El pla de xoc

dijous, 28/02/2013 | Arts, General

Tararí, tararíii, tararí, tararíii, senyores i senyors, il·lustres senadors, amb el so d’aquestes trompetes sorolloses i tel·lúriques, emprenyadores i reals, aquest servidor vostre els anuncia que per fi –sí, per fi– ha arribat el pla que ens ha de salvar de tots els mals: el pla de xoc, el pla de mesures urgents, de la conselleria de Cultura.

(Un pla de xoc anunciat, per cert, el 6 de febrer passat i del qual no en tenim cap més notícia).

Sí, amigues i amics, ja podem anar a dormir tranquils, que estem en bones mans –ehem–, que ha arribat el superheroi que recuperarà el prestigi perdut, que ens farà famosos arreu del planeta mundial, que foragitarà quintacolumnistes i tropes estrangeres, que ho pensarà tot perquè la resta puguem ser feliços d’una vegada per totes. Algú que crearà “estructures d’estat”. Un estat que no sabem si culturalment serà com Albània o com Bèlgica…

Els responsables dels teatres d’aquest país poden deixar de fer la punyeta d’una vegada per totes, poden deixar de protestar i dir pestes dels seus gestors polítics, cosa que passa almenys quinze vegades cada dia, sense càmeres ni micròfons, però passa.

Això sí, que ningú no esperi ni un euro més, que ningú no esperi que el país sencer s’aboqui en la cultura. Que ningú no esperi que el constructor del sistema actual entoni el mea culpa per no haver fet res en dos anys llevat de donar lliçons i repetir paraules més gastades que el mocador d’un infant. No, ara toca omplir papers i fer que tothom digui amén, gràcies.

Mentrestant, anirem fent. Esperarem fins que només quedi la Sala FlyHard, el cap de Francesc Casadesús, les ganes dels vells de continuar treballant, el talent dels joves que no renuncien a crear, i els teatres públics d’Europa, la nostra pàtria desitjada. I sí, serem bons: atorguem el benifici del dubte.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús