Futur europeu

dimecres, 2/01/2013 | Arts

Ho deia l’altre dia el Dr. Sunyer, un il·lustre membre del Senat de la província, a banda de director del festival Temporada Alta: la diferència entre els espectacles de fora que ens visiten i els nostres, quant a mitjans, no és gran, sinó abismal. I afegia una cosa encara més diàfana: per treballar amb quasi res, com els argentins, t’hi has d’acostumar. I aquí, ehem, ens costa molt canviar.

Tot plegat, ja ho saben, ens presenta un futur ben negre. I no cal dir que tenim diferents opcions: fer com si tot fos com abans o adaptar-nos als nous temps amb originalitat.  Sembla una recepta de guru de Moody’s, però és així. I això passa per exportar i saber que no exportarem grans produccions, sinó talent. Dansa, performances,  i textos.

Aquí, ja ho deuen haver intuït, qui perd són els actors. Només hem de comparar els intèrprets que treballaven fa cinc anys amb els que ho fan ara. Per sortir, a més, tenen l’escull lingüístic, salvat quan es tracta d’anar a Madrid, però massa alt si el que volen és treballar al nord dels Pirineus. N’hi ha, tanmateix, que s’han espavilat –Sergi López, Aina Clotet, Xavier Sabata…– i hem de veure, per exemple, com presenten els seus espectacles de text companyies neerlandeses com la Needcompany de Jan Lauwers: en anglès. Sí, un anglès d’estar per casa, però suficient.

Temporada Alta s’ha aliat amb la Biennal de Venècia, el Festival BITEF de Belgrad, el Charleroi Danses, el Klangforum de Viena, l’Stitchiting Gaudeamus Muziekweek d’Utrecht i el Sao Luiz Teatro de Lisboa amb l’objectiu de coproduir un espectacle a l’any i mostrar-ne dos dels altres socis. Els dos primers anys, de català almenys n’hi haurà un de text. I l’altre, sense. Això es diu innovar i mirar endavant. El Barcelona Internacional Teatre (BIT) també ho està intentant i esperem que superi el tràngol en què es troba. Ens convé a tots.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús