D’Incendis a Litoral

dijous, 16/05/2013 | Arts

_BIT8681

El gran descobriment del públic barceloní dels últims anys és, sens dubte, Wajdi Mouawad. Autor força consolidat al món francòfon –va ser l’artista convidat del Festival d’Avinyó del 2008–, aquest quebequès d’origen libanès és l’autor d’Incendis i de Litoral, ara mateix al Romea. Dues peces que formen part d’una tetralogia sobre la identitat de l’individu que és segurament l’obra més ambiciosa, teatralment parlant, estrenada a Occident en l’última dècada, amb el permís de La costa de la Utopia de Tom Stoppard.

Però aquí el coneixíem poc. Fa dos anys, el Grec va suspendre la representació de la seva versió de les tragèdies de Sòfocles, Des femmes, dirigides i muntades per ell mateix, perquè entre el repartiment hi havia Bertrand Cantat, assassí confès de l’actriu Marie Trintignant. El Grec li va demanar que Cantat no actués –així com va passar a Avinyó– i ell es va emprenyar i va dir que la seva obra no es faria a Barcelona. El coneixíem, doncs, per la polèmica, no pas per l’obra.

Avui tots els espectadors saben qui és Mouawad. Autor d’Incendis. I res més. Una obra superba, i amb força pebre. És a dir, que la història tenia un punt hardcore. Al Romea, la temporada passada, Oriol Broggi la va fer, amb Clara Segura i Julio Manrique, i va ser un dels triomfs de l’any. Ple cada dia i retorn per aclamació el Nadal passat.

_ATR7975

Ara mateix, al mateix Romea, una altra companyia està fent Litoral, del mateix Mouawad, i part de la tetralogia Le Sang des promesses. De fet, Litoral és la primera de la sèrie. Després, per ordre, van Incendis, Boscos i Cels. I, segurament, és millor que Incendis. Té més volada poètica, és menys rocambolesca, més senzilla estructuralment… Però no funciona. Aquest dimarts, al Romea, hi hauria 40 persones. Quan l’any passat, la gent ‘es matava’ per poder veure Incendis.

Què ha passat? Doncs, que queda clar que és més important el qui que el què. Clara Segura i Julio Manrique atrauen més gent que Marc Rodríguez i Lluís Marco, per molt que aquests dos últims facin, potser, el millor paper de la seva carrera. Marco, en l’última escena, està superb, en un monòleg shakespearià en el qual explica la mort que ens fa estremir. Rodríguez, protagonista central, s’endinsa en un registre tràgic, madur, en el qual no l’havíem vist gaire, i se’n surt amb nota. A més, el muntatge de Raimon Molins és excel·lent, directe i imaginatiu.

Però, què ha passat? Per què la gent no va a veure Litoral? Per què la gent que va quedar meravellada amb Incendis ha passat de veure Litoral? El 21 % d’IVA pot ser una explicació. Però la clau està en el qui. Desgraciadament encara estem en el qui. I mentre no surtim del qui, mentre no donem oportunitats a altra gent, de joves a no tan joves, no sortirem del pou. I d’aquí fins a l’avorriment final.

Etiquetes: ,

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús