El Pipa Club es trasllada a Gràcia

dijous, 7/05/2015 | General

Ensurt d’última hora. Són les nou del vespre, la redacció en quadre, tothom ha marxat al concert de Joan Miquel Oliver. Una trucada ens informa que al mes de juny el Pipa Club es traslladarà al número 21 del carrer Santa Eulàlia, a Gràcia. Després de 33 anys, aquest reducte del fumador nostàlgic abandona el principal de la plaça Reial, mític refugi de les nits perdulàries, on els noctàmbuls de generacions han anat a fer-se les últimes copes. I no només això. A Time Out també hi tenim records: va ser al Pipa Club on vam entrevistar en Marc Pastor quan va publicar ‘Bioko’, un novel·lot d’aventures que encara ara us seguim recomanant.

La junta directiva anuncia, en un comunicat oficial penjat a la seva pàgina web, que “ha estat molt difícil prendre la decisió”. Feia mesos que buscaven un local que acomplís amb els requisits necessaris per seguir oferint els seus serveis. Pretenen emportar-se tot el mobiliari. És a dir, el billar de fusta estriada, les vitrines amb la seva col·lecció de pipes de tots els temps i els altars consagrats a la memòria dels de l’estirp de Hemingway. “Fins i tot intentarem endur-nos la fusta de les parets”, ens explica Ventura Torres, l’administrador de l’associació.

Fins al mes de juny, encara podeu visitar-los al seu emplaçament de la plaça Reial. Hi haurà un lapse d’uns quants dies entre el tancament del local antic i la inauguració de la nova seu. En aquest temps, faran mans i mànigues per reproduir l’atmosfera clàssica del club. Es perdrà, és un fet, l’encant misteriós de picar un timbre i pujar unes escales fosques: ara s’instal·len a peu de carrer. Segons diu Torres, “encara hauràs de ser un ‘connaisseur’ de Barcelona per arribar-hi”, atès que és un dels carrers menys transitats de la vila. Però els que l’hem freqüentat ho sabem: mai no serà el mateix.

©Cristina Inocencio

©Cristina Inocencio

 

Una televisió sense Ànima

dilluns, 27/04/2015 | General

 

contenidor_cultural

Tanquen el magazín cultural televisiu Ànima, després de més de sis anys d’emissió. No em resisteixo a fer un joc de paraules, cigronaire però just: ja tenim una tele sense Ànima! Truco al servei d’atenció al teleespectador (és a dir, a la Mari Pau Huguet) i em confirmen que el darrer programa serà el dilluns 27. Truco a Comunicació de TV3 i ni em desmenteixen ni em confirmen que també caiguin els històrics Via llibre i Cinema 3. “Encara no se sap si es reformen o moren. S’està treballant en una franja horària que integri més disciplines culturals”, em diuen. Tanta indefinició deu ser perquè fa molta vergonya tancar institucions culturals, bé sigui un programa o un teatre (sobretot si t’has gastat 21 milions d’euros per dos anys de F1).Truco al Toni Puntí, director de l’Ànima i primer director d’aquesta capçalera –gràcies Toni!– i em fa dues reflexions molt interessants sobre la cultura a la tele: que fa pensar molt que l’oferta privada tampoc no s’ocupi de la cultura, i que el periodista cultural ha d’exercir com a pont entre creador i públic, sense estar sotmès als dictats de l’audiència, però que en realitat és utilitzat com a eina de venda d’un producte. Quan plana el voltor del tancament de programes culturals, se sent a tort i a dret l’expressió ‘contenidor cultural’ per justificar l’amputació. Un contenidor, esclar, és on entafores les coses que no t’interessen. Penso en la Sagrera: de debò surt a compte retallar en educació i cultura?–Ricard Martín

 

Tags: , , , ,

Isaki Lacuesta dirigeix Time Out Barcelona

dijous, 9/04/2015 | General

Isaki Lacuesta a Time Out

El dia 24 d’abril Isaki Lacuesta estrena la pel·lícula ‘Murieron por encima de sus posibilidades’, una comèdia àcida on cinc persones que estan al llindar de l’abisme decideixen segrestar el president del Banc Central perquè tot torni a ser com abans. El càsting és espectacular: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, José Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, Josep Maria Pou, Pau Riba, José Sacristán, Jaume Sisa, Emma Suárez, Ivan Telefunken, Luis Tosar, Jordi Vilches, Julián Villagrán. El bo i millor de cada casa. I per celebrar-ho, a Time Out Barcelona no volíem ser menys, i l’hem convidat a ser el ‘director convidar’ del número que sortirà al quiosc el dimecres 22 d’abril. Aquest migdia ha estat amb nosaltres. I l’hem fet currar de valent.

Lacuesta ha tornat a casa amb un munt de deures. D’entrada, el caramelet: entrevistar el director francès Bertrand Bonello, a qui el festival de cinema D’Autor li dedica una retrospectiva. També ens ha proposat que entrevistem algú de ‘Las amigas de Ágata’ (que també es veurà al D’A), un llargmetratge produït per la Universitat Pompeu Fabra i que explica la vida d’una colla de noies de 20 anys. Aquella setmana, el divendres 24, hi ha altres estrenes de cinema. I ja l’hem avisat: si en Josep Lambies o algun altre crític de cine li clava dues estrelles? “Ja em va bé”, ha rigut, ell que ha va guanyar la Conxa d’Or de Sant Sebastià amb ‘Los pasos dobles’. Però ja els ho avancem: la pel·li mola molt.

Isaki Lacuesta a Time Out

Hem de dir que el director s’ho ha currat. Ens ha proposat molts temes. Com, per exemple, un reportatge sobre espais culturals en perill d’extinció, que publicarem aquella setmana. I una entrevista amb Víctor Nubla, músic i escriptor, a qui li hem de demanar per la Barcelona màgica.  Per a la secció de Música, ens explicarà quines són les seves bandes sonores, arran del festival Live Soundtracks. Per a la secció d’Art estem estudiant si ens escriu alguna cosa de Miquel Barceló, de Frederic Amat o de l’expo sobre el Jeu de Paume parisenc que s’estrenarà a Arts Santa Mònica.

A la secció de Menjar i Beure escriurà una crítica sobre el Context, el seu bar-quarter general de Girona. I ens ha parlat del mesón Los Padules, on va començar ‘Murieron por encima de sus posibilidades’, després d’un concert d’Albert Pla i Pascal Comelade. També ens ha explicat altres coses sobre les nòvies dels seus amics, però això, ehem, millor deixar-ho per a un altre dia…

I com que la portada del 22 d’abril va dels millors carrers de Barcelona, parlarà amb Ada Castells sobre les 10 localitzacions on li agradaria rodar un film.

Serà una setmana intensa, la de l’Isaki. Però estem segurs que aquest cul inquiet, magnífic realitzador, s’ho passarà pipa. El TOB 362, el del 22 d’abril, serà tot seu.

Tags: , , ,

Ballar amb la més Chúngara

dimarts , 24/03/2015 | General

©Bienalsaopaulo

 

Independentment de si la credibilitat del Macba o del seu director queden tocades de mort (doncs ha sigut que sí, encara que de política institucional no hi entenc), el cas de censura de l’escultura Haute Couture 4. Transport, d’Ines Doujak (a casa en diem la Chúngara), m’ha permès constatar uns quants fets.

1. A l’era digital, la censura més efectiva és la indiferència.

2. Som davant del primer cas de censura artística per motius polítics des de Franco; els pujolistes van encongir i amagar el mitjó de Tàpies perquè els semblava, simplement, lleig.

3. A Espanya certes coses són intocables, bé siguis Pablo Iglesias o la Falange: la primera és la corona. Mireu els patrons de la Fundació Macba (macba.cat/ca/fmacba) i riureu una estoneta. I ja sabeu que donde hay patrón no manda marinero, Marí o comissari. Per cert, el Macià Alavedra encara és a l’organigrama del Museu com a primer vocal (deu ser pels mèrits de la performance amb la bossa de brossa. Les escombraries, no l’artista).

3. La darrera vegada que es va exercir la censura implacable en un mitjà de comunicació –el segrest d’El Jueves– el monarca actual també apareixia en actitud coital, però com a subjecte actiu. Si el teu marit és tot un elephant killer, suposo que no et mola gens que el retratin com a passiu.

4. Quan vaig a museus d’art contemporani, tinc tendència a confondre els desfibriŀladors amb les obres exposades i viceversa. Amb la Chúngara és impossible. –Ricard Martín

Crisi al Macba: tothom al carrer

dilluns, 23/03/2015 | Arts, General

MacbaTot resolt. Les institucions han decidit fer fora tothom amb responsabilitats al Macba, després de la crisi desfermada per l’escultura d’Inés Doujak a l’exposició ‘La bèstia i el sobirà‘. Els foragitats són : el director del museu, Bartomeu Marí, que havia posat el seu càrrec a disposició del consorci del Macba, i els comissaris de la mostra, Paul B. Preciado i Valentín Roma, que alhora són, respectivament, el director de programes públics i el conservador en cap. Ha salvat la pell, per ara, el gerent, Joan Abellà.

La comissió delegada del Macba, formada per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el ministeri de Cultura espanyol i la Fundació Macba, ha enviat aquesta nit un comunicat força clar. Són vuit punts on tanca la crisi. O almenys ho intenta. Són aquests:

1.- La Comissió Delegada del MACBA ha restat assabentada de la decisió del Director, Sr. Bartomeu Marí, de prescindir, des d’avui mateix de les responsabilitats orgàniques del Conservador en cap, Sr. Valentín Roma, i del Cap de Programes públics, Sr. Paul B. Preciado, que des del passat 13 de gener de 2015 ostentaven aquesta condició, per la pèrdua irrecuperable de la confiança per part del director envers la seva feina.

2.- La Comissió Delegada del MACBA ha restat assabentada de la decisió del Sr. Bartomeu Marí, director, i de la del Sr. Joan Abellà, gerent del Consorci del MACBA de posar els seus càrrecs a disposició de la Comissió Delegada.

3.- La Comissió Delegada del MACBA ha decidit acceptar la dimissió del director, diferint-ne els efectes fins el moment d’incorporació de la nova direcció amb l’encàrrec de garantir, durant aquest període, el funcionament ordinari del museu i el desenvolupament normal de la temporada expositiva 2015 que s’havia de presentar la setmana passada.

4.- La Comissió Delegada convocarà, de forma immediata, un concurs públic internacional amb un jurat d’experts per a l’elecció del nou director o directora.

5.- La Comissió Delegada ha ratificat el gerent del MACBA per garantir el funcionament ordinari del museu durant tot aquest procés.

6.- La Comissió Delegada del MACBA lamenta profundament que el desencontre entre professionals hagi transcendit l’àmbit dialogant i constructiu que ha de presidir la relació entre els responsables d’una institució pública i l’hagi situat en el centre d’una polèmica no desitjada.

7.- La Comissió Delegada del MACBA agraeix la feina feta pel Sr. Bartomeu Marí, en aquests onze anys de dedicació al museu, els darrers set anys com a director.

8.- La Comissió Delegada del MACBA expressa, una vegada més i tal com ho ha demostrat al llarg dels seus 20 anys,  el seu respecte per la llibertat creativa i les decisions artístiques.

©EBarros/VII VISIONAIRES

©EBarros/VII VISIONAIRES

És curiós que la comissió delegada parli de “llibertat creativa” quan, de fet, el que s’ha demostrat aquí és un acte de censura en tota regla, mig solventat quan Marí va decidir fer marxa enrere i permetre que l’exposició es veiés, amb l’escultura de marres (molt lletja, per cert) inclosa. El mateix Preciado ho ha dit: “Em pregunto simplement quina diferència hi ha entre la censura de les caricatures de ‘Charlie Hebdo’ des de l’aïllament integrista i l’establiment dels límits del curador en un museu públic d’art contemporani d’un país suposadament democràtic quan es tracta de poder exposar una obra que parodia o caricaturitza la figura de l’exmonarca”.

Hi ha coses que, simplement, no es poden exposar. O de les quals no se’n pot parlar o fer mofa. I encara que el director sortint del Macba digui que ningú no l’ha pressionat, sovint funciona millor la censura prèvia i el què diran, sobretot en societats una mica provincianes com la nostra. De fet, quan l’escultura de Doujak es va veure a la Biennal de Sao Paulo ningú no va dir ni ase ni bèstia.

El Macba, serem sincers, agrada a poca gent. Ni ara ni quan Manuel Borja-Villel el dirigia. L’art contemporani, de fet, agrada a poca gent. Sobretot quan es tracta de parlar de coses vives i no únicament de parlar d’artistes morts, que es poden manipular tant com els museus, hereus, comissaris i institucions vulguin. I sovint es pensa en els museus d’art contemporani com a llocs on muntar saraus, més que com a indrets on exposar l’art del nostre temps.

Preciado i Roma havien dissenyat, amb Marí, els propers anys del Macba. I es preveia que cap al maig el museu presentés una nova imatge. Preciado, per exemple, és el responsable de la magnífica mostra sobre Carol Rama que vam veure fa uns mesos. I Roma de la mostra sobre Osvaldo Lamborghini, ara mateix en cartell. Ara haufem de veure què passa i què queda.

