Basilea es queda Calixto Bieito

dijous, 30/05/2013 | General

Calixto Bieito04_ok

Aquí l’han insultat, l’han menystingut. A Europa és un dels deu directors d’escena més sol·licitats, potser el que més, juntament amb Àlex Ollé i Carlüs Padrissa (La Fura dels Baus), Thomas Ostermeier, Katie Mitchell, Simon McBurney, Christophe Marthaler i pocs més. I ara, dos anys després de deixar el Romea, mig any després de desvincular-se de Focus, amb els quals ha treballat durant més d’una dècada, Calixto Bieito s’instal·la a Basilea, a Suïssa, a on fa anys que hi treballa com a agent lliure. Serà l’artista resident les dues pròximes temporades, amb responsabilitats directes sobre la programació operística, teatral i de dansa, i la que ve ja hi estrena dues peces que, sincerament, m’agradaria veure (per cert, hi ha vols força barats Barcelona-Basilea): un espectacle musical de factura pròpia, De rerum natura, a partir del poema de Lucreci; i Bodas de sangre, de Lorca.

Ara mateix, Bieito té en cartell a Basilea el War Requiem de Britten. I és un dels principals responsables que la petita ciutat suïssa guanyés, el 2009 i el 2010, el títol d’òpera de l’any que concedeix la revista Opernwelt, gràcies als muntatges de Don Carlos, Lulu, Aus einem Totenhaus, Aida o Carmen. Jo hi vaig veure Aus einem Totenhaus, òpera de Janacek a partir de la novel·la de Dostoievski La casa dels morts, que em va deixar clavat a la cadira. És un dels millors espectacles que he vist mai.

Berlín, Oslo, i altres ciutats de dimensions més grans es disputaven Bieito. Crec que fins i tot li van oferir la nacionalitat noruega… A Basilea podrà treballar amb tranquil·litat i tindrà el suport d’una institució cultural petita en dimensions germàniques, però eficient i de gran projecció. Per a Basilea, tenir Bieito d’artista resident suposa marcar perfil internacional, cosa que aquí no hem sabut aprofitar. Ni amb Bieito, ni amb ningú del seu calibre. Simplement, no en sabem. Com ens deia fa uns dies a la Marta Salicrú i a mi Sergio Caballero, codirector del Sónar, les institucions nostrades tenen molt poca cintura, i posava l’exemple de l’street art: “Aquí hi ha estat Banksy, molta gent de l’street art. Tota l’escena estava aquí i en comptes d’agafar-los i dir-ho, l’Ajuntament es va dedicar a tallar braços, a anar contra el grafitti. Després van els museus d’aquí a buscar exposicions que fan a fora per portar aquests artistes del grafitti que estaven aquí. Realment, ho tenies davant i no ho has sabut veure”.

Bieito ha tingut molts grans projectes entre mans –sabien, per exemple, que Simon McBurney va estar a punt de fer La plaça del Diamant?–, que haurien estat molt importants per Barcelona i per la ciutat en general. Que ell sigui a Basilea farà que molta gent d’aquí pugui treballar a fora, i surti de l’esganlliment, de la depressió, de la falta d’interès per la cultura, de les institucions locals. No hem d’oblidar que la cultura catalana (i l’espanyola) està en crisi, però a Europa, no.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús