L'absolució de Camps em posa veritablement dels nervis. Com pot ser que hagi pogut passar, amb totes les converses telefòniques que evidenciaven els regals? És un escàndol. I després a la tele veure tota aquella colla de polítics valencians del PP: que si Rita Barberá, que si Carlos Fabra, que si... -"De València m'ho espero tot" em deia un amic. -"Sí però aquí Millet segueix a casa" li he dit jo. Ara que el català mig està indignat amb el tema Millet i segur que no superaria un jurat popular com ha passat a València. Presumpció d'innocència? Va, que ja fa temps que som grans.
_ _ _
Escoltat avui al quiosc després de l'empat a 2 amb el Madrid i la classificació del Barça a la copa del Rei: "El problema no es el entrenador ese que esta loco como una cabra (per Mourinho) sino Florentino i el tribunal que no quiere sancionar a Pepe. ¡Ese es el problema!
_ _ _
25 gener 2012
Fa temps que veia un rètol al carrer Mandri de "Pis en venda". Avui he vist que ja l'han canviat, ara diu: "Pis en lloguer".
_ _ _
25 de gener del 2012
Avui he anat a una xerrada pública de Mariscal. M'ha encantat veure'l actuant en públic. Boníssim, recordava Pepe Rubianes, i no ho dic ni molt menys enfotent-me, ja veureu quan en parli que és així...
_ _ _
20 de gener 2012
Algú sap què se n'ha fet dels dos universitaris que van crear aquell sistema per vendre T-10's més barates, amb publicitat? Tornaran a obrir la web i hi podrem comprar targes amb els anuncis que les fan més barates? I TMB no ho podria fer això també? M'agradaria que fessin públic que els va dir TMB en aquella misteriosa reunió.
_ _ _
18 gener 2012
Hi ha una cosa que no he sentit que ningú recordés aquests dies i és que alguns sindicats de mossos ja van fer fa anys un acte de protesta semblant al de fa uns dies (adreçar-se en castellà als ciutadans). No recordo quan va ser però diria que abans del Tripartit.
_ _ _
19 de gener 2012
Vau veure la cara que feia Sarkozy el dia que les agències de risc van rebaixar un grau la qualitat creditícia de França? Amb aquesta història em fa la sensació que mentre les agències ataquen els veïns un pensa: -"És que els italians i els espanyols ho fan fatal. O els irladesos". I només quan t'ho apliquen a tu t'espantes o t'empipes. Que és el que li ha passat a Sarkozy. De moment els alemanys continuen en la primera etapa, la de pensar que és que els altres són un desastre, però es van quedant sols.
_ _ _
16 gener 2012
Quan he arribat al quiosc al matí el quiosquer li estava explicant a un client: "Ahora que si yo soy el capitán también bajo el primero del barco, ¡antes de que se hunda!"
_ _ _
14 gener 2012
En una cosa sí que noto que he canviat amb els 40 anys. Quan en tenia 20 o 30 era incapaç d'anar sol al cinema, tenia la sensació que m'havia de deprimir. Alguna vegada ho havia fet, però era com trist. Ara, en canvi, si vull veure una pel·lícula hi vaig encara que sigui sol i anar sol no és un hàndicap, m'ho passo bé. Si hi vaig acampanyat, millor, és clar. Però si hi vaig sol també ho disfruto. Suposo que és bo: deu ser un signe d'estar bé amb un mateix, no?
_ _ _
Avui, per exemple, he anat a veure "The Iron Lady", la pel·lícula sobre Margaret Thacher i m'ha encantat! Però ei, és una pel·lícula especial, eh? No li agradarà a tothom.
_ _ _
12 gener 2012
Una amiga, la MC, ha escrit això al seu Facebook arran d'un robatori que va patir, mireu que bo!: "Avui em ve de gust explicar-vos una història de bons i dolents. Fa un parell de vespres em van robar la cartera al metro: va ser una veritable obra d'artesania, és per felicitar el lladre perquè va obrir la bossa, en va treure únicament la cartera i no em vaig assabentar de res. Llàstima que aquest senyor tan destre no es dediqui a altres coses més constructives. Després d'això en va treure els diners (10 euros i prou) i la va llençar just sortint del metro. Pensant que no la recuperaria, vaig posar la denúncia als Mossos, anul·lar la targeta, demanar cita per renovar el DNI... I el que em sabia més greu era perdre la mateixa cartera, record d'un viatge al Japó. Doncs un altre senyor la va trobar, va fer l'esforç de buscar-me i me l'ha tornat. Només us puc dir que li estic molt agraïda... I que és l'amo d'una botiga de vestits de núvia, per tant, si vosaltres o les vostres amigues us caseu, feu el favor de passar per Vincenz Novias, al carrer Mallorca. Estigueu segures que li estareu comprant el vestit a una bona persona".
11 gener 2012
Es veu que la policia de San Francisco està preocupada per la gran agilitat i capacitat de convocatòria que les xarxes socials aporten a moviments com l'Occuppy SF. Avui han fet una sessió i roda de premsa sobre el tema i un dels responsables policials ha declarat:
-"These folks can get 100 people in 30 minutes"
És a dir que segons el policia "amb uns quants twits i retwits" els d'Occuppy poden convocar 100 persones ràpidament. Per sort el policia ha aclarit que el que s'ha de fer és un seguiment, però no espiar: "We must monitorate them, not spy..."
Que bo, no?
_ _ _
10 de gener del 2012
Diversos col·lectius han convocat per avui una vaga d'usuaris de transport públic, emulant la vaga de tramvies de 1951. És veritat que la pujada ha estat forta, vivim moments difícils. El que més ràbia fa és constatar com s'han malgastat diners públics els últims 20 anys. Reconeixem-ho, ho sabíem, sabíem que s'estaven malgastant però poca gent aleshores aixecava la veu, potser perquè vivíem massa bé. No crec que la solució siguin ara vagues d'usuaris de transport públic però sí molt més control de com gasten els nostres diners.
_ _ _
7 de gener del 2012
Podria ser un text del Petit Príncep però és una conversa real del 6 de gener al metro de Barcelona, estació plaça Catalunya. Com passa sovint, un grup de venedors ambulants africans s'havien refugiat de la policia al metro. Una nena boliviana que els observa li ha preguntat a la seva mare:
-"¿En África hay malos?"
I la mare li diu:
-"En todo el mundo hay buenos y malos"
La nena insistia amb el tema:
-¿Se puede ser bueno y malo?
I la mare, molt maca, li contesta:
-Hay malos en BCN, en África... ¡Y también en Bolivia...!
_ _ _
1 de gener del 2012
Escolto una entrevista a Ana Belén, parla sobre com passen els anys i diu: "¿Cuál es la alternativa a envejecer? ¿Morir joven? No, gracias".
_ _ _
No sé com porteu el tema dels regals de reis, però he vist dos senyors que encara estaven una mica verds en el tema. Buscaven regals, miraven un aparador del carrer Tallers però no sabien què comprar. Fins que un d'ells ja no podia més i s'ha expressat amb claredat: "Saps què et dic? Que és difícil això dels putos regals! I no serà que no n'hi hagi de coses a regalar..."
_ _ _
27 de desembre del 2011
De tant en tant trobes petits tresors i jo en vaig trobar un fa uns anys al barri de Sant Antoni. Un botiguer que sap explicar amb detall on van caure les bombes del 38 i el 39. -"Saps aquell edifici que hi ha pujant per Urgell amb Floridablanca? Allà la portera va quedar atrapada sota les biguesde fusta però sis dies després la van poder treure viva. Al principi tothom anava als refugis però després la gent es va anar relaxant, es quedaven a casa i quan et tocava, et tocava. Això sí, quan deixaven de caure bombes corria la veu: -Ha caigut aquí o - Ha caigut allà. I tothom anava a ajudar. A ajudar, eh? Sense esperar res a canvi. I a carregar els carros de morts i de les restes de cossos. Els ferits, tots al Clínic, que era l'únic hospital central de Barcelona." Quan van marxar el vaig felicitar: -"S'ha de tenir paciència" em va dir.
_ _ _
Déu n'hi do les insolències que han d'aguantar alguns cambrers. Ahir al bar El Velódromo de Muntaner amb Londres els meus veïns eren bastant insol·lents i vinga a queixar-se. Deien que eren cuiners i ho trobaven tot malament: que si el tomàquet estava mal sofregit, que si hi havia massa ceba. Que pesats! Ja dic que el cambrer va aguantar estoicament l'allau d'insol·lències.
_ _ _
26 de desembre del 2011
Ja em perdonareu si a vosaltres us agraden però a mi em semblen ridícules algunes felicitacions que rebo d'institucions que eviten la paraula "Nadal". Per exemple la del "Gran Teatre del Liceu", que diu: "Bones festes, Felices Fiestas, Season's Greatings". De tot no me n'he adonat fins que he llegit la frase en anglès: "Seasons Greatings"? Bah! En tot cas: "Merry Christmas and a happy New Year", no?
_ _ _
24 de desembre del 2011
Interessant l'entrevista que avui El Periódico fa a Mariona Isern. Amb 17 anys va marxar de casa, a l'Empordà i ha ara mateix viu a Hong Kong, casada amb un australià d'origens malaïs i indonèsics. Importa a la ciutat caves Torelló, foigras, pernil, vins ecològics...
_ _ _
De Catalunya diu: "Em preocupa enormement la mentalitat de la gent. Sovint truco als proveïdors per demanar-los això o allò i em contesten que no poden perquè és divendres i tanquen a la una. Tots necessitem tenir una vida personal, certament, però ara toca posar-hi el coll. Si tothom no fa tot el possible, treballadors i empresaris, no se sortirà de la crisi".
_ _ _
Si mai heu anat a la Xina o treballeu amb xinesos sabreu que realment impacta que mengen xarrupant i fent soroll i que sovint veus gent escopint (fins i tot més que aquí...). Quan, per qüestions de feina, anava a la fira de la joguina de Nuremberg recordo que a l'equip amb què treballava ens molestava molt el soroll que feien els xinesos de l'hotel quan esmorzaven. Doncs bé, la Mariona Isern ja s'hi ha acostumat, diu: -"Ja no em molesta que els xinesos escupin a terra, que et parlin cridant a l'orella o que no et deixin sortir de l'ascensor. Viatjar m'ha obert la ment".
_ _ _
També avui a El Periódico parlen de la història del pescador menorquí Antoni Riera (Fornells, 1918). L'any 1939 va ser dels exiliats retinguts al camp de concentració d'Argelers (Catalunya Nord). Doncs bé, un fill seu l'ha reconegut en una de les fotos de Robert Capa que aquests dies exposa el MNAC sota el títol de "La maleta mexicana". A la foto se'l veu a ell i uns companys de camp coent com podien unes llenties, en un forat a la sorra per protegir-se del vent.
_ _ _
Antoni Riera explica que no ha oblidat els polls, l'aigua salobre, els gendarmes ni els vigilants del camp, que eren senegalesos.
_ _ _
Es veu que, després de tres mesos al camp, en va poder fugir escapant per sota els filats. Va tornar a peu a Figueres sense que ningú no l'aturés. D'allà va anar directe al camp de concentració de les Llars Mundet i com tants d'altres va haver de fer una mili de 33 mesos.
_ _ _
23 de desembre del 2011
Diu que el fast food segueix creixent als Estats Units, en concret un 3% els últims 12 mesos. La cadena líder segueix sent McDonald's però el segon lloc ha canviat: Burger King l'ha perdut en benefici de Wendy's.
_ _ _
22 de desembre del 2011
Avui Josep Ramoneda participava de l'Oracle, a Catalunya Ràdio, i ha dit una cosa que m'ha agradat. Parlava del CCCB, del Raval, de la immigració i dels guetos. I ha vingut a dir que al Raval hi ha molta diversitat, més que no pas guetos: "De vegades penso que és més gueto Pedralbes: allà sí que tothom és igual!" Si no és literal s'acosta molt al que ha dit.
_ _ _
D'altra banda no estic d'acord amb aquest rebombori que en alguns cercles ha provocat la designació de Marçal Sintes com a president del CCCB. Si es confirma que el procediment per triar-lo ha estat correcte, que el deixin fer...
_ _ _
21 de desembre del 2011
En una redacció com la de l'ARA hi ha moments de tot, com a tot arreu, però hi ha moments impagables. L'últim que hem viscut és la roda de premsa de Rajoy donant els noms dels ministres del seu govern. Ja sabeu, Fernández Díaz a Interior, Gallardón a Justícia i tot això. Hauríeu d'haver vist l'expectació que s'ha creat. De cop i volta algú ha pujat el volum de les teles i tots els periodistes s'han anat apilotonant a veure què deia. "Tal persona a tal ministerio". "Ooooohhhh". "Tal otro a tal otro". "Oooohhhhhh". Que bo i que interessant viure-ho. Ara n'hi ha que estan corrent a fer la portada.
_ _ _
20 de desembre del 2011
_ _ _
Llegeixo a la columna de Carles Capdevila, a l'ARA, una frase 100% aplicable a mi: "Quan feia BUP i COU em feien gràcia els que em parlaven del seu curs de PREU i els costava deduir l'edat que tenies, i ara sóc jo qui ha de traduir segon d'ESO com a vuitè d'EGB per no perdre'm". Ah, segon d'ESO és vuitè d'EGB? A veure si d'una vegada em queda a la memòria.
_ _ _
Carai, Oriol Bohigas fa avui 86 anys...
_ _ _
Que interessant! Diu que a la Rambla hi viuen 661 veïns. I que la meitat d'aquests veïns són estrangers. En concret 344 són "espanyols" i 317 estrangers.
_ _ _
Ho comento amb els dos companys de feina que tinc al costat i em diuen: "Només viuen 661 persones a les Rambles?". -"Bé, són els empadronats, els que paguen impostos", dic jo.
_ _ _
De fet un altre titular del Vivir -que és qui publica les dades- diu: "Un tram poc poblat en comparació amb d'altres de la ciutat". Explica que en trams similars (de 1200 metres de longitud, que es veu que és el que fa la Rambla de punta a punta), a la Rambla Prim hi viuen 11.110 persones (!!!), a Gran de Gràcia 2.878 i a Rambla Catalunya 1.376.
_ _ _
Diu que hem entrat en un nou concepte de compra, l'slow shopping.
19 de desembre del 2011
A mi em fa la sensació que el PSC ha triat seguir el camí de més del mateix i modestament crec que haurien d'haver fet més gestos de renovació. Em refereixo a molts aspectes: generacional, de formes, també però no només nacional... En tot cas, tenen quatre anys per convence'm que la meva intuïció és equivocada.
_ _ _
Modestament crec que un dels grans errors del PSC va ser posar al capdavant de projectes importants com Barcelona persones obedients però que no eren líders, per permetre que sota seu es pogués actuar "lliurement".
_ _ _
I ara s'hi troba a faltar gent de la talla de Maragall, Ernest Lluch i tota aquella generació. No és viure de l'enyorança, és que després ha vingut una generació de líders força més mediocre, no?
_ _ _
17 de desembre del 2011
El llibre Guinness dels rècords no deixa de sorprendre'm. Ahir llegia a l'ARA la història de la dona més baixa del món, que amb els seus escassos 62,8 centímetres (i 18 anys) ha entrat al famós llibre. Per sort la noia sembla pendre's bé la seva realitat i diu que vol ser actriu de Bollywood.
_ _ _
I avui he llegit a La Vanguardia que Fidel Castro també hi entrarà, en aquest cas no per ser el dirigent comunista més vell del món sinó com "la persona a qui més vegades han intentat assassinar". Es veu que hi ha hagut 638 intents de matar-lo, tots fracassats! Poca gràcia li farà al Pentàgon aquest nou i insòlit rècord.
_ _ _
Com he comentat alguna vegada, la franquícia de perruqueries Rafael Pagès està sibaritzant més i més els seus serveis. No inclouen el final feliç de què tant es va parlar referent a algunes perruqueries xineses però sí que cada dia et fan més massatges per cap i espatlles abans de tallar-te els cabells, diria que per decisió de màrqueting. Per exemple, la noia que avui m'ha atès s'ha estat tanta estona relaxant el meu cap i la meva esquena com tallant els cabells, de debò. I sort que l'he aturat quan em volia fer diagnòstic del meu 'cuir cabellut' i els productes que em poden convenir, jo només volia que em tallessin els cabells! Això sí, el final ha estat feliç, m'ha agradat com me'ls han tallat.
_ _ _
M'he posat les mans al cap quan aquest matí he sentit que, malgrat tot, Urdangarin apareix a l'espai web de felicitació de Nadal de la Casa Reial. Però què fan???
_ _ _
16 desembre del 2011
Un amic m'envia en un mail col·lectiu la notícia que l'FMI alerta que l'economia pot entrar en una crisi com en la dels 30, arreu del món.
_ _ _
I un altre contesta això: "Bé, els que llegim en Niño Becerra (a hores d'ara, suposo que una multitud) ja estem avisats d'això fa temps.
Però no com una possibilitat, sinó com a confirmació. Ens agradi o no, es tracta d'una crisi sistèmica com la dels anys 30. Estructuralment semblant però diferent. Abans se'n va sortir per créixer. Ara en sortirem per decréixer. És així. El decurs imparable del temps i les coses. Sempre iguals i sempre canviants. Però ànims que tirarem endavant!"
_ _ _
15 desembre 2011
No sé si vosaltres mireu el programa de Josep Cuní a 8TV, a mi m'agrada seguir la tertúlia i crec que és un encert fer-la a aquella hora, quan tanta gent arribem a casa i ens ve de gust un programa que parli d'actualitat de forma seriosa però lleugera. Els comentaristes són de luxe i els temes estan ben pensats. Sí, ja sé que molts li teniu mania però a mi sempre m'ha agradat molt com fa les coses Josep Cuní i sobretot com les comença de zero. És l'únic programa que em crida l'atenció i m'enganxa de la seva franja horària...
_ _ _
Doncs bé, Pilar Rahola parlava de monarquia i república dimarts en aquest programa. D'alguna manera defensava la simpatia del rei però es va quadrar a defensar la República, encara que la promogui la caverna espanyola: "Sempre preferiré un cap d'Estat elegit democràticament, encara que es digui Aznar, que un monarca que ho és per drets sanguinis". La cita no és literal, però la idea sí. Ho teniu tan clar com ella?
_ _ _
14 desembre 2011
Ahir mentre dinava vaig escoltar per Catalunya Informació com el portaveu del Govern Francesc Homs explicava en roda de premsa i to molt seriós, com qui està a punt de declarar un tancament de caixes, que la Generalitat portarà als tribunals el govern espanyol per impagament dels 759 milions. Em va semblar un fet real i de fons amb una teatralitat molt pensada.
_ _ _
I aquest matí mentre ho tornava a sentir per RAC1 (en aquest sistema comunicatiu que no deixa de repetir de forma que a mi m'avorreix informacions del dia i del dia anterior) pensava: a banda de cobrar, és clar, què hi pot haver al darrera?
_ _ _
Només se m'acuden tres coses: 1) que no hi hagi res més que el voler cobrar 2) que realment vulguin posar la patata calenta en mans de l'Estat, sigui del color que sigui 3) que sigui un comiat del govern de Mas a Zapatero per deixar clar que el consideren un triler i un mentider. I de pas, és una bona entrada amb el govern del PP a qui li posen en safata arreglar el tema i poder dir: amb aquests sí que ens entenem. No? Alguna altra interpretació?
_ _ _
13 desembre 2011
La llibreria Laie de Pau Claris va organitzar ahir una xerrada amb l'editor Jorge Herralde en petit comitè. Ho explica Xavi Ayén a La Vanguardia i es veu que Herralde va dir: -"No, avui no seria editor. Cinquanta anys abans del meu naixement sens dubte que sí. Però actualment..."
_ _ _
10 desembre 2011
Més enllà de la conveniència o no que un expresident de la Generalitat vulgui ser senador, jo el que he trobat a faltar aquests dies és que el President Montilla hagi donat la cara i s'hagi explicat als ciutadans.
_ _ _
7 de desembre del 2012
Semblava impossible que el CIDOB mai deixés d'estar en mans del PSC. És un bon centre d'estudis de relacions internacionals, jo hi vaig fer la PSS (!!!) i guardo un bon record de les tardes passades a l'antic convent del carrer Elisabets. Impulsat per persones pròximes al PSC i sempre s'havia mantingut així. Però és clar, amb l'hecatombe socialista i el canvi de poders a Ajuntament i Diputació vaig sentir fa uns dies que estan a punt de destituir Narcís Serra com a president (!!!) i sembla ser que hi posaran algú proper a CiU. Veure-ho per creure-ho, qui ho hagués dit!
_ _ _
6 de desembre del 2012
Avui he passejat per la zona de Portaferrissa i és veritat que al carrer hi ha molta gent però quan mires a les botigues, al menys en aquell moment, estaven força buides. La gent passejava pel plaer de passejar, però en general passava de llarg dels locals comercials. El que no sé és si altres anys passava el mateix o no.
_ _ _
El tren de rodalies és un dels llocs on més notes la crisi. Cada dos per tres passa algú demanant diners i va in crescendo. Avui primer ha passat una dona que venia Kleenex a la voluntat. Feia allò de deixar-los al seient i passar una estona més tard. Després un músic ha tocat cançons precioses en flauta de tubs de canya. I finalment un noi disfressat de paiasso anava passant tocant-se el nas vermell perquè sonés i deixant uns caramels de toffee a les cadires també amb l'esperança de tornar més tard i recollir uns diners. Tot plegat amenitzat per 4 nois àrabs, adolescents plens d'energia que feien de les seves (cridant i fent cops de peu a terra) a la plataforma del tren. I els que viatjàvem ens miràvem amb cara de complicitat. Com dient: "Si aquí passa alguna cosa qui serà el valent que aixequi la veu en legítima defensa?" I això no va pels venedors ambul·lants, és clar.
_ _ _
2 de desembre del 2011
Carai, no m'hi havia fixat però es veu que Ràdio Barcelona ha prescindit del locutor Manel Borrell, que presentava el programa de la tarda, El Balcó, i ho feia de meravella. Quina llàstima
_ _ _
De petit, potser tenia 10 anys, a casa escoltàvem sovint Ràdio Barcelona. Recordo la Ràdio Weekend, un programa molt fresc i que diria va durar molts anys. "Ràdio Barcelona, la ràdio weekend" deia la musiqueta. Per aquesta emissora han passat grans professionals que en alguns moments li han donat perfil propi tot i haver de "cedir" gran part del seu horari a la casa mare, la SER.
_ _ _
En canvi, amb els anys m'he anat adonant que Ràdio Barcelona ha estat incapaç de mantenir aquest perfil, ha anat perdent els professionals que li donaven personalitat com Toni Marín o, ara, Manel Borrell. Crec que s'equivoquen, tenen el millor nom d'emissora possible a Barcelona i el desaprofiren contínuament. Ja el podrien cedir.
_ _ _
He sentit una entrevista molt interessant al fundador d'Spotify, Daniel Ek. Ha girat al voltant de la discussió accès a la música vs propietat de la música o compra de CD.
_ _ _
L'entrevistadora insistia molt en que`les gran agències acusen spotify d'estar creant un sistema que els aporta molt pocs beneficis, a diferència del que passa amb iTunes. Ek es defensa: "Promovem més l'accés que la propietat, d'acord, però si els autors es concentren en fer bona música, la gent acabarà comprant els seus discos". En tot cas és interessant saber que hi ha aquesta polèmica entre els dos sistemes, iTunes i Spotify...
_ _ _
Avui he fet un cafè en un bar i, a la taula del costat, un senyor li estava explicant a la presidenta de la seva escala que no podia pagar les despeses de l'edifici, es veu que porta no pagant 8 mesos. Ella li ha proposat un calendari i ell ha acceptat. Per sort l'import no era molt elevat. Deu ser una conversa força habitual enguany a les escales de veïns, els impagaments...
_ _ _
28 de novembre del 2011
Els bancs no deixen de sorprendre'm en aquesta crisi financera-econòmica-social. N'hi ha un que avui m'ha enviat com un missatge de desesperació: "Le informamos que ya tiene un préstamo preautorizado" (que jo per cert no he demanat) "Díganos cuánto quiere y se lo ingresamos en su cuenta al instante. Consulte condiciones en..." Quant voleu que demani?
_ _ _
27 de novembre del 2011
Molt, molt interessant el capítol que Luis Racionero dedica a comparar la mentalitat d'Orient i Occident, a les seves "Memorias de un liberal psicodélico". Ho fa des del xip d'algú que va ser hippy i que se sent atret per l'espiritualitat oriental i sobretot per la seva convergència amb l'occidental. És difícil triar un paràgraf d'un capítol que és extens, però per exemple...
_ _ _
"Oriente y Occidente tienen dos actitudes diversas ante la vida". (···) "El hombre oriental fue hacia dentro; el occidental hacia fuera: Oriente inventó la introspección del yoga; Occidente la nave aeroespacial. Unos llegan a estados de conciencia remotos, los otros, a la Luna".
_ _ _
Diu Racionero: "No se trata de juzgar qué camino es el deseable, porque los dos sirven a propósitos diversos: si se trata de llegar a la Luna, alimentar a millones de personas, fabricar televisores y proteger al individuo, va mejor encaminado Occidente; si lo que se quiere es respeto ecológico, sensualidad erótica, yoguis ascéticos y súbditos sumisos, va mejor dirigido Oriente".
_ _ _
I continua: "Henry Kissinger se preguntaba: "Podrán unas sociedades de orígenes tan distintos hacer compatibles sus definiciones de valores? Ahí reside toda la cuestión, hay que encontrarse a medio camino".
_ _ _
26 de novembre del 2011
Molt, molt interessant l'entrevista que Dani Clavera li fa a Jordi Madern al gratuït La Fada de Sarrià. Madern es va fer càrrec de la pastisseria Foix de Sarrià l'any 1969 a petició de JV Foix: "Penso que gràcies a això ell es va poder dedicar més a escriure", explica.
_ _ _
"Quan esclata la guerra Foix deixa tota la cosa dels diaris i es refugia aquí. Decideix quedar-se en comptes d'emigrar. Això li va servir d'amagatall. Els que venien buscant el Foix escriptor veien un pastisser i no s'imaginaven que aquell pastisser pogués ser un dels fundadors d'Acció Catalana, ni que hagués fet un diari que es deia Amic de les Arts.
_ _ _
I afegeix: "Què en penso dels indignats? A mi no m'estranya. Quan veus que hi ha una caixa on els directors han cobrat set i vuit milions d'euros cada any fins quatre dies abans de la fallida..."
_ _ _
Diu Jordi Madern, ànima de la Foix de Sarrià: "Aquí ens hem de posar tots a pencar. Es pensen que per tenir una carrera ja no han de fer res més i aquí s'ha de treballar del que sigui, s'ha de menjar. (···) El benestar baixarà per molt que els polítics diguin que l'aguantaran".
_ _ _
I afegeix: "És curiós perquè en Foix, que va morir el 1987, uns anys abans va dir que aquí veuríem fer col·lectes internacionals per portar menjar. Jo li vaig preguntar: 'Tan malament ho veu?' i va dir: 'Sí, perquè intueixo que la gent està vivint per sobre de les seves possibilitats i això portarà el país a la misèria".
JV Foix dixit, glups.
_ _ _
23 novembre 2011
Doncs a mi la veritat és que em fa il·lusió aquesta història de la pista de gel a plaça Catalunya! Ja tinc ganes de veure-la. Plaça Catalunya sempre m'ha semblat desangelada, diu que Cerdà no hi va preveure res més que un descampat, i es nota. Una pista de gel oberta fins a les 11 de la nit en ple hivern farà goig i li donarà vida!
_ _ _
Ara faltaria que en algun lloc de la ciutat (les fonts de Montjuïc?) organitzessin una festa central de cap d'any on sobretot poguessin anar els turistes. Cada any es troba a faltar i, segur, la troben a faltar.
_ _ _
22 novembre 2011
Per cert! En relació amb el post que acabo d'esciure ("Mongeta tendra prima de Kènia, a 2 euros el quilo a la #Boqueria") hauria d'afegir que el mateix dia, també en una parada de les normals del mercat (vull dir que no era de productes exòtics) vaig demanar 5 plàtans, a preu normal. Quan vaig arribar a casa els vaig veure l'etiqueta: "plàtans de Camrerun"! Vaja, ja ho sabeu: mongeta tendra de Kènia i plàtans del Camerun com a productes no exòtics i de consum habitual, a la Boqueria! Potser sí que podríem dir allò de "on anirem a parar!".
_ _ _
21 novembre 2011
Ara sí que Rajoy ho ha aconseguit, com a mínim ha estat insistent. Quin mal record que deixarà Zapatero! I mireu que ve tenir una bona entrada, eh? Veníem d'on veníem, d'aquells anys tan durs d'Aznar. I Zapatero havia arribat a la direcció del PSOE de la mà de Maragall. Semblava creure una Espanya diferent. Fatal! Jo l'he viscut com un gran tril·ler, que al final s'ha hagut de posar 'firme' davant d'Europa, per la que li estava caient.
_ _ _
19 novembre 2011
Hauríeu d'haver vist l'home que sota la pluja anava en bicicleta avui pel carrer Urgell: amb una ma al manillar i l'altre aixecant el paraigües.
_ _ _
16 novembre 2011
Brutals aquests de Benetton, eh? Feia temps que no es parlava d'ells però ho han tornat a aconseguir amb els petons per exemple del Papa. Avui els he vist per tot arreu, a tots els mitjans...Alessandro Benetton explicava a la CNN la bona fe de la campanya...
_ _ _
I ara ve Rajoy. Ens convé que ho faci molt bé, quin remei, però que voleu que us digui, jo no li veig nivell. Ara que es parla del govern dels tècnics a Rajoy no el veig ni un tècnic, Ja dic, esperem que s'envolti de bons tècnics...
_ _ _
15 novembre 2011
Estava a l'autobús a les 10 del vespre quan un amic m'ha trucat: -"Guillem posa TV3 que fan un reportatge de Lluís Permanyer sobre les Rambles". No tenia tele i encara estava lluny de casa. Sort de l'iPhone! He pitjat l'aplicació de Directe TV3CAT i ho he pogut veure tot sense gaires problemes. Quin programa, oi? L'heu vist? La Rambla canalla i la burgesa vista i comentada per en Permanyer!
_ _ _
14 novembre
Comencem una setmana en que segurament constatarem (una vegada més?) que sí que hi ha dues catalunyes, per sort barrejades i en convivència. Aconseguirà el PP ser primera força a la província de Barcelona? Diuen que sí... "Ara surten de sota les pedres", em comenta un amic. Jo diumenge vaig estar parlant amb un mig-familiar que és molt del PP i estava eufòric...
_ _ _
Alguns dels indignats han tornat a plaça Catalunya. Si jo fos ells no repetiria l'acció, que busquin coses noves.
_ _ _
Un altre símptoma de crisi ha arribat a la meva escala de veïns. Un vagabund fa dies que es cola a la finca i dorm a l'escala, poc abans d'arribar a l'àtic. D'una banda sap greu, fa pena i de l'altra te'l mires amb una mica de por i amb la sensació que allò no pot ser, que no podem deixar que s'hi quedi.
Durant la presentació de la nova cadira 100% reciclable Green a l’escola Elisava, Mariscal va insistir vàries vegades als estudiants que l’escoltaven que dissenyar és una obra col·lectiva, ho diu en el minut 1,20 del vídeo: “Ho heu de tenir molt clar, disseny és treballar en equip i saber què hi estàn donant tu i a on ets, i que els altres són tan importants o molt més importants que tu, aportes tu”. (Si a més mireu la primera part del vídeo veureu diversos dels arguments que Javier Mariscal destaca de la cadira: el “gustirrinín” del plàstic…)
En aquest segon vídeo Mariscal també insisteix en la importància del treball en equip: “Tu a soles no ets ningú, ets un desgraciat per molt que a l’Elisava -om jo també vaig estudiar- et diguin: tu, tu i tu”.
(Per veure el post i vídeo anterior de Mariscal cliqueu aquí)
Durant la presentació del llibre sobre el periodista Tristán La Rosa també vaig enregistrar aquest vídeo, que és una delícia escoltar. Lluís Foix fa memòria d’aquí i d’allà: parla de com funcionen a La Vanguardia els canvis de director, com hi intervenia l’anterior Conde de Godó, com Tristan La Rosa volia ser director i no ho va ser i com els germans Nadal ho volien ser i tampoc no ho van ser. “A La Vanguardia passen aquestes coses, és fascinant: et nomenen sense que ho hagis demanat i et fan fora sense haver-ho demanat”. Aquest vídeo és com un capítol d’un llibre de memòries!
Durant la presentació de la nova cadira 100% reciclable Green a l’escola Elisava, Mariscal va insistir vàries vegades als estudiants que l’escoltaven que dissenyar és una obra col·lectiva, ho diu en el minut 1,20 del vídeo: “Ho heu de tenir molt clar, disseny és treballar en equip i saber què hi estàn donant tu i a on ets, i que els altres són tan importants o molt més importants que tu, aportes tu”. (Si a més mireu la primera part del vídeo veureu diversos dels arguments que Javier Mariscal destaca de la cadira: el “gustirrinín” del plàstic…)
En aquest segon vídeo Mariscal també insisteix en la importància del treball en equip: “Tu a soles no ets ningú, ets un desgraciat per molt que a l’Elisava -om jo també vaig estudiar- et diguin: tu, tu i tu”.
(Per veure el post i vídeo anterior de Mariscal cliqueu aquí)
Javier Mariscal va presentar dimarts a l’Escola Elisava de la Rambla la seva nova cadira, que es diu “Green” i és ecològica, 100% reciclable. L’ha fet per encàrrec de Mobles 114. No havia sentit mai Mariscal en directe, em va recordar molt l’humor de Pepe Rubianes pel to, el vocabulari i les constants referències al sexe que va fer al llarg de la presentació.
Sobretot, no us perdeu el vídeo, una part de “l’argumentari” de venda que va utilitzar sobre la cadira Green. Contextualitzeu-lo, tot el que diu ho diu en plena presentació i amb complicitat amb el públic, jo vaig riure moltíssim, em va encantar la seva posada en escena! Mariscal reivindica el disseny i es queixa, a la seva manera, que la gent no sempre el valori. Que fins i tot el disseny d’una cadira és important! Perquè és un moble que després utilitzaràs molt, que et donarà confort, o no. Explica que no entèn com és que la gent compra “el invento este de las sillas de plástico que venden en los supermercados”, cadires de plàstic i de molt baixa qualitat quan serà una cadira probablement serà per tota la vida. “Para eso estan los diseñadores, para hacer la vida mucho más agradable, bonita, guay!”. Però veureu que tot això ho diu a la seva manera…
Segons els seus creadors, la cadira cadira Green és un projecte que “neix amb el compromís de millorar la qualitat de vida i la preservació del Planeta”. Està pensada sobretot per a locals col·lectius: biblioteques, escoles o fins i tot restaurants. “Però jo la tinc al meu petit mejador” va dir Mariscal. És un producte 100% reciclable, amb seient de polipropilè reciclat i estructura de fusta o metàl·lica pintada.
Ep atenció que sembla que la cosa està a punt de canviar pel que fa al temps. A 25 de gener… arriba l’hivern! En el seu programa de BTV Alfred Rodríguez Picó ha anunciat que a partir de divendres farà fred de dia i de nit, que desapareixen els anticiclons i que diversos models -no tots!- anuncien neu granulada per diumenge a la tarda a la costa, per sobre de 200 metres: “Aquest hivern és per tornar-se boig, les prediccions canvien molt ràpidament” ha sentenciat a l’inici. Es veu que tot dependrà d’on es col·loqui la bossa d’aire fred, si sobre les Balears o més cap a Sardenya. Si es posa sobre Mallorca tindrem neu granulada. En tot cas, amb o sense precipitacions imminents, s’acosten canvis i diu que això només és el començament.
(Quin error que Picó no aparegui a TV3! Ni que sigui per variar una mica)
Els he vist a la cantonada de Mandri amb el Passeig de la Bonanova, sobre el mur de les obres de la línia 9 de metro, i van signats per la CUP, Endavant, Maulets, CAJEI, el SEPC i la Coordinadora Obrera Sindical. S’afegeixen a totes les campanyes que s’estan fent de denúncia de la pujada de tarifes en el transport públic.
El missatge és clar: “No a les pujades de preus: volem uns transports públics al servei de les classes populars”. Però el to més contundent l’utilitzen a la part alta del cartell: “Alcalde Trias, et creus molt llest?” I detallen el salari de l’alcalde de Barcelona, les dietes i que té cotxe oficial.
(A mi no m’agrada el to de la primera frase, podrien haver dit el mateix d’una manera diferent, no? I no sé quant ha de cobrar un alcalde de Barcelona però està clar que ha de tenir un bon sou)
Del 27 al 29 de gener (el pròxim cap de setmana) Barcelona celebrarà el Brandery Winter, el saló de la moda. I mireu quines sabates de princesa (de xocolata!) ha posat el pastisser Christian Escribà a l’aparador de la botiga de la Gran Via: espectaculars! Sabates amb talons, de tot colors i banyades de pètals vermells.
És ben bé que l’Escribà s’està guanyant ser el pastisser de referència de la Barcelona de la nostra època, sempre buscant la manera de tenir un aparador original i lligat amb l’actualitat de la ciutat. Suposo que ho deu fer pel Brandery, no? I sinó benvinguda sigui la coincidència! Les sabates de princesa van a uns 50 euros la unitat, que no pas el parell. I diu que també en fan per encàrrec!
Com explicàvem fa uns dies, Lluís Foix i Antonio Franco van fer de presentadors dijous a la Llibreria Laie del llibre “Tristan La Rosa, un estilo de periodismo”. A Antonio Franco li va tocar recordar el pas de Tristan La Rosa pel Brusi.
Si mireu el vídeo veureu que Franco va començar amb una broma directa a Foix: “No sabia que tu també era’ts un pecador!” li va espetar. Es referia a que tots dos van començar a publicar articles al diari “La Prensa”, que es veu que era el del Movimiento a Barcelona.
A partir del minut 1 del vídeo Antonio Franco explica coses que va viure en primera persona al Diario de Barcelona amb aquest oblidat periodista:
- Com el fitxen al Brusi quan venia de La Vanguardia
- Que Josep Pernau i Tristan La Rosa van ser “una doble sort” per la gent que treballava al Brusi
- Que va descobrir Tristan La Rosa pels articles que va publicar a La Vanguardia sobre el maig del 68″.
El Palau de la Música s’ha omplert avui per homenatjar Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894-1961). Diu que fa uns mesos el seu fill, Joan de Sagarra, es va queixar que el seu pare no havia rebut el gran homenatge que es mereixia, el conseller Mascarell va recollir el repte, va citar Joan de Sagarra a l’Ateneu i li va parlar per primera vegada de l’acte que s’ha fet avui, dirigit per Joan Ollé i amb la participació de Sílvia Bel, Josep Maria Pou i Lluís Soler entre molts d’altres.
El president Artur Mas ha obert la celebració glossant la figura de l’homenatjat:
-”Josep Maria de Sagarra va contribuir a fer de la cultura catalana una cultura més completa, més normal i més moderna, en ple segle XX i això és un mèrit que avui hem de subratllar. A més, Sagarra va aconseguir combinar com molt pocs l’excel·lència i el respecte pulcre per la llengua catalana amb aquesta capacitat de popularitat. Va combinar l’excel·lència lingüística amb aquest arribar a tothom i amb molta productivitat, generant obra de totes característiques. Va omplir un buit que l’absència de persones com Verdaguer, Maragall, Guimerà o Pitarra havien deixat”.
-”Sagarra va omplir aquell buit com pocs d’altres. Va ser un triomfador per aquesta capacitat d’arribar absolutament a tothom, per aquesta popularitat durant tota la seva vida i va ser en aquest sentit una persona que va ser aclamada i estimada. I com totes les persones que són aclamades, estimades i que triomfen va rebre crítíques perquè el nostre és un país que de tant en tant està més pendent de la suspicàcia i la crítica que no pas del reconeixement del mèrit de les persones i ell ho va viure en primera persona. Però més enllà d’això que no deixa de ser l’anècdota, el judici de la història i el que fem avui (un acte d’homenatge ben lluit) va omplir aquest buit que de vegades es produeix sobre els personatges més reconeguts de la nostra història com a país”.
-”Quan un país vol mirar endavant ha de mirar enrera amb precisió. Difícilment es pot tenir visió cap endavant si no es té una bona visió cap enrera. Crec que avui estem fent un homenatge a una persona que va fer molt per la llengua i la cultura catalana, molt més del que sovint se li ha reconegut, sent aclamat i estimat per la gent en la seva globalitat, des de les elits a la gent del país en conjunt. Li ho van reconèixer amb la seva assistència i insistència per anar a veure les seves obres, cantar les seves cançons, llegir els seus poemes i fins i tot saber-se’ls de cor…”
Aquest és un segon fragment del que va dir Rosa Regàs dijous passat a la Casa del Llibre de Barcelona, on presentava la neva nova obra: “La desgràcia de ser dona”:
- “En primer lloc parlaré del títol del llibre: no és que jo cregui que per a mi sigui una desgràcia ser dona sinó que objectivament parlant néixer dona en aquest món en què vivim és realment una desgràcia. No vol dir que no hi hagi dones privilegiades en petits trossos del país en què vivim, però en general les dones de tot arreu del món -tant les d’aquest país com les d’altres països- són les que reben les bofetades més grans que dóna la societat. És veritat que a nosaltres no ens tallen les mans ni ens apedreguen, però nosaltres treballem exactament el mateix que treballa un home pel 25% menys del que se li paga a ell. Això és una desgràcia, no vol dir que sigui una desgràcia brutal però és una desgràcia. I com aquestes desgràcies n’hi ha moltes i moltes i moltes. Una de cada sis dones d’Espanya està maltractada de per vida o alguna vegada a la seva llar. L’any passat van morir en aquest país 60 dones, assassinades per homes que havien estat els seus marits o els seus amants. Sense comptar aquestes dones que pateixen dia a dia la tortura d’estar maltractades psicològicament, físicament, econòmicament. No vol dir que jo em senti desgraciada per ser dona però objectivament ho és. Per no parlar de com és de desgraciat néixer nena a la Xina o totes les dones sotmeses a màfies de prostitució. No sembla que a ningú li importi gaire…”
Fa uns dies vaig trobar a la plaça dels Àngels uns estudiants de Belles Arts que transportaven dos cartells. Estaven fent una mena d’enquesta per a un treball de la facultat. Tot el que veieu escrit en aquest primer rètol són respostes de ciutadans de Barcelona a una de les dues preguntes que feien:
- “Amb quina paraula definiries Barcelona?”"Com definiries la situació de l’art a Barcelona?”
Les respostes que la gent va apuntar són molt variades: “Acollidora, terrible kilombo, basura-luz-alegria, me siento en casa gracias, libertad…”
L’altra pregunta que feien era: “Com definiries l’art actual de Barcelona?” En aquest cas hi ha respostes del tipus: “Abracadabrante, un don de la naturaleza, l’art és tot o arte es revolución…”
Un bon experiment…
i “Amb quina paraula definiries Barcelona?” són les dues preguntes que uns estudiants de Barcelona fan Uns estudiants de Belles Arts estan fent una ‘enquesta’ per a un treball de classe
El repicar de les vambes ha despertat aquest matí els veïns de Sant Antoni. Tres-mil sis-cents inscrits i molts participants corrent sense dorsal han participat a la 34a cursa del barri, una carrera molt popular.
El guanyador ha estat Driss Lakhouaja però el que crida l’atenció com sempre en aquests casos és veure tanta gent de tot tipus, com a espectador no veus els corredors individuals sinó un núvol allargat de corredors que formen la cursa, que en aquest cas obre les curses de l’any 2012 a Barcelona.
Sense buscar-ho em vaig trobar diumenge passat (15 de gener) al rovell de la mitja marató de Sitges i vaig enregistrar aquests dos breus vídeos. Diu que hi van participar unes 4500 persones. La veritat és que cada dia és més fàcil sortir a passejar un diumenge i trobar una cursa, l’afició no deixa de créixer!
Matí de Tres Tombs a Barcelona, cap al migdia la Guàrdia Urbana obria a cavall la cavalcada de la festa, que baixava per la Rambla en direcció mar a ritme de timbals, observada per uns pocs que hi havien baixat expressament i per bastants que s’ho miraven amb la curiositat de l’imprevist…
… i després venien les diferents colles llançant caramels, alguns arreglats d’època…
… per cert que un dels que hem vist llaçant caramels ha estat Joaquim Forn, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. A sota teniu alguns vídeos de la cavalcada.
(Per cert que a Sant Antoni han beneït animals com cada any. S’hi veia sobretot gent amb gossos i gats. I per la Rambla ha desfilat també una cavalcada de galgs, dels amics dels galgs)
Mireu, són paraules de Lluís Foix pronunciades dijous a la Llibreria Laie, durant la presentació del llibre “Tristan La Rosa, un estilo de periodismo”. En aquell precís moment estava parlant de com avui en dia els directors de diari fan més “gerents” que de periodistes. S’hauria de mirar cas a cas, no sempre és així, però en tot cas aquí teniu el que va dir Lluís Fox, que ho va lligar amb la història ‘recent’ de La Vanguardia, el conflicte final que Gaziel va tenir amb el Conde de Godó just després de la guerra:
“Un director d’un diari avui està molt més hipotecat que en l’època de Gaziel. En Gaziel feia el diari que volia. I al final trenca emocionalment i ideològicament amb La Vanguardia quan escriu el seu llibre. Per què? Perquè la llei del 29 de febrer del 39 de responsabilitats polítiques l’inculpen a ell i al Conde de Godó d’haver donat el diari a l’esquerra (durant la guerra) i no haver fet com l’ABC que es va plantar. Porten a judici Carlos Godó i a Gaziel, i Carlos Godó declara: “La responsabilitat era del periodista”. I Gaziel diu: “No, hi ha un contracte que diu que la responsabilitat és compartida”. Amb en Valls Taberner Godó surt de la causa i en Gaziel és condemnat estranyament. I aleshores passa el que passa: en Gaziel s’empipa i escriu el que escriu, fet en calent, però que avui és un llibre de referència a La Vanguardia…”.
Els actes que es fan a Barcelona a les 7 de la tarda són sovint un luxe, pinzellades de la nostra memòria recent! Ja us aniré explicant en breus dosis tot el que ahir van dir a la Laie Lluís Foix i Antonio Franco, recordant les redaccions de diaris per les que va passar el periodista i en part diplomàtic Tristan La Rosa: La Vanguardia, Destino i Diario de Barcelona. Va ser molt interessant!
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a guillemcarbonell@gmail.com. Podeu accedir fàcilment al blog a través de l'adreça guillemcarbonell.cat
Benvinguts al blog d'un barceloní que fa de periodista ciutadà en hores lliures. Envieu-me informacions o contacteu-me a 