Mireu quina pintada han fet a la façana de l’antic Banco Español de Crédito, okupat des del passat diumenge pel Moviment del 25S . En lletres de colors i molt bona caligrafia es pot llegir: “això no és crisi, se’n diu capitalisme”. Per cert, he sentit per ràdio que els ocupants de l’edifici s’oferien per anar a fer piquets a les empreses on hi hagués treballadors que ho sol·licitessin. És així oi? Sinó que algú em corregeixi.
29 S / “Això no és crisi, és capitalisme”, pinten a l’edifici okupat del Banco Español de Crédito
dimarts , 28/09/2010 | Crònica de la crisi, Economia, Grafitis, cartells i pintades, Moviments alternatius, Okupes, Política, Societat
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
ie
28/09/2010 23:51
És important que es donin eines de disseny bàsiques al poble, educació sobre l’existència disseny per entendre com és la nostra relació amb l’entorn, com el dissenyar i l’objecte dissenyat tenen pes en la modificació de l’entorn per l’home i l’home per l’entorn. També per poder expressar-se amb claredat, igual com s’ensenya ortografia. Per fer un acte tan important com aquest i saber per què tries un color i no un altre, per què fas una lletra i no una altra, per què el missatge té tantes paraules o està en vertical o en horitzontal. Per últim, perquè no ens estafin: quantitat de productes inusables, quantitat de missatges presentats d’una manera que ens pren per tontos, quantitat de tonteries “de disseny”.
D’altra banda, mola veure un banc okupat a Pl. Catalunya, ehhh? Si dijous encara ho està i/o el temps de vaga de tothom no va a les escombraries, els hi perdono tot, a tothom!
ie
28/09/2010 23:51
És important que es donin eines de disseny bàsiques al poble, educació sobre l’existència disseny per entendre com és la nostra relació amb l’entorn, com el dissenyar i l’objecte dissenyat tenen pes en la modificació de l’entorn per l’home i l’home per l’entorn. També per poder expressar-se amb claredat, igual com s’ensenya ortografia. Per fer un acte tan important com aquest i saber per què tries un color i no un altre, per què fas una lletra i no una altra, per què el missatge té tantes paraules o està en vertical o en horitzontal. Per últim, perquè no ens estafin: quantitat de productes inusables, quantitat de missatges presentats d’una manera que ens pren per tontos, quantitat de tonteries “de disseny”.
D’altra banda, mola veure un banc okupat a Pl. Catalunya, ehhh? Si dijous encara ho està i/o el temps de vaga de tothom no va a les escombraries, els hi perdono tot, a tothom!
ie
29/09/2010 0:35
tot això ho dic perquè crec que, com que el disseny té molt a veure amb la relació entre l’home i el seu entorn (incloent-hi però mai limitant-se a produir, com també fa o hauria de fer tota proposta social), és un dels camps principals on s’hi juga el socialisme. és inacceptable que ningú proposi res desconeixent l’existència del disseny, i molt més que hi tingui manies i prejudicis, com de vegades es pot llegir a algunes postures del món alternatiu sobre arquitectura, ciutat… ni en parlem de la mala fe del neoliberalisme i el seu “aquí hi sobra disseny”, o el seu subdisseny que només s’encarrega de fer fàcil segons què – una altra cosa però ho dic perquè es vegi per on vinc.
és més, aquí importa el verb, el temps. S’ENTRA en un edifici, ES PINTA la seva façana, DURANT un temps hi PASSEN coses. a la pintada, en si, no hi queda res d’això. i és molt greu.
Un mecanisme fantàstic, però, seria que l’acció dels okupes superés cada pintada individual i convertís durant uns dies la façana en un mecanisme de propaganda que contínuament canviés. Que hi sortís tot el verb que és entrar en aquest edifici, i que a part de pancartejar, hi passessin més coses inesperades, part de la vida a Banesto. Però els hi falta sentit de l’humor, també…
ie
29/09/2010 0:35
tot això ho dic perquè crec que, com que el disseny té molt a veure amb la relació entre l’home i el seu entorn (incloent-hi però mai limitant-se a produir, com també fa o hauria de fer tota proposta social), és un dels camps principals on s’hi juga el socialisme. és inacceptable que ningú proposi res desconeixent l’existència del disseny, i molt més que hi tingui manies i prejudicis, com de vegades es pot llegir a algunes postures del món alternatiu sobre arquitectura, ciutat… ni en parlem de la mala fe del neoliberalisme i el seu “aquí hi sobra disseny”, o el seu subdisseny que només s’encarrega de fer fàcil segons què – una altra cosa però ho dic perquè es vegi per on vinc.
és més, aquí importa el verb, el temps. S’ENTRA en un edifici, ES PINTA la seva façana, DURANT un temps hi PASSEN coses. a la pintada, en si, no hi queda res d’això. i és molt greu.
Un mecanisme fantàstic, però, seria que l’acció dels okupes superés cada pintada individual i convertís durant uns dies la façana en un mecanisme de propaganda que contínuament canviés. Que hi sortís tot el verb que és entrar en aquest edifici, i que a part de pancartejar, hi passessin més coses inesperades, part de la vida a Banesto. Però els hi falta sentit de l’humor, també…
ie
29/09/2010 0:51
I sobre la falta d’humor: l’humor és l’eina subversiva per excel·lència. Parteix de l’inacceptable, i a partir d’aquí poden passar moltes coses. Una és fer descobrir coses: “ah, doncs és veritat”, i després d’adonar-te’n riure de nervis, i passar a una altra cosa. És el que, crec, voldria fer la propaganda.
