _ _
Diu que hem entrat en un nou concepte de compra, l'slow shopping.
19 de desembre del 2011

A mi em fa la sensació que el PSC ha triat seguir el camí de més del mateix i modestament crec que haurien d'haver fet més gestos de renovació. Em refereixo a molts aspectes: generacional, de formes, també però no només nacional... En tot cas, tenen quatre anys per convence'm que la meva intuïció és equivocada.
_ _ _
Modestament crec que un dels grans errors del PSC va ser posar al capdavant de projectes importants com Barcelona persones obedients però que no eren líders, per permetre que sota seu es pogués actuar "lliurement".
_ _ _
I ara s'hi troba a faltar gent de la talla de Maragall, Ernest Lluch i tota aquella generació. No és viure de l'enyorança, és que després ha vingut una generació de líders força més mediocre, no?
_ _ _
17 de desembre del 2011

El llibre Guinness dels rècords no deixa de sorprendre'm. Ahir llegia a l'ARA la història de la dona més baixa del món, que amb els seus escassos 62,8 centímetres (i 18 anys) ha entrat al famós llibre. Per sort la noia sembla pendre's bé la seva realitat i diu que vol ser actriu de Bollywood.
_ _ _

I avui he llegit a La Vanguardia que Fidel Castro també hi entrarà, en aquest cas no per ser el dirigent comunista més vell del món sinó com "la persona a qui més vegades han intentat assassinar". Es veu que hi ha hagut 638 intents de matar-lo, tots fracassats! Poca gràcia li farà al Pentàgon aquest nou i insòlit rècord.
_ _ _

Com he comentat alguna vegada, la franquícia de perruqueries Rafael Pagès està sibaritzant més i més els seus serveis. No inclouen el final feliç de què tant es va parlar referent a algunes perruqueries xineses però sí que cada dia et fan més massatges per cap i espatlles abans de tallar-te els cabells, diria que per decisió de màrqueting. Per exemple, la noia que avui m'ha atès s'ha estat tanta estona relaxant el meu cap i la meva esquena com tallant els cabells, de debò. I sort que l'he aturat quan em volia fer diagnòstic del meu 'cuir cabellut' i els productes que em poden convenir, jo només volia que em tallessin els cabells! Això sí, el final ha estat feliç, m'ha agradat com me'ls han tallat.
_ _ _
M'he posat les mans al cap quan aquest matí he sentit que, malgrat tot, Urdangarin apareix a l'espai web de felicitació de Nadal de la Casa Reial. Però què fan???
_ _ _
16 desembre del 2011

Un amic m'envia en un mail col·lectiu la notícia que l'FMI alerta que l'economia pot entrar en una crisi com en la dels 30, arreu del món.
_ _ _
I un altre contesta això: "Bé, els que llegim en Niño Becerra (a hores d'ara, suposo que una multitud) ja estem avisats d'això fa temps.
Però no com una possibilitat, sinó com a confirmació. Ens agradi o no, es tracta d'una crisi sistèmica com la dels anys 30. Estructuralment semblant però diferent. Abans se'n va sortir per créixer. Ara en sortirem per decréixer. És així. El decurs imparable del temps i les coses. Sempre iguals i sempre canviants. Però ànims que tirarem endavant!"
_ _ _

15 desembre 2011

No sé si vosaltres mireu el programa de Josep Cuní a 8TV, a mi m'agrada seguir la tertúlia i crec que és un encert fer-la a aquella hora, quan tanta gent arribem a casa i ens ve de gust un programa que parli d'actualitat de forma seriosa però lleugera. Els comentaristes són de luxe i els temes estan ben pensats. Sí, ja sé que molts li teniu mania però a mi sempre m'ha agradat molt com fa les coses Josep Cuní i sobretot com les comença de zero. És l'únic programa que em crida l'atenció i m'enganxa de la seva franja horària...
_ _ _
Doncs bé, Pilar Rahola parlava de monarquia i república dimarts en aquest programa. D'alguna manera defensava la simpatia del rei però es va quadrar a defensar la República, encara que la promogui la caverna espanyola: "Sempre preferiré un cap d'Estat elegit democràticament, encara que es digui Aznar, que un monarca que ho és per drets sanguinis". La cita no és literal, però la idea sí. Ho teniu tan clar com ella?
_ _ _
14 desembre 2011

Ahir mentre dinava vaig escoltar per Catalunya Informació com el portaveu del Govern Francesc Homs explicava en roda de premsa i to molt seriós, com qui està a punt de declarar un tancament de caixes, que la Generalitat portarà als tribunals el govern espanyol per impagament dels 759 milions. Em va semblar un fet real i de fons amb una teatralitat molt pensada.
_ _ _
I aquest matí mentre ho tornava a sentir per RAC1 (en aquest sistema comunicatiu que no deixa de repetir de forma que a mi m'avorreix informacions del dia i del dia anterior) pensava: a banda de cobrar, és clar, què hi pot haver al darrera?
_ _ _

Només se m'acuden tres coses: 1) que no hi hagi res més que el voler cobrar 2) que realment vulguin posar la patata calenta en mans de l'Estat, sigui del color que sigui 3) que sigui un comiat del govern de Mas a Zapatero per deixar clar que el consideren un triler i un mentider. I de pas, és una bona entrada amb el govern del PP a qui li posen en safata arreglar el tema i poder dir: amb aquests sí que ens entenem. No? Alguna altra interpretació?
_ _ _
13 desembre 2011

La llibreria Laie de Pau Claris va organitzar ahir una xerrada amb l'editor Jorge Herralde en petit comitè. Ho explica Xavi Ayén a La Vanguardia i es veu que Herralde va dir: -"No, avui no seria editor. Cinquanta anys abans del meu naixement sens dubte que sí. Però actualment..."
_ _ _
10 desembre 2011

Més enllà de la conveniència o no que un expresident de la Generalitat vulgui ser senador, jo el que he trobat a faltar aquests dies és que el President Montilla hagi donat la cara i s'hagi explicat als ciutadans.
_ _ _

7 de desembre del 2012

Semblava impossible que el CIDOB mai deixés d'estar en mans del PSC. És un bon centre d'estudis de relacions internacionals, jo hi vaig fer la PSS (!!!) i guardo un bon record de les tardes passades a l'antic convent del carrer Elisabets. Impulsat per persones pròximes al PSC i sempre s'havia mantingut així. Però és clar, amb l'hecatombe socialista i el canvi de poders a Ajuntament i Diputació vaig sentir fa uns dies que estan a punt de destituir Narcís Serra com a president (!!!) i sembla ser que hi posaran algú proper a CiU. Veure-ho per creure-ho, qui ho hagués dit!

_ _ _
6 de desembre del 2012

Avui he passejat per la zona de Portaferrissa i és veritat que al carrer hi ha molta gent però quan mires a les botigues, al menys en aquell moment, estaven força buides. La gent passejava pel plaer de passejar, però en general passava de llarg dels locals comercials. El que no sé és si altres anys passava el mateix o no.

_ _ _
El tren de rodalies és un dels llocs on més notes la crisi. Cada dos per tres passa algú demanant diners i va in crescendo. Avui primer ha passat una dona que venia Kleenex a la voluntat. Feia allò de deixar-los al seient i passar una estona més tard. Després un músic ha tocat cançons precioses en flauta de tubs de canya. I finalment un noi disfressat de paiasso anava passant tocant-se el nas vermell perquè sonés i deixant uns caramels de toffee a les cadires també amb l'esperança de tornar més tard i recollir uns diners. Tot plegat amenitzat per 4 nois àrabs, adolescents plens d'energia que feien de les seves (cridant i fent cops de peu a terra) a la plataforma del tren. I els que viatjàvem ens miràvem amb cara de complicitat. Com dient: "Si aquí passa alguna cosa qui serà el valent que aixequi la veu en legítima defensa?" I això no va pels venedors ambul·lants, és clar.

_ _ _
2 de desembre del 2011

Carai, no m'hi havia fixat però es veu que Ràdio Barcelona ha prescindit del locutor Manel Borrell, que presentava el programa de la tarda, El Balcó, i ho feia de meravella. Quina llàstima

_ _ _
De petit, potser tenia 10 anys, a casa escoltàvem sovint Ràdio Barcelona. Recordo la Ràdio Weekend, un programa molt fresc i que diria va durar molts anys. "Ràdio Barcelona, la ràdio weekend" deia la musiqueta. Per aquesta emissora han passat grans professionals que en alguns moments li han donat perfil propi tot i haver de "cedir" gran part del seu horari a la casa mare, la SER.

_ _ _
En canvi, amb els anys m'he anat adonant que Ràdio Barcelona ha estat incapaç de mantenir aquest perfil, ha anat perdent els professionals que li donaven personalitat com Toni Marín o, ara, Manel Borrell. Crec que s'equivoquen, tenen el millor nom d'emissora possible a Barcelona i el desaprofiren contínuament. Ja el podrien cedir.

