Companyies (low cost?)

dijous, 25/07/2013 | Arts

Foto: Ros Ribas

Foto: Ros Ribas

No tot està perdut, benvolguts conciutadans. I, malgrat la pena diària que tots hem de patir per culpa de la malastrugança de viure en aquest temps de pressupost nul i mala bava, els teatres oficials s’han posat les piles. Per fi!

La creació de la companyia jove del TNC i de La Kompanyia –quin nom més lleig, per cert– del Teatre Lliure ataquen el punt més feble del sistema: la generació naixent. Actors que no gaudiran ni de la meitat d’oportunitats que els seus ‘pares’ i que corríem el risc de deixar a la cuneta, cosa que implica un teatre de baix nivell en el futur. Perquè el teatre, no ho oblidin, per molt bons directors, dramaturgs, escenògrafs, maquinistes, que tinguis, el fan els actors. Són ells els que donen la cara damunt l’escenari.

El TNC de Xavier Albertí reformula la companyia T6 i la converteix en una mena de postgrau. Una espècie d’IT Dansa, o el gavadal de companyies joves oficials que hi ha a Madrid. El Lliure, al seu torn, també reformula la companyia creada per Àlex Rigola, amb set actors molt prometedors.

Però, ehem, serem dolentots i ho mirarem d’una altra manera després de tanta floreta. Perquè podríem pensar que TNC i Lliure creen companyies low cost. I podria passar com amb IT Dansa, una bona manera de formar-se abans d’emigrar: la majoria dels ballarins, quan en surten, comproven  que no hi ha feina quan tens més de 25 anys, que no hi ha una companyia adulta on créixer i esdevenir estrelles. Tot plegat és una bona primera pedra. Però algú ha pensat en l’edifici sencer?

I no ens oblidem, per cert, dels actors més grans. Si tot són joves de 20 i 30, qui farà de Rei Lear, o de Krapp, o d’oncle Vània, o de Cyrano. No sols de Manelics viu el teatre.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús