Sisplau, posi’m un bombardeig!

dimecres, 21/01/2015 | General

Captura de pantalla 2015-01-21 a la(s) 18.00.46

Un dogma marxista (branca Groucho): la inteŀligència militar és a la inteŀligència el que la música militar és a la música. Aleshores, en quin lloc deixa això els museus militars? En el dia de la Pasqua militar (que és a la Pasqua el que la gastronomia militar és a la gastronomia), un alt comandament va anunciar que l’Exèrcit té la intenció d’obrir un nou museu militar a Barcelona. Fa un parell d’anys corria la brama que el merder del Museu Militar de Catalunya recauria al castell de Sant Ferran, a Figueres. Però, esclar, és molt més atractiu per a l’estament castrense que el primer museu que puguin albirar les hordes creueristes sigui al Govern Militar, just davant de Colom i les Golondrinas. Siguem positius: una coŀlecció de ballestes, garrots, tancs i soldadets de plom (11.000!) potser conferirà un xic de carisma friqui a una part de Barcelona enfonsada en la vulgaritat. La viril olor de ranxo per frenar la ferum d’oli de gira-sol refregit. I si ofereixen un Menú Bombardeig (apunta’t a un bombardeig! el Domklause berlinès cuina menjar de l’antiga RDA i es folra) potser més d’un pseudohipster tornarà a comprar jaquetes al GIJOE. Un museu militar democràtic no té cap sentit si no està directament lligat a l’explicació dels motius de les guerres i al recompte de cadàvers. En aquest cas, l’obertura del museu respon a la voluntat d’ensenyar “la contribució de Catalunya a la història militar espanyola”. Sí, com a diana –Ricard Martín 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús