Després d’assistir dijous al vespre a la xerrada d’Arcadi Oliveres a la llibreria Altaïr (“El combat pacifista, en temps de crisi”, dins del cicle “La guerra al segle XXI, nous i vells conflictes) he tornat a la redacció de l’ARA a penjar els vídeos a Youtube i una companya m’ha preguntat: “Què és el que més t’ha agradat? Del que ha dit, què en destacaries?” No m’esperava la pregunta i en aquell moment simplement m’ha sortit dir-li: “Denuncia casos molt concrets d’injustícies i corrupcions arreu del món”.

Ara, amb més calma hi he pensat, quan l’escoltes en un acte com el d’avui sents que Arcadi Oliveres és tot un luxe que tenim, que té l’esquerra alternativa i que tenim tots: pot estar-se hores i hores parlant de coses interessants i crítiques, enllaçant un tema amb l’altre, denunciant amb noms i congnoms, cridant-nos a estar a l’aguait i tot plegat des d’una gran senzillesa i lucidesa.

A més, hi ha hagut una segona cosa que m’ha cridat l’atenció. Jo que sóc assidu dels actes de la Barcelona de quarts de vuit del vespre sé que en el torn de preguntes el públic participa però poc. En canvi avui la gent que omplia l’espai del sòtan de l’Altaïr destinat a la xerrada no ha parat de fer-li preguntes: sobre els mèdia, el sector financer, els polítics…

De moment aquí en teniu una primera mostra, un vídeo una mica precari però en què si apugeu el volum sentireu el minut i mig que també transcric a sota i que es pot resumir en un contundent: “No deixem que ens enganyin!”

“Si algun avantatge ha tingut tot aquest moviment del 15M i dels indignats és que tota la població ha fet la reflexió d’intentar saber el que passa. Sobretot: que no ens enganyin! Però malauradament ens segueixen enganyant. ‘Que no ens enganyin’, què vol dir? La crisi actual la va començar la caiguda de Lehman’s Brothers, que en la seva fallida del 15 de setembre del 2007 va desencadenar altres fallides de banques que van obligar els governs a deixar-los diners. Aquesta banca va ser pèssimament administrada, amb tota mena de negocis. Aquesta banca tenia un director a Espanya, es deia Luis de Guindo i acaba de ser nomenat ministre d’Economia. Aquestes coses les hem d’aprendre, sisplau: que no ens prenguin el pèl! No ens poden prendre el pèl d’aquesta manera”.

Versió llarga: