No sé com ho veieu però jo crec que aquest clima polític tan difícil entre Catalunya i Espanya, que ara la crisi agreuja, no pot durar, no es pot eternitzar.
No pot ser que cada vegada que obro la ràdio i escolto tertúlies s’acabi parlant del mateix. Ens podem cansar de Catalunya? Queda clar que d’Espanya ja ens n’hem cansat però i de Catalunya?
Ahir hi havia una carta a LV que anava en aquest sentit, una senyora que deia que si fos per ella se n’aniria a viure ben lluny perquè n’estava farta dels polítics i els problemes constants de la política d’aquí.
Bé, no és el meu cas, jo intentaré no cansar-me de Catalunya però sí que em cansa aquesta situació en què estem i el run-run constant. Fujo escoltant emissores internacionals, que parlen d’altres coses, per variar una mica.
No crec que aquest clima pugui durar, ha de passar una cosa o una altra.
En un sentit? Un cop fort de l’Estat, un cop d’estat de l’Estat recentralitzant a sac, al PP no li falten ganes, des de la FAES fa temps que escalfen motors i econòmicament estem a les seves mans, ho poden fer, tot i que es trobaria amb una forta oposició a Catalunya.
En l’altre sentit? Tancament de caixes no n’hi pot haver, perquè no tenim les caixes, però sí que pot passar que l’ofec financer i polític de la Generalitat faci moure fitxes Mas a fer un cop d’efecte, per què no, independentista. Seria el moment de veure quina força independentista real té el país.
Però insisteixo, crec que difícilment ens podem quedar com estem perquè aquesta discussió constant cansa i desgasta massa, és insostenible: així no es pot estar indefinidament.
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
mai9
13/01/2012 0:10
Jo estic cansat dels equilibris del Mas, però fins que no vegi que el públic també n’està cansat no començarà a moure’s, és presoner de voler que el votin, i vol moure’s mínimament per tal de seguir guanyant eleccions.
Així doncs queda el poble, que som nosaltres. Quin dia ens cansarem de votar polítics catalans que fan el préssec, no tenen camí polític i tot el que volen fer és fer-nos sentir bé perquè “són dels nostres”?
Quan passi això començarem a caminar.
Oriol Güell
13/01/2012 0:26
Pocs anys abans de la Guerra Civil dels Estats Units, Abraham Lincoln va pronunciar un discurs que va impactar la opinió pública: “Una casa no es pot mantenir dividida contra si mateixa”.
A Catalunya passa semblantment i, com molt bé dius, hi ha el risc que aquest clima ens cansi fins a l’extrem. I no podem defugir les conseqüències de la submissió colonial a la que ens sotmet la peculiar democràcia espanyola.
El benestar de les nostres famílies, la cohesió social, el progrés en tots els ordres estan en joc i això fa que aquesta situació extrema sigui intrínsecament inestable. Més tard o més d’hora han de passar coses i, n’estic segur, en resultarà un estadi de major llibertat per a tots i totes nosaltres. No sense esforç però, el nostre poble esdevindrà lliure.
@oriolguell
Guillem Carbonell
14/01/2012 0:54
Carai, mireu quina casualitat, consti que no sabia el que diria el president Pujol avui, eh? El meu text és anterior ; ) http://www.vilaweb.cat/noticia/3970723/20120113/jordi-pujol-em-sembla-ens-nanirem.html