Star system

divendres, 8/02/2013 | Arts

Hi havia una vegada un país, una ciutat, on les estrelles eren les que omplien els teatres, on un nom era suficient per atraure les masses. Un país, una ciutat, on es produïen fenòmens puntuals, que ajudaven les estrelles emergents a formar part de l’star system, un grup de persones que guanyaven molts diners i que feien guanyar molts diners, cotitzades, professionals al 100%. Una ciutat, un país, on un grup de gent treballava molt i bé estirava del carro.

Aquell país, aquella ciutat, ja no existeix. Perquè la majoria de les seves estrelles només aspiren a treballar a fora, a la tele, onsevulla, un lloc on els estimin i els paguin bé. Perquè ells omplen teatres. I ara ningú no els vol pagar el que cobraven, per exemple, fa quinze anys per fer una funció al Poliorama, o al Romea, o a l’incipient TNC.

L’únic que aguanta, i amb pinces, és la televisió, ja que el cinema està en vies d’extinció i ara mateix no hi ha gaire diferència entre el que es paga per fer teatre i el que es cobra per fer una pel·lícula. Però això de la tele és l’últim reducte i no volem ser dolents, ehem, tot i que també és veritat que el nombre de produccions ha baixat molt i s’ha de dir que no és el mateix el teatre que la tele. Vaja, que hi ha molts actors que funcionen a la petita pantalla i que, després, en directe, no se’ls sent des de la tercera fila…

El problema, tanmateix, és un altre. No hi ha estrelles emergents. Vaja, sí, n’hi ha, però no són estrelles amb tots els ets i els uts. No els paguen com a estrelles. Hi ha el Pou, la Sardà, el Madaula, i hi ha la Marull, el Manrique o la Segura, però què passa amb els de 20 i 30 i escaig? Doncs, que mai cobraran el que han cobrat aquests? Els que sempre cobren igual o més són els responsables polítics que parlen de “mals menors” i continuen sense donar resposta a la pregunta: quin és el seu pla?

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús