Eduardo Mendoza, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat han acompanyat Oriol Regàs, líder espiritual de la Gauche Divine barcelonina, en la presentació de ”Los años divinos”, el seu llibre de memòries. La cantant mallorquina ha interpretat “L’àguila negra”. Impressiona sentir en directe una cançó que arriba tant a la pell i en un entorn tan relaxat com el que s’ha creat avui a la sala d’actes de la Llibreria Bertrand de Rambla Catalunya. Plena de gom a gom.
Després ha parlat Eduardo Mendoza, veí de Regàs, que ha explicat: “ara està de moda dir que Barcelona era una ciutat oberta, on es podien realitzar totes les fantasies. Sí, però potser és una mica al revés: hi va haver una generació que tenia unes fantasies i uns somnis i que els va portar als carrers de Barcelona, va transformar la ciutat. Aquesta és la funció que va fer d’una manera esplèndida l’Oriol. En aquells anys bastant grisos i tristos d’una Barcelona pobra i molt poc engrescadora. Durant una època hi va haver una Barcelona diferent, una generació benestant, culta, engrescada, sexi, progre i l’Oriol li va posar pis. Ell no volia fer coses transcendents però les coses que feia transcendien. Sempre ha tingut l’estranya intuïció de connectar amb la fantasia de vàries generacions, feia les coses que tothom estava esperant que es fessin.
Joan Manuel Serrat ha explicat que “recordar” ve del llatí i vol dir “tornar a passar pel cor”. “Per això s’escriuen aquests llibres”. I ha cantat “Los recuerdos”.
Jo la veritat és que dels famosos de la generació d’Oriol Regàs en reconec a ben pocs. M’és més fàcil reconèixer els de la meva, per exemple l’Albert Om, que estava present. Sí que puc dir que la gent feia cara de “Gauche Divine”. Al meu costat se m’han posat unes dones fantàstiques i arreglades, que al bolso només duien el bitlleter i un pot d’aquells metàl·lics blaus de crema Nivea.
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
jose
12/05/2010 9:26
L’Oriol Regàs era (i és) tan progre, cult i sexi que per demostrar-ho prefereix utilitzar el castellà en totes les tasques de la seva vida. Qualsevol dia d’aquests ens sorprendrà deixant de parlar en català.
A les seves discoteques mai es va utilitzar el català per a res. Sempre en español castizo.
Víctor
12/05/2010 12:20
Molt bé, Jose. (O potser “Pepe”?)
Molt “polìticament correcte”. Ja casi has complert. Ja casi téns la medalla al ciutadá català perfecte amb dret de crìtica i destrucció de qui no s’ajusta a les normes a l’ús.
Només et falta travessar l’África amb una “Impala”, crear un punt d’encontre realment meravellós d’ón vàren surtir tantes idees que mai no comprendrás, escriure mitja dotzena de llibres, fundar i mantenir el millor restaurant de Barcelona y fer feliços a uns quants millers de persones, catalans, per suposat!
OLIVA
12/05/2010 12:23
ANYS DORATS? PER QUI?
JO TRABALLA ELS CAPS DE SETMANA PER PAGRME ELS ESTUDIS,VIATJAVA A FRANÇA PER VISITAR ELS PARES QUE VIVIEN AL EXILI,I DE TAN EN TAN FEIA FUNCIONAR UNA “VIETNAMITA”.NATURALMENT NO FRECUENTAVA “BOCCACIO”I COM JO MIL-LERS.
guillemcarbonell
13/05/2010 22:57
Hola Jose, Víctor i Oliva. Jo la veritat és que m’ho vaig passar molt bé tant en la presentació del llibre d’Oriol Regàs com a l’homenatge que li van fer a l’Ateneu fa uns mesos. I ell em va caure prou bé. No sé, és que al final ho criticaríem tot però també està bé positivitzar el que fa cadascú, no? Ell va jugar un rol i molta gent li va seguir els passos, doncs a mi ja em sembla bé tot i que no he posat mai els peus en bars com els seus, no sé si m’explico.