El TNC

dimarts , 5/02/2013 | General

Curiós, ben curiós,  benvolguts senadors, que el conseller Manostijeras deixés a l’estacada el director del TNC i la gerent el dia que havien d’anunciar la retallada més bèstia de la seva història. Com si la cosa no anés amb el govern –no oblidin que el TNC és una infraestructura finançada al 100% per la Generalitat–, com si només el teatre fos responsable del daltabaix econòmic.

Fins fa poc, el teatre de Sergi Belbel havia sortejat la crisi millor que ningú. Tenia públic i moltes nits les tres sales estaven plenes, al 100%, cosa que els havia permès seguir, més o menys, la línia marcada pel seu director: obres populars, recuperació de clàssics i suport a la nova dramatúrgia. Fins i tot havia creat una petita companyia estable, el somni humit de Flotats el fundador!

Però a la primera pedra que han trobat en el camí, pam, clatellada: tancament de la Sala Tallers, fulminació de la companyia, ERO a la vista, minimització del T6… Quan bona part de la ‘culpa’ de tot plegat passa per haver començat la temporada a la Sala Gran a finals d’octubre amb una obra sense la protagonista que l’hauria omplert (Anna Lizaran), i l’error –el segon en vuit anys, cosa que no està gent malament– de posar un Albert Espinosa al principal escenari del TNC. En lloc de suport i comprensió, judici sumaríssim i al quarto fosc.

I el pitjor: enviar el T6 al racó de pensar. L’únic projecte de R+D cultural del país ha estat sentenciat i es veu que el director entrant de la casa, Xavier Albertí, no té intenció de donar-li suport. Diuen que resulta deficitari, però si ens regim per aquesta vara de mesurar, que tanquin el metro. Aleshores, aquest senador perepunyetes es pregunta: de què serveix un teatre nacional si no surt de Barcelona, si no té companyia, si abandona la dramatúrgia local?

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús