Quan he sabut que la roda de premsa on es donaven els resultats de la consulta era a l’Eixample (a la seu del Ciemen) he agafat la bici i hi he anat. Sala plena, molts periodistes, expectació. M’he col·locat darrera la taula amb periodistes de ràdio: la Ser, RAC1, Catalunya Ràdio… Els resultats s’han fet esperar perquè no arribaven els d’algunes comarques, crec que Osona i Pla de l’Estany. Ha començat la roda de premsa. Més o menys han dit: “El poble de Catalunya avui ha dit que vol la independència ara”. Glups. Hi ha hagut un moment en que semblava que la taula anava a declarar ja Catalunya Independent. Però no, el que han anunciat és que demà dilluns (avui pels lectors ;D) presentaran una iniciativa legislativa popular al Parlament per recollir les signatures i que es convoqui un referèndum a tot Catalunya el 25 d’abril. Ja dic que la taula, amb formes serioses, es mostrava eufòrica pel resultat (94% sís, 30% participació aprox) i parlava amb molta seguretat, una mica “vulguin els polítics o no, aquesta és la realitat”. He fet fotos però amb la intensitat del moment el vídeo no m’ha sortit.

Alguns periodistes al·lucinaven, d’altres simplement anaven retransmetent. Jo al·lucinava una mica, però certament tot semblava que anés de debò. Un periodista que tenia a la vora anava dient amb el cap alguna cosa així com “aquesta gent de la taula està boja”. Però ells insistien: ”El poble de Catalunya ha dit que vol la independència ara. I el 25, referèndum”. A la sortida m’ha fet gràcia veure en Xosé Manuel Beiras, amb grenyes i bufanda que semblava que pensés: “Carai, amb els catalans, van de debò?” Uns altres que feien cara de dir “i ara jo com explico això?” eren els corresponsals de mitjans de Madrid. He tornat cap a casa, mirava al meu voltant i semblava que venia d’una altra galàxia. És clar que a Barcelona no hem tingut consulta, si n’haguéssim tingut potser no diria això. Sembla que venen mesos intensos, agafem-nos fort. O no?