Crisi al Macba: tothom al carrer

dilluns, 23/03/2015 | Arts, General

MacbaTot resolt. Les institucions han decidit fer fora tothom amb responsabilitats al Macba, després de la crisi desfermada per l’escultura d’Inés Doujak a l’exposició ‘La bèstia i el sobirà‘. Els foragitats són : el director del museu, Bartomeu Marí, que havia posat el seu càrrec a disposició del consorci del Macba, i els comissaris de la mostra, Paul B. Preciado i Valentín Roma, que alhora són, respectivament, el director de programes públics i el conservador en cap. Ha salvat la pell, per ara, el gerent, Joan Abellà.

La comissió delegada del Macba, formada per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el ministeri de Cultura espanyol i la Fundació Macba, ha enviat aquesta nit un comunicat força clar. Són vuit punts on tanca la crisi. O almenys ho intenta. Són aquests:

1.- La Comissió Delegada del MACBA ha restat assabentada de la decisió del Director, Sr. Bartomeu Marí, de prescindir, des d’avui mateix de les responsabilitats orgàniques del Conservador en cap, Sr. Valentín Roma, i del Cap de Programes públics, Sr. Paul B. Preciado, que des del passat 13 de gener de 2015 ostentaven aquesta condició, per la pèrdua irrecuperable de la confiança per part del director envers la seva feina.

2.- La Comissió Delegada del MACBA ha restat assabentada de la decisió del Sr. Bartomeu Marí, director, i de la del Sr. Joan Abellà, gerent del Consorci del MACBA de posar els seus càrrecs a disposició de la Comissió Delegada.

3.- La Comissió Delegada del MACBA ha decidit acceptar la dimissió del director, diferint-ne els efectes fins el moment d’incorporació de la nova direcció amb l’encàrrec de garantir, durant aquest període, el funcionament ordinari del museu i el desenvolupament normal de la temporada expositiva 2015 que s’havia de presentar la setmana passada.

4.- La Comissió Delegada convocarà, de forma immediata, un concurs públic internacional amb un jurat d’experts per a l’elecció del nou director o directora.

5.- La Comissió Delegada ha ratificat el gerent del MACBA per garantir el funcionament ordinari del museu durant tot aquest procés.

6.- La Comissió Delegada del MACBA lamenta profundament que el desencontre entre professionals hagi transcendit l’àmbit dialogant i constructiu que ha de presidir la relació entre els responsables d’una institució pública i l’hagi situat en el centre d’una polèmica no desitjada.

7.- La Comissió Delegada del MACBA agraeix la feina feta pel Sr. Bartomeu Marí, en aquests onze anys de dedicació al museu, els darrers set anys com a director.

8.- La Comissió Delegada del MACBA expressa, una vegada més i tal com ho ha demostrat al llarg dels seus 20 anys,  el seu respecte per la llibertat creativa i les decisions artístiques.

©EBarros/VII VISIONAIRES

©EBarros/VII VISIONAIRES

És curiós que la comissió delegada parli de “llibertat creativa” quan, de fet, el que s’ha demostrat aquí és un acte de censura en tota regla, mig solventat quan Marí va decidir fer marxa enrere i permetre que l’exposició es veiés, amb l’escultura de marres (molt lletja, per cert) inclosa. El mateix Preciado ho ha dit: “Em pregunto simplement quina diferència hi ha entre la censura de les caricatures de ‘Charlie Hebdo’ des de l’aïllament integrista i l’establiment dels límits del curador en un museu públic d’art contemporani d’un país suposadament democràtic quan es tracta de poder exposar una obra que parodia o caricaturitza la figura de l’exmonarca”.

Hi ha coses que, simplement, no es poden exposar. O de les quals no se’n pot parlar o fer mofa. I encara que el director sortint del Macba digui que ningú no l’ha pressionat, sovint funciona millor la censura prèvia i el què diran, sobretot en societats una mica provincianes com la nostra. De fet, quan l’escultura de Doujak es va veure a la Biennal de Sao Paulo ningú no va dir ni ase ni bèstia.

El Macba, serem sincers, agrada a poca gent. Ni ara ni quan Manuel Borja-Villel el dirigia. L’art contemporani, de fet, agrada a poca gent. Sobretot quan es tracta de parlar de coses vives i no únicament de parlar d’artistes morts, que es poden manipular tant com els museus, hereus, comissaris i institucions vulguin. I sovint es pensa en els museus d’art contemporani com a llocs on muntar saraus, més que com a indrets on exposar l’art del nostre temps.

Preciado i Roma havien dissenyat, amb Marí, els propers anys del Macba. I es preveia que cap al maig el museu presentés una nova imatge. Preciado, per exemple, és el responsable de la magnífica mostra sobre Carol Rama que vam veure fa uns mesos. I Roma de la mostra sobre Osvaldo Lamborghini, ara mateix en cartell. Ara haufem de veure què passa i què queda.

El Macba va rebre el 2014 un 6,47% més de visites que el 2013, cosa que vol dir 715.745 persones respecte a les 672.251 de l’any passat, segons va informar el museu en un comunicat. El centre va destacar la consolidació de l’increment d’assistència del públic local, que va passar a ser un 38,4% del total; un augment a causa de a les jornades obertes, amb 6.846 visitants el dia de la Mercè, i 12.890 el Dia i la Nit Internacional dels Museus. –Andreu Gomila (amb la col·laboració d’Eugènia Sendra)

1 comentari

  • Oriol Porta

    24/03/2015 15:38

    En qè qedem: en qe “l’art contemporani no interessa ningú” oen qe al 2014 va interessar a 43.000 persones més qe al 2013, 715.000 en total?…

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús