El 9 de setembre passat va morir l’historiador Josep Termes, que havia nascut a Barcelona el fatídic juliol del 36.  Termes es va especialitzar en història del moviment obrer dels segles XIX i XX i la seva relació amb el catalanisme polític. Avui a l’Ateneu Barcelonès se li ha fet un homenatge pòstum presentat per Agustí Colomines en què han participat Agustí Alcoberro, Teresa Abelló, Jordi Casassas, Enric Olivé.

He arribat just per sentir el final de la intervenció de Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, que deixava clar que el país ha perdut un referent en un moment dramàtic:

-”Aquest referent de país se’ns ha mort en un moment en què necessitem gent com Termes perquè estem en una fase d’una depressió extraordinària i sense aquest tipus de referents farem el que podrem”.

Casassas ha dividit la feina de Termes en tres etapes:

“La primera, fins al 74, va carregant bilis, es va dedicant a la història de l’anarquisme. I això va esclatar quan decideix abandonar el PSUC. Potser també el va ajudar Josep Benet i altre gent  que reaccionava a l’obra de Solé Tura.

La segona, entre el 1974 i els inicis dels 90, el moment de les grans definicions, de la gran empenta creativa i del gran mestratge.

La tercera, dels inicis del 90 fins a la seva mort. En aquesta Termes va impulsar grans obres d’història de Catalunya i dels Països Catalans, sempre amb un gran respecte per l’obra de Pierre Vilar”

Fa dies que miro de reüll a la Documenta la seva història de l’anarquisme a Catalunya i crec que aviat cauré en la temptació de comprar-la.