Perquè els que de tant en tant seguiu aquest blog n’entengueu la pausa i la reorientació que li seguirà us he d’explicar que fa unes setmanes vaig tenir un accident relativament important amb la bici, del que per sort m’estic recuperant satisfactòriament. Va ser a Barcelona i podria escriure un blog sencer explicant les “aventures” d’aquests últims 20 dies però ara no us avorriré amb els detalls d’aquesta petita crònica negra, ja aniran sortint. Si mireu els fantàstics dibuixos que em van regalar els nebots uns dies després dels “fets” us en fareu una idea. La primera reacció és “quina mala sort”. La segona, també. Fins i tot la tercera. Però en un moment determinat, quan veus que te’n pots recuperar i sobretot quan ets conscient del que hagués pogut passar, canvies de xip i us ho juro que passes a pensar “quina bona sort” i endavant, endavant. Amb pujades i baixades però endavant. Ahir precisament hi havia un article amb reflexions excel·lents de Francesc Torralba a la secció de Tendències de La Vanguardia: “Una adversidad leve activa la inteligencia, pero si es muy fuerte puede suceder lo contrario” diu el filòsof i teòleg. Així que a mi toca que m’activi la intel·ligència. En tot cas, sapigueu que al menys durant un temps d’aquest blog en desapareix la intensitat, l’agilitat i la velocitat de la Brompton, que t’ajuda a ficar-te i travessar carrerons foscos de la ciutat. Però hi continuen les meves ganes i il·lusió per fer-vos una crònica particular dels nostres temps! Ah, i consti que durant unes quantes setmanes aquest blog s’escriurà només amb l’esquerra.
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
En Puigmalet
13/11/2010 9:27
Òndia, Guillem! Et desitjo que tot torni al seu lloc i admiro l’esperit positiu de l’escrit de retorn. I felicitats al nebot il·lustrador, que ha col·laborat definitivament a que aquest apunt no sigui tan dur com podria ser.
Martí Bou
13/11/2010 9:55
Recuperi’s aviat, Dom Carbonell.
I no està pas malament per una mà esquerra.
Servidor… és que és de música: http://www.youtube.com/watch?v=2TqgnTuiWPQ
Salut!
Miquel
13/11/2010 12:00
Guillem,
Això d’exercir temporalment d’esquerranós tampoc t’ha de preocupar gaire, és quelcom que es cura. Espero que et recuperis aviat i tornis a la dretana normalitat.
David
13/11/2010 12:17
Òndia…Jo que em pensava que la pausa era per motius de feina. Al llegir la notícia del teu “exili temporal” ja he sospitat que la cosa era diferent. Me n’alegro que, dins de la gravetat, la cosa no anés a pitjor. Espero que et recuperis ben aviat!
Chorche
13/11/2010 13:39
ànims!!! i recupera’t aviat!
Una abraçada des de l’altra banda del desert (pel moment)
Alejandro
13/11/2010 14:09
Havia de ser una cosa així que deixés la teva ploma en off… Que et recuperis (del tot) aviat.
guillemcarbonell
13/11/2010 16:31
Moltes gràcies Puigmalet, Martí, Miquel, David, Chorche i Alejandro!!!
xavier caballé
13/11/2010 20:32
I jo que em atribuïa l’aturada a una punta de feina relacionada amb l’Ara… Et desitjo una ràpida i completa recuperació. Per qualsevol cosa que et calgui, només cal que ho diguis.
Xavi
13/11/2010 21:28
… Ostres! jo també pensava… que li deu passar? i sobretot perque t’imaginava amb la Brompton darrera al Papa-mobil fent fotos per fer després una crònica de les “guapes”… Ara ja ho entenc.
Ànims i que la recuperació sigui ràpida!
Segur que des de la perspectiva que dona el bus (1 metre por sobre la bromton) o del metro (20 metres per sota) continuaras fent croniques de la ciutat igual de bones.
guillemcarbonell
14/11/2010 0:12
Je, je, gràcies Xavi. Dones en el clau. Per la televisióhauríeu vist una Brompton enganxada al papamòbil i hauria enviat videos gairebé en directe de la sortida al balcó. Però com que del que es tracta és de ser positiu, vaig seguir part de la fantàstica retransmissió x TV3 acompanyat de la família i em vaig estalviar haver d’aguantar crits com aquell de “estos son los jóvenes del Papa!”
I je, je de nou : ) M’agrada això de veure el món 1 m per sobre la Brompton…
De moment i per uns dies me’l miro per Internet.
Moltes gràcies pels ànims!
hawer
14/11/2010 1:02
Ostres, ets la segona persona que “conec” que té un accident amb bici per Barcelona en una setmana. Quina mala sort! I molt bo això de mirar en positiu, s’ha de mirar cap endavant.
Molts ànims, que segur que vindran temps millors i sobretot molta força per la recuperació
Guillem Carbonell
14/11/2010 9:16
Merci Xavier Caballé i Hawer! Aquesta temporadeta em tocarà practicar més el gènere de l’opinió (que es pot fer mirant el món des de la distància) que el de la crònica urbana. Tot un repte!
Josep Maria
14/11/2010 12:49
Que bé poder llegir-te un altre cop! Molts ànims!
Àngel
14/11/2010 20:14
Ànims Guillem! He trobat a faltar les teves cròniques.
historiadorvital
14/11/2010 21:45
Benvolgut Guillem,
Et desitjo la més ràpida recuperació, malgrat que tal com he comprovat amb els teus darrers posts, veig que l’accident vial no ha estat prou per allunyar-te de la realitat social de Barcelona (i de Catalunya).
Molts ànims(la bicicleta té el mateix inconvenient que la moto: tu ets la seva cuirassa)que la teva tasca en el teu blog és espectacular i ens serveix com a referents a molts de nosaltres!
mai9
14/11/2010 22:34
ei, que et recuperis ràpid! Jo també pensava que l’aturada seria pel diari.
Guillem Carbonell
15/11/2010 11:42
Moltes gràcies a tots, Josep Maria, Àngel, historiadorvital i mai9!!!
Miquelot
15/11/2010 13:00
ostres Guillem, també em va estranyar la teva absència blogaire. Espero que el temps en pausa t’hagi servit també de forma positiva.
Una abraçada i molts ànims!
Miquel
Víctor Pàmies i RIudor
19/11/2010 9:50
Ahir els companys blogaires em van fer adonar que no havia llegit aquest article sobre el teu accident amb la bicicleta. El problema de llegir massa en diagonal de vegades i a través dels RSS.
Jo també creia que l’Ara et demanava molta energia i temps.
Celebro que tot quedi en un gir cap a l’esquerra i ara que arriben els Reis ja saps què demanar!
Cuida’t!
guillemcarbonell
21/11/2010 0:24
Moltes gràcies, Víctor! Vols dir que he de demanar la República? ; ) O paciència? De moment necessito més aviat paciència…
guillemcarbonell
21/11/2010 0:29
Gràcies Miquelot!!! Ja dorms bé??? ; )