_ _ _
He sentit una entrevista molt interessant al fundador d'Spotify, Daniel Ek. Ha girat al voltant de la discussió accès a la música vs propietat de la música o compra de CD.

_ _ _
L'entrevistadora insistia molt en que`les gran agències acusen spotify d'estar creant un sistema que els aporta molt pocs beneficis, a diferència del que passa amb iTunes. Ek es defensa: "Promovem més l'accés que la propietat, d'acord, però si els autors es concentren en fer bona música, la gent acabarà comprant els seus discos". En tot cas és interessant saber que hi ha aquesta polèmica entre els dos sistemes, iTunes i Spotify...

_ _ _
Avui he fet un cafè en un bar i, a la taula del costat, un senyor li estava explicant a la presidenta de la seva escala que no podia pagar les despeses de l'edifici, es veu que porta no pagant 8 mesos. Ella li ha proposat un calendari i ell ha acceptat. Per sort l'import no era molt elevat. Deu ser una conversa força habitual enguany a les escales de veïns, els impagaments...

_ _ _
28 de novembre del 2011

Els bancs no deixen de sorprendre'm en aquesta crisi financera-econòmica-social. N'hi ha un que avui m'ha enviat com un missatge de desesperació: "Le informamos que ya tiene un préstamo preautorizado" (que jo per cert no he demanat) "Díganos cuánto quiere y se lo ingresamos en su cuenta al instante. Consulte condiciones en..." Quant voleu que demani?

_ _ _
27 de novembre del 2011

Molt, molt interessant el capítol que Luis Racionero dedica a comparar la mentalitat d'Orient i Occident, a les seves "Memorias de un liberal psicodélico". Ho fa des del xip d'algú que va ser hippy i que se sent atret per l'espiritualitat oriental i sobretot per la seva convergència amb l'occidental. És difícil triar un paràgraf d'un capítol que és extens, però per exemple...

_ _ _
"Oriente y Occidente tienen dos actitudes diversas ante la vida". (···) "El hombre oriental fue hacia dentro; el occidental hacia fuera: Oriente inventó la introspección del yoga; Occidente la nave aeroespacial. Unos llegan a estados de conciencia remotos, los otros, a la Luna".

_ _ _
Diu Racionero: "No se trata de juzgar qué camino es el deseable, porque los dos sirven a propósitos diversos: si se trata de llegar a la Luna, alimentar a millones de personas, fabricar televisores y proteger al individuo, va mejor encaminado Occidente; si lo que se quiere es respeto ecológico, sensualidad erótica, yoguis ascéticos y súbditos sumisos, va mejor dirigido Oriente".

_ _ _
I continua: "Henry Kissinger se preguntaba: "Podrán unas sociedades de orígenes tan distintos hacer compatibles sus definiciones de valores? Ahí reside toda la cuestión, hay que encontrarse a medio camino".

_ _ _
26 de novembre del 2011

Molt, molt interessant l'entrevista que Dani Clavera li fa a Jordi Madern al gratuït La Fada de Sarrià. Madern es va fer càrrec de la pastisseria Foix de Sarrià l'any 1969 a petició de JV Foix: "Penso que gràcies a això ell es va poder dedicar més a escriure", explica.

_ _ _
"Quan esclata la guerra Foix deixa tota la cosa dels diaris i es refugia aquí. Decideix quedar-se en comptes d'emigrar. Això li va servir d'amagatall. Els que venien buscant el Foix escriptor veien un pastisser i no s'imaginaven que aquell pastisser pogués ser un dels fundadors d'Acció Catalana, ni que hagués fet un diari que es deia Amic de les Arts.

_ _ _
I afegeix: "Què en penso dels indignats? A mi no m'estranya. Quan veus que hi ha una caixa on els directors han cobrat set i vuit milions d'euros cada any fins quatre dies abans de la fallida..."

_ _ _
Diu Jordi Madern, ànima de la Foix de Sarrià: "Aquí ens hem de posar tots a pencar. Es pensen que per tenir una carrera ja no han de fer res més i aquí s'ha de treballar del que sigui, s'ha de menjar. (···) El benestar baixarà per molt que els polítics diguin que l'aguantaran".