És un error barrejar lavabos i política, pancarteig cutre i classicisme comercial. Perquè no és humor: és identificació del “poble en general” amb allò que el “poble en general” ja sap. Es vol ser un altaveu, i l’humor mai no és mímesi. El populisme no pot ser subversiu. No seria l’hòstia identificar el classicisme comercial en “el poble en general”, usar l’edifici de Banesto pel que és? No seria històric (ho dic en el sentit carregat de la paraula) convertir Banesto en “el poble”? O, al revés, no seria històric fer una còpia del classicisme de Banesto que no fos Banesto? L’antimímesi és una altra especialitat de l’humor…
L’estètica alternativa és netament reaccionària: és identificable, permet afiliació, es pot comprar i vendre, se sap en què creu, en definitiva, és “un objecte mantingut en un present que se sap d’on ve i que s’hi manté”. Malament quan un humà pot entrar en un objecte, i que com a tal, es pot ESTENDRE però no pot OPERAR sobre les coses.
Sóc iL teòric. No aguanto una discussió, o sigui que si em voleu refutar guanyareu, i no només això, sinó que em deixareu en un gran ridícul.
ie
29/09/2010 0:51
I sobre la falta d’humor: l’humor és l’eina subversiva per excel·lència. Parteix de l’inacceptable, i a partir d’aquí poden passar moltes coses. Una és fer descobrir coses: “ah, doncs és veritat”, i després d’adonar-te’n riure de nervis, i passar a una altra cosa. És el que, crec, voldria fer la propaganda.
És un error barrejar lavabos i política, pancarteig cutre i classicisme comercial. Perquè no és humor: és identificació del “poble en general” amb allò que el “poble en general” ja sap. Es vol ser un altaveu, i l’humor mai no és mímesi. El populisme no pot ser subversiu. No seria l’hòstia identificar el classicisme comercial en “el poble en general”, usar l’edifici de Banesto pel que és? No seria històric (ho dic en el sentit carregat de la paraula) convertir Banesto en “el poble”? O, al revés, no seria històric fer una còpia del classicisme de Banesto que no fos Banesto? L’antimímesi és una altra especialitat de l’humor…
L’estètica alternativa és netament reaccionària: és identificable, permet afiliació, es pot comprar i vendre, se sap en què creu, en definitiva, és “un objecte mantingut en un present que se sap d’on ve i que s’hi manté”. Malament quan un humà pot entrar en un objecte, i que com a tal, es pot ESTENDRE però no pot OPERAR sobre les coses.
Sóc iL teòric. No aguanto una discussió, o sigui que si em voleu refutar guanyareu, i no només això, sinó que em deixareu en un gran ridícul.
ie
29/09/2010 0:53
Perdó!
ie
29/09/2010 0:53
Perdó!
Ferran Latorre
30/09/2010 10:32
Els famosos coneguts com antisistema o aprenents Jedi de Bakunin, van aprofitar el dia de vaga per fer trapelleries. La gran majoria ben organitzats pels seus benefactors okupats, en tasques bancaries dins el Banesto. Varen llençar valles, pedres i prendre’n foc a un cotxe de la guàrdia urbana. Desprès van atacar els diferents locals d’oci capitalista trencant vitralls, i robant les caixes enregistradores per tindre algun diner fresc, fora de la paga setmanal dels seus “papis”. Van deixar la tenda Levis completament buida – deu ser, pel origen jueu del creador -, per repartir-se’n el “botin”, o enviar-los a palestina. Diuen que la crisi és culpa del Capitalisme, quan cap d’ells s’ha llegit, ni dues lletres de l’extens llibre d’en Marx. Si els hi treus, les cool-shirts antisistema, trobarem sabatilles esportives: Nike o Converse, texans: Levis – la gran majoria-, i algun estri del General Tapioca o d’Adolfo Dominguez. Segurament, la roba interior serà D&G, fumaran Marlboro i menjaran al Burguer King. Ja que fins ara, mai no he vist cap, que no segueixi aquest patronatge capitalista i de consum.
Ferran Latorre
30/09/2010 10:32
Els famosos coneguts com antisistema o aprenents Jedi de Bakunin, van aprofitar el dia de vaga per fer trapelleries. La gran majoria ben organitzats pels seus benefactors okupats, en tasques bancaries dins el Banesto. Varen llençar valles, pedres i prendre’n foc a un cotxe de la guàrdia urbana. Desprès van atacar els diferents locals d’oci capitalista trencant vitralls, i robant les caixes enregistradores per tindre algun diner fresc, fora de la paga setmanal dels seus “papis”. Van deixar la tenda Levis completament buida – deu ser, pel origen jueu del creador -, per repartir-se’n el “botin”, o enviar-los a palestina. Diuen que la crisi és culpa del Capitalisme, quan cap d’ells s’ha llegit, ni dues lletres de l’extens llibre d’en Marx. Si els hi treus, les cool-shirts antisistema, trobarem sabatilles esportives: Nike o Converse, texans: Levis – la gran majoria-, i algun estri del General Tapioca o d’Adolfo Dominguez. Segurament, la roba interior serà D&G, fumaran Marlboro i menjaran al Burguer King. Ja que fins ara, mai no he vist cap, que no segueixi aquest patronatge capitalista i de consum.