aquí tens un altre enllaç amb paraules de l’alcalde

aquí tens un altre enllaç amb paraules de l’alcalde

llegeix-te aquest article si et ve de gust.

Te’n copio un tros:

el Gobierno central, en vez de reconocer las contradicciones legales y los repetidos fallos en sus competencias, ha optado ahora por dar lecciones solemnes de moralina a la administración local, obviando que la última ley de Extranjería –de acuerdo con las directivas europeas– determina la expulsión de los inmigrantes sin visado, extremo que no se lleva a efecto, generando así un problema enorme para los municipios, como bien sabemos en Barcelona.

El equipo de gobierno de Vic trata de mantener un modelo plausible de integración y cohesión mediante una medida errónea o inadecuada, como es el uso del padrón para controlar el flujo migratorio. El control de la entrada de extranjeros –ley en mano– compete sólo a las autoridades centrales. Lo que tenemos delante no es un problema de racismo –como propagan los relatos escritos antes de mirar la realidad– sino el producto de tres factores endiabladamente revueltos: la crisis económica que castiga los consistorios que gestionan muchos servicios básicos, una legislación que da mensajes contradictorios sobre el estatus de los inmigrantes sin documentos, y la actitud abandonista y farisaica de un Gobierno central que deja a los ayuntamientos solos ante un desafío que les supera, en frentes tan sensibles como la educación, la vivienda, la sanidad y el empleo.

llegeix-te aquest article si et ve de gust.

Te’n copio un tros:

el Gobierno central, en vez de reconocer las contradicciones legales y los repetidos fallos en sus competencias, ha optado ahora por dar lecciones solemnes de moralina a la administración local, obviando que la última ley de Extranjería –de acuerdo con las directivas europeas– determina la expulsión de los inmigrantes sin visado, extremo que no se lleva a efecto, generando así un problema enorme para los municipios, como bien sabemos en Barcelona.

El equipo de gobierno de Vic trata de mantener un modelo plausible de integración y cohesión mediante una medida errónea o inadecuada, como es el uso del padrón para controlar el flujo migratorio. El control de la entrada de extranjeros –ley en mano– compete sólo a las autoridades centrales. Lo que tenemos delante no es un problema de racismo –como propagan los relatos escritos antes de mirar la realidad– sino el producto de tres factores endiabladamente revueltos: la crisis económica que castiga los consistorios que gestionan muchos servicios básicos, una legislación que da mensajes contradictorios sobre el estatus de los inmigrantes sin documentos, y la actitud abandonista y farisaica de un Gobierno central que deja a los ayuntamientos solos ante un desafío que les supera, en frentes tan sensibles como la educación, la vivienda, la sanidad y el empleo.

Per cert, agrairïa que, ja que ets d’un país industrial on a les ciutats qui més qui menys ve de família obrera i on hi va haver una guerra i molta gent fins i tot va acabar a camps de concentració de la guerra que va venir després, NO fessis servir les paraules tan gratuïtament, perquè és molt molt fàcil fotre el boques, no?

Per cert, agrairïa que, ja que ets d’un país industrial on a les ciutats qui més qui menys ve de família obrera i on hi va haver una guerra i molta gent fins i tot va acabar a camps de concentració de la guerra que va venir després, NO fessis servir les paraules tan gratuïtament, perquè és molt molt fàcil fotre el boques, no?

A mi el que em va picar del comentari de Rosa Regàs va ser precisament la prentensió que ella no és racista i aquells bàrbars de Vic sí. Em rebenta aquest aire de superioritat de dir “els no-racistes ja sabem a qui no hem de votar”.

Si la gent que tantes coses ha fet a Vic en favor de la diversitat, de la integració, de l’acollida, del repartiment de nens per escoles, ara dóna un toc d’alerta escoltem-los abans de titllar-los de classistes i de racistes, no?

Jo és que d’altra banda penso que per interessos econòmics la immigració dels últims anys ha estat un desori, que aquestes coses s’haurien de fer diferents, que és normal que hi hagi límits i que es faci complir la llei.

I crec que això s’ha de poder dir i trobar solucions adequades a cada moment perquè sinó ens quedem sempre amb discursos políticament correctes però allunyats de la realitat i deixem el camp adobat pels populistes.

A mi el que em va picar del comentari de Rosa Regàs va ser precisament la prentensió que ella no és racista i aquells bàrbars de Vic sí. Em rebenta aquest aire de superioritat de dir “els no-racistes ja sabem a qui no hem de votar”.

Si la gent que tantes coses ha fet a Vic en favor de la diversitat, de la integració, de l’acollida, del repartiment de nens per escoles, ara dóna un toc d’alerta escoltem-los abans de titllar-los de classistes i de racistes, no?

Jo és que d’altra banda penso que per interessos econòmics la immigració dels últims anys ha estat un desori, que aquestes coses s’haurien de fer diferents, que és normal que hi hagi límits i que es faci complir la llei.

I crec que això s’ha de poder dir i trobar solucions adequades a cada moment perquè sinó ens quedem sempre amb discursos políticament correctes però allunyats de la realitat i deixem el camp adobat pels populistes.

I el comportament de l’Ajuntament de Vic és racista: la qüestió no és la que planteja Ie Wataridori perquè està en joc si aquesta gent tindran sanitat i educació o no. Els papers, els donarà l’Estat, o no, segons marquin les lleis, en altres tràmits diferents. A l’Ajuntament de Vic només es juga assegurar aquests drets a les persones migrades o negar-los.

Estem d’acord que no és (només) una qüestió de raça. També és classisme.

I el comportament de l’Ajuntament de Vic és racista: la qüestió no és la que planteja Ie Wataridori perquè està en joc si aquesta gent tindran sanitat i educació o no. Els papers, els donarà l’Estat, o no, segons marquin les lleis, en altres tràmits diferents. A l’Ajuntament de Vic només es juga assegurar aquests drets a les persones migrades o negar-los.

Estem d’acord que no és (només) una qüestió de raça. També és classisme.

Després hi ha la qüestió de si és just o no, de si l’Estat ha d’acollir tothom o no. La pregunta és aquesta. Però no és una qüestió de raça.