El Súnion és una d’aquelles escoles emblemàtiques de Barcelona, especials, que sempre han estat especialment progres, laiques i catalanistes. Fundada el 1974, de fet més que escola n’hauríem de dir institut, de secundària. Tota la vida havia estat a l’Avinguda Tarradellas, en zona pija, a tocar de la plaça Francesc Macià. De fet durant gran part de la seva història allò encara era Infanta Carlota i Calvo Sotelo i prou que va costar de canviar. Fa un temps em van explicar que estaven preparant el trasllat a Vallcarca, a la vora del pont, i s’hi van traslladar el novembre passat. Però jo encara no havia vist l’edifici fins que vaig passar pel davant fa uns dies, és aquest que veieu a les fotos, dalt de tot de República Argentina (85-89). Fa la pinta que s’hi troben bé.
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
ignasi
03/09/2010 11:47
……i la part de dalt… desde el pont fins al Coll…..tinc entes que ja ha arrivat el metro (L5) al Coll
Jo soc del carrer Font del Remei, completament transformada a carrer dormitori.
Era un carrer, sense sortida i surtiem els nes a jugar al carrer.
Era la montanya
ignasi
03/09/2010 11:47
……i la part de dalt… desde el pont fins al Coll…..tinc entes que ja ha arrivat el metro (L5) al Coll
Jo soc del carrer Font del Remei, completament transformada a carrer dormitori.
Era un carrer, sense sortida i surtiem els nes a jugar al carrer.
Era la montanya
guillemcarbonell
03/09/2010 16:21
Ignasi, fa dies que no hi vaig, qualsevol dia d’aquests agafo el metro i vaig a tafanejar…
guillemcarbonell
03/09/2010 16:21
Ignasi, fa dies que no hi vaig, qualsevol dia d’aquests agafo el metro i vaig a tafanejar…
Didac
17/09/2010 12:55
No sé si es veu que estan bé ó no, els de l’escola Súnion, al seu emplaçament. Potser caldria preguntar-li’s. De passada també se’ls podria demanar què en pensen de l’horror de façana que els hi han fet. Aquest edifici era fins no fa gaire l’escola Siervas de San José (el nom pot espantar, però per pròpia experiència, enganyava), però les missioneres que el regentàven van decidir tancar-lo, i l’edifici va ser adquirit per la fundació Súnion. Vaig trobar el projecte constructiu en una web de l’Ajuntament, i hi sortien uns dibuixos sobre com quedaria la façana; en la representació s’obserbava una fredíssima façana de vidres cobrint tot l’antic edifici, només perforada en pocs llocs per unes abertures quadrades que sobresurtien com passadissos des de l’interior; per contrast amb l’entorn i per sa volumetria, no m’agradava gens. Temps després vaig poder veure l’evolució de les obres que, per no sé quin motiu, van estar aturades un bon grapat de dies, just quan ja havien fet els passadissos, que recordàven cubs buidats, de les obertures a la façana. Quan es reanudàren les obres, van limitar-se a completar la nova marquesina (que substitueix l’anterior escalinata i balustrada suportada per columnes monumentals), instal·lar vidres mirall arreu, i a pintar el que quedava de l’antiga façana, de color malva (contra el color de pedra natural d’abans). L’equip d’arquitectes, mentrestant, havia canvïat els “rènders” del projecte publicats a la seva web reflectint el nou projecte. A mí em sembla que van fer curts de calés, i la façana de vidre sortia de pressupost, i que decidiren acabar de la forma més barata possible: deixant el que ja s’havia fet de la idea original, completant l’imprescindible (escales i marquesina) i rematant simplement pintant la resta del color més allunyat al que hi havia abans. Si la façana de vidre no m’agradava, la nova em fa desitjar que l’haguèssin feta. A més a més, i per acabr-ho d’adobar, tenim la possibilitat, si hi som al davant, de girar una mica el cap i contemplar l’agressiu nou edifici de vivendes que ha fet lajuntament una mica més amunt: enorme, amb volums envaïnt el carrer, sense balcons, i combinant un cridaner color groc amb uns tristos i obscurs negre i marró fosc (un marró el de les totxanes de la façana, tal i com si haguèssin estat cincuanta anys exposades al tub d’escapament d’un autobús amb massa anys i quilòmetres al damunt sense l’adient manteniment, i que a més a més, cremés en el seu motor oli de cuina reciclat). Una llàstima amb lo bé que havia quedat “la muntanyeta” amb el nou parc i la netejada de cara del pont i els seus jardinets (tot i enderrocar la caseta del transformador, que era al catàleg de símbols urbans de l’ajuntament).
Salut!
Didac Martín
Didac
17/09/2010 12:55
No sé si es veu que estan bé ó no, els de l’escola Súnion, al seu emplaçament. Potser caldria preguntar-li’s. De passada també se’ls podria demanar què en pensen de l’horror de façana que els hi han fet. Aquest edifici era fins no fa gaire l’escola Siervas de San José (el nom pot espantar, però per pròpia experiència, enganyava), però les missioneres que el regentàven van decidir tancar-lo, i l’edifici va ser adquirit per la fundació Súnion. Vaig trobar el projecte constructiu en una web de l’Ajuntament, i hi sortien uns dibuixos sobre com quedaria la façana; en la representació s’obserbava una fredíssima façana de vidres cobrint tot l’antic edifici, només perforada en pocs llocs per unes abertures quadrades que sobresurtien com passadissos des de l’interior; per contrast amb l’entorn i per sa volumetria, no m’agradava gens. Temps després vaig poder veure l’evolució de les obres que, per no sé quin motiu, van estar aturades un bon grapat de dies, just quan ja havien fet els passadissos, que recordàven cubs buidats, de les obertures a la façana. Quan es reanudàren les obres, van limitar-se a completar la nova marquesina (que substitueix l’anterior escalinata i balustrada suportada per columnes monumentals), instal·lar vidres mirall arreu, i a pintar el que quedava de l’antiga façana, de color malva (contra el color de pedra natural d’abans). L’equip d’arquitectes, mentrestant, havia canvïat els “rènders” del projecte publicats a la seva web reflectint el nou projecte. A mí em sembla que van fer curts de calés, i la façana de vidre sortia de pressupost, i que decidiren acabar de la forma més barata possible: deixant el que ja s’havia fet de la idea original, completant l’imprescindible (escales i marquesina) i rematant simplement pintant la resta del color més allunyat al que hi havia abans. Si la façana de vidre no m’agradava, la nova em fa desitjar que l’haguèssin feta. A més a més, i per acabr-ho d’adobar, tenim la possibilitat, si hi som al davant, de girar una mica el cap i contemplar l’agressiu nou edifici de vivendes que ha fet lajuntament una mica més amunt: enorme, amb volums envaïnt el carrer, sense balcons, i combinant un cridaner color groc amb uns tristos i obscurs negre i marró fosc (un marró el de les totxanes de la façana, tal i com si haguèssin estat cincuanta anys exposades al tub d’escapament d’un autobús amb massa anys i quilòmetres al damunt sense l’adient manteniment, i que a més a més, cremés en el seu motor oli de cuina reciclat). Una llàstima amb lo bé que havia quedat “la muntanyeta” amb el nou parc i la netejada de cara del pont i els seus jardinets (tot i enderrocar la caseta del transformador, que era al catàleg de símbols urbans de l’ajuntament).
Salut!
Didac Martín