“Ciutat Vella, identitat perduda o laboratori urbà?” ha estat el tema del cara a cara que aquest vespre han tingut dins del cicle “Controvèrsies” de l’Ateneu la periodista Catalina Gayà i el regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona Alberto Vilagrasa, moderats per Lluís Reales. En un moment determinat -el que mostra el vídeo- Gayà parlava de com l’urbanisme actual de Ciutat Vella està pensat per expulsar la gent del carrer:
“L’urbanisme es planteja amb una ideologia al darrere molt clara, d’expulsió de la gent de l’espai públic, i va acompanyat d’una manca de gestió dels poders públics de l’espai públic. Que a Ciutat Vella, per quedar amb algú ho hagis de fer en un bar o a una terrassa d’un bar… Per què? Perquè no hi ha bancs per seure. I si n’hi ha són bancs expulsadors, no et pots ni girar, i no és per disseny. La primera lliçó que donen en arquitectura és que els bancs són molt importants. Estan molt pensats. Ja ningú de fet no pensa en quedar en un banc a Ciutat Vella, només pots quedar en una terrassa, que vol dir pagar d’1,40 a 3 euros mínim. Com passa a la plaça de Sant Felip Neri, que és una joia que fa que molts volguem viure en aquesta ciutat però… no hi pots quedar!”
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
mai9
15/11/2011 1:51
té tota la raó. Jo també ho veig a tot arreu, espai públic pensat perquè no hi puguis estar. I no només perquè no hi hagi bancs, sinó sembla que hagin buscat fer dels espais públics llocs antipàtics, incòmodes, lletjos, desagradables. Llocs dels que quan puguis marxis corrents. L’altre dia vaig anar a la plaça Lesseps i és una puta merda.
Pakiba
15/11/2011 17:43
cuanta raó, la conferencia va está molt bé, ens roban el carrer a cambi d’uns bancs de cara a la pared.
ie
15/11/2011 20:33
La plaça Lesseps és dels pocs llocs de Barcelona que no està pensat per fer de postal a les terrasses i als bancs (financers). Déu n’hi do la gent que s’està al costat de Pérez Galdós i a les grades; a l’altra banda la biblioteca fa la feina sobradament.
No és una qüestió de lletjor o no, és una qüestió d’ideologia, i a Lesseps un pot fer el que vulgui sempre que no es quedi dient “que allò és lleig” (argument fals, perquè la mateixa gent solen dir que “els descampats són molt divertits”, etcètera. El descampat desolat per excel·lència és la platja i ben maca que és.) En canvi a altres places un no hi pot fer res, però res de res. Jo prefereixo l’atreviment de fer una plaça sense manual d’instruccions, com Lesseps, a fer una plaça on gairebé notes l’escaire i el cartabó dirigint-te.
De fet el problema no són l’escaire i el cartabó en absolut. Si no trobeu un lloc per seure-hi és perquè no voleu: el problema és que si el trobeu esteu fora de la “llei del civisme”. El problema és l’escaire i el cartabó mantinguts per la porra.
Però me’n ric de la lletjor i de la buidor. La Ronda de Circumval·lació i el carrer Wellington són els punts més macos de Barcelona. Aquell espant de desolació que són les places majors (Palma, Madrid, etc.) podria ser un camp per qualsevol cosa: és l’aspecte que més m’agrada de, per exemple, les acampades indignades.
Llocs per sortir-ne corrents són més aviat moltes de les pseudo-places que posen a patis d’illa, o bòdrios com la Pl. de les Dones del 36, o els espais públics de Poblenou, etc
En tot cas jo recomanaria un passeig per Nou Barris: Harry Walker, Ángel Pestaña, Via Júlia, Parc Central, Pi i Molist, Virrei Amat (encara que ara està en obres.) Sobretot el Parc Central està molt bé: una cosa que no són ni carrers ni places però que és una ciutat, i feta retroactivament, perquè si et pares a pensar com queden respecte els uns dels altres els blocs que han deixat en peu…
Per cert, St. Felip Neri és un exemple de corrupció i misèria moral extremes. Tapar el forat d’una guerra amb un pintoresquisme fals és imperdonable, no?
En fi, l’urbanisme és la pitjor ideologia burgesa: hi ha places fetes a partir de mostrar les contradiccions d’un lloc i deixar-les exposades perquè la gent en faci el que vulgui (Lesseps, el problema és que molta gent no en vol fer res, perquè “molta gent” no té la consciència que la ciutat es fa, és a dir, ja gairebé ontològicament no és l’Ajuntament qui fa la ciutat possible! I encara menys els urbanistes. En canvi és passar per Lesseps i escopir a terra la condició ontològica per l’existència de la ciutat en aquell punt), i hi ha places fetes des de l’urbanisme, des d’una harmonia segons la qual aquí aquí i allà hi toca que hi hagi zona verda, i dintre de la zona verda aquí aquí i allà hi toca que no hi hagin bancs perquè ui ui. Mort als urbanistes.
vaia merda de missatge, no estic inspirat avui
ie
15/11/2011 20:37
ps. el que vull dir és que no és que l’urbanisme de Barcelona sigui dolent per la seva ideologia, és que l’urbanisme mateix ja és una ideologia que presuposa que la ciutat es fa així i aixà i parant atenció a tal o qual. i són les places anti-urbanístiques les que porten una altra ciutat més enllà de la falsa consciència i l’engany de l’urbanisme. per això sempre defensaré lesseps a ultrança: es pot fer (i s’ha fet) millor amb principis semblants, però davant del que passa a Poblenou i Ciutat Vella, i davant del que s’ensenya a les escoles d’arquitectura, em sembla un error estratègic pendre Lesseps com a icona de lo pitjor, perquè a més Lesseps és un tipus d’espai que molesta profundament al tipus de cosa que voldria l’ajuntament o que voldria l’urbanisme en general… una altra cosa és que ho faci millor o pitjor, esclar.
ie
15/11/2011 20:40
ps2: al post anterior no vull dir que les places antiurbanístiques siguin l’únic front contra l’urbanisme. més perquè, en major o menor mesura, l’urbanisme les ha demanat i per alguna raó s’ha pogut desenvolupar una contradicció que les ha portat més enllà de l’urbanisme. hi ha més fronts que ni tan sols depenen d’una crida original de l’ajuntament: explotar la relació entre la casa i el carrer o entre l’illa i la carretera és una cosa que pot fer qualsevol, per exemple.