La setmana passada vaig fotografiar una de les moltes pancartes contra la MAT (la línia de molt alta tensió) que pengen dels balcons a la ciutat vella de Girona: “No a la MAT ni aquí ni enlloc” insisteixen. Coses de la vida, aquesta foto ha coincidit amb la gran nevada de dilluns i l’apagada que alguns nuclis de Girona (sobretot urbanitzacions) estan patint des de fa tres dies. Ha faltat temps perquè es comenci a sentir un xiuxiueig que ve a dir: “ho veieu com cal, la MAT? No la volíeu? Doncs teniu el que mereixeu!” Ahir li vaig sentir a dir, no amb aquestes paraules sinó com a reflexió, al periodista Ramon Rovira a la tertúlia de la nit a RAC1. Avui el President Montilla ha dit alguna cosa semblant a “la MAT no ho solucionaria del tot però ajudaria a que aquestes coses no passessin”. A priori, les meves simpaties les té sempre la gent que defensa el territori: de disbarats se’n fan cada dos per tres i així de lleig tenim el país! I a més les elèctriques estan esperant el mínim incident per posar el dit a la nafra dels activistes. Jo si us dic la veritat, no ho sé si cal o no cal la MAT, suposo que s’hauria de poder fer respectant molt l’ecosistema. Però sí que intueixo que MAT al marge les elèctriques no fan prou perquè aquestes coses no passin i que ja els hi va bé que ens espantem una mica, els fa el camí més planer, segur.