Els ballarins

dijous, 12/01/2012 | General

El que és potser l’ànima més creativa d’aquest país, almenys entre els que gestionen ‘grans’ infraestructures teatrals, Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors, ens va deixar astorats, l’altre dia. Al costat tenia la seva gran aposta, el garriguenc Rafael Bonachela, i els polítics de torn. Fins i tot l’ambaixadora d’Austràlia a Madrid. Ai las! Doncs, Casadesús es va atrevir a plantar una veritat.

El vigatà, mentre la resta degustava un còctel ofert per la legació australiana, va dir per què creia en Bonachela. I que havia anat a Sydney, on el coròegraf és director artístic de la Sydney Dance Company, i havia vist les condicions en què treballava, com creia aquell país dels antípodes en l’art, l’escena, en els creadors… i li va faltar dir que li queia la cara de vergonya quan comparava el que havia vist amb el que aquí podíem oferir.

Els ballets, centres coreogràfics i companyies d’arreu del món, les millors, des del Batsheva al Tantztheater Wupperta, tenen ballarins i coreògrafs catalans entre les seves files. Per què? Entre moltes altres raons, perquè aquí se’ns en fum que gaudim d’un dels millors planters de dansa del món, que hi hagi una tradició nova –de primers dels anys 80– amb moltíssima empenta i que els nois i noies hagin de fugir espaordits si volen pagar un lloguer gràcies a l’esforç immens que significa això de ser ballarí. Si han vist la pel·li Black swan ja saben de què parlo.

Les dades dels professionals de la dansa són terribles. El 48% dels professionals de la dansa cobra menys de 600 euros i un 40% treballa sense contracte. Fa uns anys, quan bufaven uns altres vents, va guanyar força la idea de crear una companyia nacional de dansa, com l’espanyola. Ara ningú no s’atreveix a plantejar-ho, i tots els polítics tornen a estar contents, ara que Corella vol portar-nos el seu ballet i escola. Quina alegria!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús