Catalunya s’ha despertat amb ressaca i sobretot trista pel drama de Castelldefels. Jo he sabut que havia passat alguna cosa primer pel missatge d’un amic, després per RAC1, n’he llegit el detall per iPhone i ja a les 10 del matí he vist les primeres imatges per televisió, les teles s’han llençat al coll de l’accident, sobretot la María Rosa Quintana!
A migdia he anat a Sitges en un dels primers trens que reprenien la ruta, la veritat és que feia una mica d’angúnia passar pel lloc dels fets tan poques hores després que hi morissin 12 persones. L’estació era plena de càmeres de televisió. Inevitablement ens hem posat a parlar del tema amb els desconeguts veïns de tren.
Tothom més o menys deia el mateix: 1) quin horror; 2) els principals responsables, els que travessen les vies; 3) la televisió ja comença a buscar “altres” responsables: que si l’alcalde per haver tallat el pas elevat, que si l’estació per tenir un pas soterrani limitat… 4) El pobre maquinista no hi podia fer res
- “I encara no anaven beguts, era abans de la festa!” ha dit un dels meus veïns de trajecte.
- ” Home, jo tenia amics que anaven borratxos ja a les 10″ ha dit un altre.
Jo ahir vaig agafar la línia groga a les dues de la matinada, anava pleníssima de gent alegre però de bon rotllo. Cap incident ni tan sols quan el tren es va aturar 10 minuts a Joanic. Però no m’estranya gens que en un cas com el de Castelldefels passés el que va passar. De fet el que és rar és que no passin coses d’aquestes més sovint, no?
Crec que em puc imaginar la situació: andanes col·lapsades i la gent que en comptes d’esperar tira milles. Per cert que m’he indignat quan a mig matí he vist que a la parada del Garraf uns nois travessaven la via amb cara de ser ben conscients que avui no era un dia qualsevol per travessar les vies.
I jo què en penso?
Primer i principal: és molt habitual veure gent travessant vies a moltes estacions, malgrat que no paren d’avisar pels altaveus que no es faci. La gent ja és grandeta per saber que s’estan jugant la vida; que no vol dir que em sap molt i molt greu el que ha passat, és clar.
Segon, és un drama que a aquestes alçades no hi hagi una via per on puguin passar els trens regionals i ràpids, al menys al seu pas per les estacions. A Sitges per exemple fa por quan passa un Euromed. Jo crec que això és fruit de manca d’inversions.
Tercer, els passos soterranis de Rodalies són una vergonya, la gent ha de carregar maletes, carros i nens perquè no en conec cap amb escales mecàniques. De seguida es col·lapsen.
Quart, potser sí que ahir s’hagués pogut obrir el pas “aeri”, l’he vist al matí barrat, però què hi farem.
Cinquè, avui molta gent haurà decidit que s’ho pensarà dues vegades abans de travessar així les vies. Però molts seguirant passant de tot.
Sisè, bé per l’ADIF per la ràpida organització dels autobusos però sisplau, que n’informin millor als turistes, no s’enteraven de la situació, no sabien quin tren havien d’agafar, tant costa fer missatges també en anglès?
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
Anna
24/06/2010 16:04
Estic totalment d’acord amb la teva reflexió.
Cada any mor molta gent per voler arribar abans a tot arreu! No veiem que en hi juguem la vida.
David
24/06/2010 17:25
Em penso que hem escrit reflexions molt similars. Culpa dels imprudents que ignoren els avisos, però també desídia de l’administració en fer millores, o fer estacions segures.
galderich
24/06/2010 19:00
És un cúmul de tot plegat. Malgrat tot, ahir a la nit quan tornava de la revetlla del Guinardó, per la Ronda del Guinardó un grup de 10 persones, davant d’un parc públic seien tranquil·lament ocupant un dels carrils de la Ronda després d’una corba… En fi, a vegades penso que si no passen més coses és perquè Déu no ho vol!
guillemcarbonell
24/06/2010 19:38
Estic d’acord amb el Galderich, si no passa res més és perquè Déu o qui sigui no ho vol! Però ei una cosa, aquí el tema principal i bàsic és que les vies no es poden travessar! David, jo crec que aìxò és clau, que hi ha molta gent molt impacient. Ahir no ho sé però en general sempre. A mi veure gent travessant vies em posa dels nervis.
guillemcarbonell
24/06/2010 19:40
Anna, jo crec que és aquella sensació que molts tenen com si mai no els pogués passar res. Això més pressa, impaciència,… I que travessar per les vies és molt fàcil, és clar.
xavier caballe
25/06/2010 7:39
Dius “Segon, és un drama que a aquestes alçades no hi hagi una via per on puguin passar els trens regionals i ràpids, al menys al seu pas per les estacions. A Sitges per exemple fa por quan passa un Euromed. Jo crec que això és fruit de manca d’inversions”
potser sí, però això em planteja dues preguntes:
1) per on es fa passar aquesta via separada? Hem de ficar un segona instal·lació ferroviària entre Castelldefels i la platja? O només s’ha de fer a les poblacions? En el cas de Sitges que comentes, per on es fa passar aquesta via?
2) el ferrocarril és un mitjà de transport que només es viable si econòmicament es rendible. I la rendibilitat la dóna la utilització de vies. Un bon exemple de tren no rendible és el TGV, amb vies dedicades i infrautilitzades…
hawer
25/06/2010 16:42
Home, no es pot obviar que hi ha les mateixes infraestructures que fa 100 anys, inclús menys, ja que a la zona d’arribada a barcelona es va treure una tercera via per l’arribada de l’ave. Aquest tipus de trens que no són de mitjana distància, i que fan servir el corredor del mediterrani, es tralladaran d’aqui “poc” a la via ave, s’està construïnt un ramal des de l’actual estació perduda en un forat negre “camp de tarragona” de retorn a la civilització i al corredor del mediterrani, i en certa manera s’alleujarà el transit en aquesta. Tot i aixi, no per això hi deixaran de passar trens que no hi parin, pot ser des d’un rodalies que no pari alli, a un “media distancia” o un transport de mercaderies.
El que s’ha de plantejar algú, és primer la senyalització a les andanes, i segurament el fet de que els passos inferiors siguin utils, cada que cop sento la paraula “compleix la norma” s’em regira l’estomac, com que compleix la norma vol dir que no cal que pensem més, no? Sembla que si es compleix la norma no faci falta haver-se de mullar més el cul en donar respostes a la gent.
Igualment, a tot això, si no es creuessin les vies no passarien aquestes coses, recordar que aquella mateixa nit en van atropellar a dos més, en circumstàncies diferents, però, un amb el mateix resultat
David
26/06/2010 14:12
Som molts els que alguna vegada hem creuat les vies del tren i, en fer-ho, èrem conscients de què allò que fèiem era una imprudència.
Tot i això, el que puguin passar trens per les estacions a 150 km/h amb gent (inclosos nens, cotxets…) a menys de 2 metres de distància crec que no compleix cap norma de seguretat. Això també és una imprudència!!
La infraestructura de rodalies és l’equivalent a les carreteres del sistema viari català on la velocitat màxima és de 90km/h i de 50km/h (o fins i tot 30km/h) quan creuen les poblacions. Per què els trens poden anar a més velocitat?
On són, doncs, les ‘autovies i autopistes’ pels trens? Amb l’arribada de l’AVE tot just en vam tenir la primera a Catalunya. Una mica tard, no creieu? Una vergonya i una clara demostració de la manca d’inversió en infraestructures al nostre país.
Una altra solució que no he sentit aquests dies hagués sigut augmentar la freqüència dels rodalies en nits assenyalades. Si el metro de Barcelona obre les 24h els caps de setmana o en dies de revetlla, per què no es fa el mateix amb els rodalies? un tren menys ple hagués evitat aglomeracions al túnel.
Als que agafem habitualment aquesta línia, el que va passar ens sap molt de greu però, en el fons, no ens sorprén. Trens més plens del compte, retards, vagons bar improvisats als darrers trens de cap de setmana, baralles… les hem vist de tots colors.