Mestres antics

dimarts , 29/01/2013 | Arts

Darrerement, ja ho saben, no estem per bromes. Massa coses estem perdent, massa talent està marxant, que si la situació del teatre d’aquest país ja era d’asfíxia, d’un estrès d’altres èpoques, la cosa està esdevenint un drama homèric d’alt voltatge.

I sí, aquí, des d’aquesta tribuna modesta del gran Senat del teatre, encoratgem els joves, massacrem els injustos i parem més aviat poca atenció als, com diria Bernhard, mestres antics de la nostra escena. Actors i actrius, directors, que són els que han permès als de 20 i 30 anys tenir èxit, sortir-se’n.

No ho hem d’oblidar mai, distingides senyories, que si existeix un T6 –ehem, en vies d’extinció– o una Flyhard, públic interessat en el que fan, és perquè abans hi ha hagut una colla de gent que va ‘crear’ el teatre català contemporani i que el va posar a nivell. Sí, a nivell, perquè aquest senador ha parlat amb algun actor de primera dels que voregen la setantena i s’ha hagut de tapar les orelles davant de tots els improperis que li sortien de la boca en parlar del teatre pre-Lliure.

Mai, mai, benvolguts espectadors irredempts, podrem agrair-los la feina feta als Puigserver, Pasqual, Bozzo, Soldevila, Benet i Jornet, Sirera, Montanyès, Sanchis Sinisterra, Lecina, Espert, Sardà, Flotats, Marsillach, Alcañiz, Pou, Planella… i, esclar, la gran Lizaran.

Tots ells van patir la ignonímia i els que encara aguanten han de suportar el menyspreu atàvic, la ignorància, dels governants envers les arts. Són uns herois i no es mereixen comunicats com el de l’il·lustre president d’aquesta província en vies d’alliberament, que l’altre dia, l’endemà de la pujada al cel de la gran dama, reduïa la seva feina a una obra contemporània, a banda de cometre algun error garrafal. No s’ho mereixen. No ens mereixen.

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús