Una televisió sense Ànima

dilluns, 27/04/2015 | General

 

contenidor_cultural

Tanquen el magazín cultural televisiu Ànima, després de més de sis anys d’emissió. No em resisteixo a fer un joc de paraules, cigronaire però just: ja tenim una tele sense Ànima! Truco al servei d’atenció al teleespectador (és a dir, a la Mari Pau Huguet) i em confirmen que el darrer programa serà el dilluns 27. Truco a Comunicació de TV3 i ni em desmenteixen ni em confirmen que també caiguin els històrics Via llibre i Cinema 3. “Encara no se sap si es reformen o moren. S’està treballant en una franja horària que integri més disciplines culturals”, em diuen. Tanta indefinició deu ser perquè fa molta vergonya tancar institucions culturals, bé sigui un programa o un teatre (sobretot si t’has gastat 21 milions d’euros per dos anys de F1).Truco al Toni Puntí, director de l’Ànima i primer director d’aquesta capçalera –gràcies Toni!– i em fa dues reflexions molt interessants sobre la cultura a la tele: que fa pensar molt que l’oferta privada tampoc no s’ocupi de la cultura, i que el periodista cultural ha d’exercir com a pont entre creador i públic, sense estar sotmès als dictats de l’audiència, però que en realitat és utilitzat com a eina de venda d’un producte. Quan plana el voltor del tancament de programes culturals, se sent a tort i a dret l’expressió ‘contenidor cultural’ per justificar l’amputació. Un contenidor, esclar, és on entafores les coses que no t’interessen. Penso en la Sagrera: de debò surt a compte retallar en educació i cultura?–Ricard Martín

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús