És el que té l’art del carrer, que és el més efímer de tots, de vegades massa i tot. Fa uns dies vèiem aquest I ‘love’ BCN del que sobretot destacàvem les cometes que envoltaven el cor i que li donaven un doble sentit tan realista, l’estimo però d’aquella manera… crítica? Irònica?
Com veieu les brigades de neteja han fet la seva feina ràpid, la paret torna a ser beix i el grafiti ja no hi és. Sempre ens quedarà aquella imatge de la noia rossa passant en bícing pel davant…
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 