Se’n recorden, del NEO?

divendres, 7/06/2013 | General

neo940x198

El dia que es va celebrar el centenari de l’Institut del Teatre, em diu Jordi Fondevila, es va dir que l’escola d’art dramàtic havia organitzat, des de 1973, el Festival de Teatre Visual i de Titelles, més tard anomenat NEO, i que era totalment vigent. Tan vigent, tan vigent, que l’any passat va tornar a la vida després de sis anys d’abscència… i enguany ningú no ha pensat a organitzar-lo. O l’han oblidat…

De fet, senadors il·lustres, si truquen als teatres que van acollir el NEO l’any passat, ningú no en sap res. La ‘culpa’, segons sembla, és dels responsables del Teatre Lliure, als quals, ai las, se’ls ha oblidat de posar-lo a la graella. O potser és que encara no han cobrat de la Diputació de Barcelona i han pensat: “Ara que no ens vinguin amb el NEO”… La cosa és que durant l’etapa d’Àlex Rigola el teatre va organitzar el cicle Radicals, que el NEO substituïa, alhora que, amb l’objectiu de créixer, implicava altres espais, com el Mercat de les Flors, La Seca i el mateix Institut del Teatre. Llenya de l’arbre caigut?

Una altra cosa és valorar si el festival que va organitzar l’any passat Fondevila valia la pena, si el que hi vam veure mereixia, en els temps que corren, un esforç pressupostari dels teatres públics. Sobretot quan avui dia no podem parlar ja de teatre mainstream i d’emergent, ja que gairebé tot és underground.

No hem d’oblidar que hi ha altres llenguatges que van més enllà del text i el sofà, i que gairebé han desaparegut dels grans escenaris barcelonins. Aquest senador somiatruites, per exemple, troba molt a faltar Angélica Liddell, o a Rodrigo García, encara que no sigui sant de la seva devoció. Fins i tots als heavies de La mélancolie des dragons. Una manera de fer teatre més personal, més eclèctica. No tot ha de dependre de l’Antic Teatre. O del festival Grec.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús