Cada vegada que surto de la parada de Joanic (L3) i pujo amunt no puc evitar fixar-me en aquest edifici d’Escorial 50. Trobo que a la fotografia ha sortit massa agraciat, en viu em sembla un edifici soviètic estratègicament col·locat perquè tothom el vegi, a la frontera entre la Gràcia de sempre i la Gràcia Nova. I no és un cas únic, com aquest hi ha nombrosos exemples a la tan sovint idealitzada Vila de Gràcia. Potser l’Ie, la Beli o algun altre lector ens en sabrien donar més detalls? Qui el va construir, com se’ls va acudir permetre’l… Ei i, si hi viviu, no us ho prengueu malament, segur que és d’aquells edificis que un cop a dins canvien. Però des de fora…
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 
Xavi
11/02/2010 1:51
Bones Guillem!
És un edifici d’en Bohigas i te més història i importancia del que ens pensem. T’adjunto un comentari que he trobar a la xarxa prou interessant i d’una font prou versemblant com es la fundació Docomomo que vetlla per la conservació del moviment modern que resumeix molt millor del que jo et podria explicar el que es va intentar http://www.docomomoiberico.com
Ja t’ho vaig dir justament a l’entrevista amb el propi autor de l’edifici: Felicitats per la web!
No es casualidad que este conjunto estuviera resuelto colectivamente por varios arquitectos, justo un año después de que se fundara el Grupo R en 1951, cuyo objetivo era revisar los principios del Movimiento Moderno. En el GATCPAC, antes de la Guerra Civil, algunos de sus miembros también habían decidido firmar los proyectos colectivamente desde el momento de su fundación, que coincidía con la instauración de la II República. La diferencia es que el Grupo R no era tan uniforme, sino que en su seno predominaba la diversidad y la heterogeneidad.
Este conjunto de viviendas, resuelto con edificios aislados, representa el primer intento de plantear una alternativa a la manzana cerrada después de la Guerra Civil. Dos de los bloques ocupan el ángulo norte de la manzana y tienen la misma altura que el resto de la trama urbana. Las fachadas de estos dos bloques siguen la estética racionalista, pero están resueltos con muros de ladrillo visto, complementados con paneles de celosía cerámica, más propia de la tradición catalana. Al prescindir de la profundidad edificable se han podido evitar los pequeños patios interiores y ventilar todas las habitaciones al exterior. Los otros dos bloques son de hormigón armado. El más alto consiste en una torre viviendas retrasada de la calle; y, el más bajo, en un edificio de locales comerciales con oficinas. Las viviendas de la torre son dúplex, y el acceso se produce por un núcleo de comunicaciones verticales exterior.
Xavier Llobet Ribeiro
Xavi
11/02/2010 2:13
Per cert, que abans no ho he dit, la fitxa tècnica, extreta de la mateixa pàgina seria la segúent:
Grupo residencial Escorial, 1952-1962
Joaquim Alemany, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell, Francesc Mitjans, Antoni Perpiñà.
Calles de l’Escorial 42, de la Legalitat 32, Ca l’Alegre de Dalt 25 y Encarnació 77, Barcelona
Fixa’t que tots son arquitectes de gran renom, des del propi despatx MBM fins a en Mitjans (Camp Nou i altres obres d’habitatge menys conegudes però molt interessants) i els no menys coneguts Alemany i Perpiñà
guillem carbonell
11/02/2010 10:42
Moltes gràcies Xavier. Uf què fort, és d’ells? A mi aquest edifici em sembla un búnker, sobretot quan el veus allà in situ. És Escorial 42? Jo vaig fer foto a un número i deia 50, és correcte?
(D’altra banda podria canviar-li el títol al post i obrir secció nova: “Ètica/ La ignorància de vegades et fa més lliure”. Jo cada vegada que veia aquest edifici pensava: però qui pot haver fet una cosa tan lletja aquí al mig? Ja feia pinta de ser de l’època i hiper-funcional, però amb la façana i el blog de ciment s’hi van lluir, no? Ara que sé que és un Bohigas-Martorell, etc …¿el miraré d’una altra manera? Home, d’una altra manera potser sí però segueixo pensant el mateix…)
Ie Wataridori
11/02/2010 18:46
Per què és lleig aquest edifici? Perquè és de formigó? I? Jo com a objecte el trobo maco, però tirant cap a un model “bonanovós” de ciutat que no m’interessa gaire. De totes maneres és molt millor que altres intents per l’estil perquè l’altra part, la que no és del Bohigas i no surt a la foto aconsegueix lligar el conjunt una mica al carrer i tot plegat no queda massa desurbanitzat… a més amb les diferents escales fan el que pot i podria haver quedat tot molt més fora d’escala… i bé, en aquella època retirar-se del carrer es considerava bo, és l’època de l’edifici aquell de Consell de Cent del Bonet Castellana que s’aixecava del terra perque les voreres de l’Eixample ja no li bastaven a la ciutat del 600, amb aparcaments pertot arreu… l’època del Pla de la Ribera…
En fi, la lliçó és que amb el temps el Bohigas va tendir més cap a intentar quadrar la ciutat moderna amb un urbanisme més tradicional. De fet ja havia anat fent proves com aquells blocs de pisos a la trama de l’Eixample on feia dues barres paral·leles i així es treia els problemes d’haver de ventilar amb celoberts cutres. Fins i tot en cantonades, com a Navas amb Estivill, que és un edifici que no surt mai i encara que no sigui res de l’altre món és interessant com ressol la cantonada. (no n’hi ha per tant, més que res és que des que vaig sortir de Sants visc al costat i li haig de fer propaganda)
I també proves constructives, de com treure-li partit a la tradició del maó, encara que haig de dir que constructivament són bastant… de l’època, els seus edificis. En aquest aspecte el del carrer Escorial és dels millors… encara que la fusió d’un edifici tradicional i la façana dels balcons de la Bauhaus que va fer a Roger de Flor i amb menys gràcia a Maragall em sembla genial XD
Ie Wataridori
12/02/2010 2:02
ps. a mi el que em sobta és que la gent es queixa d’un edifici com aquest, o de la plaça Lesseps, o la Torre Urquinaona i després Núñez i Navarro porta 50 anys fent merda els cascs antics dels barris i ningú diu res! No vull dir que no sigui normal que cridi més l’atenció un edifici més alt o una forma de ciutat diferent a la de l’entorn però almenys s’ha intentat resoldre bé el xoc i hi havia una intenció, no com els edificis estil N&N que seran de 4 plantes i amb balcons però no tenen res a veure amb els voltants! A més tenen uns baixos horribles, la fi del carrer! Per no parlar de les seves qualitats com a habitatges o oficines, dubtoses tant perquè són espais dolents, fets com xurros sense pensar que hi ha de viure gent, com perquè no responen a l’estructura social de Barcelona per res del món. És que surts per Sagrera i han reconstruït mig casc antic amb merda! I no diuen res!
Vaja, que un edifici pot ser de formigó i repetitiu i estar pensat per la ciutat i pels habitants de l’edifici, i un edifici pot ser de totxo i amb balcons i ser tot el contrari. La qüestió estètica i la pertinència urbanística són temes més ideològics, però queda clar que uns edificis estan dissenyats i els altres NO. Això ja és tota una categoria.
En fi, al final m’agradaria que tornessin els mestres d’obra de debò i que quan es tractés de fer un edifici sense pretensions es fes una casa tradicional en comptes dels blocs quatre-alçades maó vist de merda, li dóna mil voltes a les merdes que es construeixen i al final és més barat i més vendible. Però clar, veus les desgràcies que fan les quadrilles de paletes pels pobles i és que és impossible. A sobre se solen carregar arquitectura popular que tenia gràcia!
Xavi
12/02/2010 2:03
Collonuda la secció que proposes! Jo en proposo una altra, potser massa enfocat a l’arquitectura,a veure que et sembla, el titol el deixo per tu.
Fent honor a l’esperit de la web d’homenatge a la ciutat, fer una llista d’edificis de Barcelona, anònims o no, de dubtosa estètica o mal implantats al lloc. De fet en Permanyer ja ha fet algun llibre amb aquesta idea (ara no en recordo el titol)
… i m’atreveixo a posar els dos primers exemples, un més i un altre menys conegut:
Edifici d’ESADE
Teatre Nacional
A partir d’ara vigila quan vagis amb la brompton, mira a terra de tant en tant!
Xavi
12/02/2010 2:15
Ie,
Veig que una mica més i els dos posts entren alhora. El que proposo es un divertimento, en canvi, estic d’acord amb tu amb TOT el que dius.
I hi afegiria que:
L’arquitectura anònima, que és la que crea la ciutat, hauria de ser més tranquila, que no vol dir menys reflexionada.
No confunguem la professionalitat amb l’originalitat banal.
en puig
12/02/2010 12:08
Bon dia Guillem!
Em sembla molt encertada la teva reflexió sobre aquest edifici en particular i el que pot representar en general, tot i que no coincideixo en tots els punts. De fet no tinc una opinió massa formada al respecte.
El que sí et puc dir és que jo vaig viure una bona època un xic més amunt, a Providència tocant Escorial, i cada dia hi passava per davant i el veia.
I què me’n dius d’aquell que hi ha a Secretari Coloma (crec), el del camp de futbol de l’Europa??? Es veu des de la lluna!
Salutacions!
David
14/02/2010 11:17
Si parlem d’edificis lletjos a rematar, inclouria com a números 1 l’edfici d’El Corte Inglés de la Plaça Catalunya i la comissaria dels Mossos de la Plaça Espanya. C
Mar
14/02/2010 13:56
A la llista d’edificis lletjos hi afegeixo el bloc de pisos de protecció oficial que han fet a la República Argentina i Av Vallcarca, just davant la sortida del metro. Les finestres em recorden taüts, un al costat de l’altre. Com és possible que algun/a “arquitecte/a” hagi dissenyat això per a que hi visquin persones? algú em sap explicar el motiu?