_ _ _
I afegeix: "És curiós perquè en Foix, que va morir el 1987, uns anys abans va dir que aquí veuríem fer col·lectes internacionals per portar menjar. Jo li vaig preguntar: 'Tan malament ho veu?' i va dir: 'Sí, perquè intueixo que la gent està vivint per sobre de les seves possibilitats i això portarà el país a la misèria".

JV Foix dixit, glups.

_ _ _
23 novembre 2011

Doncs a mi la veritat és que em fa il·lusió aquesta història de la pista de gel a plaça Catalunya! Ja tinc ganes de veure-la. Plaça Catalunya sempre m'ha semblat desangelada, diu que Cerdà no hi va preveure res més que un descampat, i es nota. Una pista de gel oberta fins a les 11 de la nit en ple hivern farà goig i li donarà vida!

_ _ _
Ara faltaria que en algun lloc de la ciutat (les fonts de Montjuïc?) organitzessin una festa central de cap d'any on sobretot poguessin anar els turistes. Cada any es troba a faltar i, segur, la troben a faltar.

_ _ _
22 novembre 2011

Per cert! En relació amb el post que acabo d'esciure ("Mongeta tendra prima de Kènia, a 2 euros el quilo a la #Boqueria") hauria d'afegir que el mateix dia, també en una parada de les normals del mercat (vull dir que no era de productes exòtics) vaig demanar 5 plàtans, a preu normal. Quan vaig arribar a casa els vaig veure l'etiqueta: "plàtans de Camrerun"! Vaja, ja ho sabeu: mongeta tendra de Kènia i plàtans del Camerun com a productes no exòtics i de consum habitual, a la Boqueria! Potser sí que podríem dir allò de "on anirem a parar!".

_ _ _
21 novembre 2011

Ara sí que Rajoy ho ha aconseguit, com a mínim ha estat insistent. Quin mal record que deixarà Zapatero! I mireu que ve tenir una bona entrada, eh? Veníem d'on veníem, d'aquells anys tan durs d'Aznar. I Zapatero havia arribat a la direcció del PSOE de la mà de Maragall. Semblava creure una Espanya diferent. Fatal! Jo l'he viscut com un gran tril·ler, que al final s'ha hagut de posar 'firme' davant d'Europa, per la que li estava caient.

_ _ _
19 novembre 2011

Hauríeu d'haver vist l'home que sota la pluja anava en bicicleta avui pel carrer Urgell: amb una ma al manillar i l'altre aixecant el paraigües.

_ _ _
16 novembre 2011

Brutals aquests de Benetton, eh? Feia temps que no es parlava d'ells però ho han tornat a aconseguir amb els petons per exemple del Papa. Avui els he vist per tot arreu, a tots els mitjans...Alessandro Benetton explicava a la CNN la bona fe de la campanya...

_ _ _
I ara ve Rajoy. Ens convé que ho faci molt bé, quin remei, però que voleu que us digui, jo no li veig nivell. Ara que es parla del govern dels tècnics a Rajoy no el veig ni un tècnic, Ja dic, esperem que s'envolti de bons tècnics...

_ _ _
15 novembre 2011

Estava a l'autobús a les 10 del vespre quan un amic m'ha trucat: -"Guillem posa TV3 que fan un reportatge de Lluís Permanyer sobre les Rambles". No tenia tele i encara estava lluny de casa. Sort de l'iPhone! He pitjat l'aplicació de Directe TV3CAT i ho he pogut veure tot sense gaires problemes. Quin programa, oi? L'heu vist? La Rambla canalla i la burgesa vista i comentada per en Permanyer!

_ _ _
14 novembre

Comencem una setmana en que segurament constatarem (una vegada més?) que sí que hi ha dues catalunyes, per sort barrejades i en convivència. Aconseguirà el PP ser primera força a la província de Barcelona? Diuen que sí... "Ara surten de sota les pedres", em comenta un amic. Jo diumenge vaig estar parlant amb un mig-familiar que és molt del PP i estava eufòric...

_ _ _
Alguns dels indignats han tornat a plaça Catalunya. Si jo fos ells no repetiria l'acció, que busquin coses noves.

_ _ _
Un altre símptoma de crisi ha arribat a la meva escala de veïns. Un vagabund fa dies que es cola a la finca i dorm a l'escala, poc abans d'arribar a l'àtic. D'una banda sap greu, fa pena i de l'altra te'l mires amb una mica de por i amb la sensació que allò no pot ser, que no podem deixar que s'hi quedi.
Twitter

Follow @gcarbonell
Últimes entrades