La monja, Albet i Borràs

dijous, 8/03/2012 | Arts, General

Podem dir moltes coses de La monja enterrada en vida que Nao Albet i Marcel Borràs han estrenat a La Seca. Primer, que és el primer espectacle amb dramatúrgia, de text, que estrenen. Segon, que és al·lucinant la capacitat que tenen d’adaptar una obra del finals del segle XIX a l’actualitat i fer-la interessant, quan l’original potser no passaria pel sedàs dels nostres ulls d’ara. Tercer, que hem descobert una actriu amb molt de terreny per córrer, la bella Shang-ye. Quart, que la parella se’n surt amb els mitjans que siguin, i aquí ho fan tan bé com al Lliure. Cinquè, que mantenen un nivell alt de valentia escènica gairebé impossible avui dia, que l’èxit (això sempre és relatiu quan parlem de teatre català) no els ha fet conformar-se. I…

La monja enterrada en vida parla d’una noia que ha estat enclaustrada en un convent, contra la seva voluntat, i de dos macarres que miren de guanyar-se la vida. Albet i Borràs no tenen manies i parlen de l’Església sense tallar-se un pèl. No critiquen per criticar, sinó que es fan ressò d’una llegenda que corria per la Barcelona de finals del XIX i que deia que frares i capellans mataven noies amb l’objectiu de cobrar les dots de les famílies de les difuntes.  La reescriuen i hi afegeixen la llegenda que corre ara i que diu que les noies xineses són literalment esclavitzades.

Em quedo amb l’escena del capellà esdevingut DJ, el combat d’ella contra tots, i la dels dos macarres estomacant un pobre noi, digna del millor Tarantino. Però sobretot amb la voluntat de transcendir, de colpejar l’espectador. Cap escena, potser, està a l’altura de la primera de Hamle.t. 3, on Albet i Borràs es convertien en dos vellets dignes dels germans Coen, ni tampoc del bocí del Dictadura-Transició-Democràcia, però en el global és millor, tot i que La monja enterrada en vida té alguns problemes de ritme en el segon terç del muntatge, de defalliment.

És una obra simple i còncava, que permet mirar-ho tot des d’una profunditat a gust de l’espectador. Pots enfocar cap a on vulguis. Un bon espectacle de teatre per aquest espai, La Seca, que mica en mica va agafant un vol que la ciutat necessita, és a dir, petit format amb intenció.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús