La victòria de CiU a Catalunya en unes generals m’ha estat una sorpresa, esperava una davallada forta del PSC  i que el PP fos segona força a Catalunya, o fins i tot primera, però no el resultat que finalment hi ha hagut i que d’altres ja analitzaran.

Així que com que tenia la festa a la vora he anat a veure com Duran Lleida sortia al balcó. Mireu que n’he vist de celebracions de CiU per la tele! Com aquella mítica dels crits d’”això és una dona” adreçats a Ferrussola. Però mai no n’havia vist cap en directe.

Quan he arribat a la cruïlla on hi ha l’hotel he vist 4 indignats (literalment 4) amb un cartell contra les retallades i tot i ser pocs s’han fet notar molt en el moment de la sortida al balcó de Pujol, Mas i Duran Lleida, que ha fet un bon discurs, amb cert to cerimonial. Veient-ho així, en directe, te n’adones de com està tot de preparat, tot excepte parts com la dels 4 indignats, és clar: primer han anat sortint els militants que havien estat escoltant els discursos de dintre; després s’han encès els focus que havien d’il·luminar la façana del Majestic;  els indignats han començat la seva particular cassolada; Duran ha fet el seu discurs; i els militants l’han rematat a crits de “in-inde-independència”.

En tot cas, un resultat inesperat a Catalunya, i els militants de CiU l’han celebrat com en les grans ocasions. Per uns moments deuen haver oblidat el triomf impressionant del PP a Espanya, sí que donava una mica la sensacació del poblat d’Astèrix i Obèlix.

(Per cert i sense ànim d’ofendre ningú: fa uns mesos vaig veure com enregistraven les escenes dels discursos de la pel·lícula “Macià contra Companys” (si busqueu al cercador del blog els trobareu) i avui he tingut la sensació que tot plegat no era tan diferent! Tot i que aquell dia la gent convocada per la gravació a plaça Sant Jaume, davant de l’Ajuntament, anava vestida dels anys 30, l’escena era bastant similar, sempre amb menys gent de la que sembla quan ho veus per la tele).