El Macba va rebre el 2014 un 6,47% més de visites que el 2013, cosa que vol dir 715.745 persones respecte a les 672.251 de l’any passat, segons va informar el museu en un comunicat. El centre va destacar la consolidació de l’increment d’assistència del públic local, que va passar a ser un 38,4% del total; un augment a causa de a les jornades obertes, amb 6.846 visitants el dia de la Mercè, i 12.890 el Dia i la Nit Internacional dels Museus. –Andreu Gomila (amb la col·laboració d’Eugènia Sendra)

Tags: , , , ,

Bartomeu Marí: “Ningú m’ha pressionat”

dimecres, 18/03/2015 | Arts, General, Notícies

©EBarros/VII VISIONAIRES

©EBarros/VII VISIONAIRES

Fa unes hores ens assabentàvem de la cancel·lació de l’exposició ‘La Bèstia i el sobirà’ del MACBA degut a les “desavinences” entre la direcció del museu i l’equip comissarial. El director del museu, Bartomeu Marí, ho ha qualificat d’”esdeveniment desafortunat fruit d’un error i un malentès”. “El museu té una línia editorial i per diferents raons he considerat que les lectures i les conseqüències de l’obra no toca que es vehiculin a través d’un museu públic com és el MACBA”. “No és per por sinó per principis, ningú m’ha pressionat, però com a director sóc responsable del que el museu diu i fa”, ha afegit Marí.

L’obra de la discòrdia és una escultura d’Inés Doujak que es va poder veure a la 31a Biennal de Sao Paulo i forma part del projecte ’Loomshuttles/ Warpaths’, fet en col·laboració amb John Berger per explorar les “complicades i assimètriques relacions entre Europa i Amèrica Llatina”, tal com explica l’artista a la seva web. S’hi representa la líder feminista Domitila Barrios de Chungara sodomitzada per un pastor alemany, i fent el mateix a un home de genolls que representa el rei Joan Carles I. “Moltes obres poden ferir la sensibilitat, és un risc que prenem sobretot en un museu que programa amb llibertat i amb esperit de risc, però aquesta no és raó per treure una obra”, afegeix el director.

Marí apunta que es va assabentar de la presència de l’escutura a la mostra dos dies abans d’inaugurar-la, i va demanar de retirar-la a l’artista i l’equip de comissaris, entre els quals hi ha el conservador en cap del Museu, Valentin Roma, i Paul-Beatriz Preciado, cap de programes públics del MACBA; la falta d’acord entre les parts és que el segons Marí ha forçat la cancel·lació de l’exposició, una “decisió extrema” que també ha obligat a postposar la presentació de la nova temporada del museu prevista per al proper divendres. La direcció del museu ha informat que es procedirà al desmuntatge i la tornada d’obres als prestamistes; també s’ha previst una trobada amb els treballadors del centre per explicar el motius de la cancel·lació.

Tags: , , , ,

Els Verdi no tanquen, ni tenen previst fer-ho

dijous, 22/01/2015 | General

Verdi_1

La notícia va caure com una bomba divendres passat: “Els cines Verdi, en perill de tancar”. Ho duia ‘L’Independent de Gràcia’ en portada, i de seguida va córrer l’alarma. Avui al matí, Enrique Pérez, amo dels cines Verdi, ha convocat una roda de premsa per desmentir aquesta informació. “Els Verdi no tanquen”, aquest és el titular del dia. Emprenyat, quasi sulfurat, Pérez ha declarat que l’allau de comentaris que va anar creixent de forma exponencial al llarg del cap de setmana els ha ruixat “com un xàfec”, i que ha perjudicat la seva imatge.

Segons ha dit, el que explicava ‘L’Independent de Gràcia’ divendres és un assumpte antic. “És cert que al mes de maig de l’any passat la nostra situació va caure en picat –feia–. Després de l’estiu vam rebre un burofax de la propietat advertint-nos que teníem impagaments endarrerits, que devíem tres mesos de lloguer. I que si no ho pagàvem ens farien fora”. Pérez ha deixat clar que van satisfer els deutes, i que l’assumpte va quedar resolt.

Abans de liquidar les factures pendents, els de l’Associació de Comerciants l’havien visitat per demanar-li suport en una altra batalla: la de fer que el carrer Verdi quedés tancat al transport sobre rodes els caps de setmana. “Els vaig dir que no em trobava en situació d’ajudar-me ni a mi mateix”. I així és com el rumor que els Verdi estaven fent fallida es va començar a propagar, fins que la setmana passada va arribar a ‘L’Independent’. Pérez ha fet constar que ell no hi va parlar pas, amb els del diari. “Van intentar posar-se en contacte amb mi, és cert, però jo just estava a punt d’embarcar en un avió cap a París i no els vaig poder atendre –ha deixat clar–. El que s’ha publicat és un tema antic, i al darrere no hi ha la meva paraula”.

De moment sembla que no, que els Verdi no tanquen. Però això no vol dir que, com tothom en el sector, no les estiguin passant magres. “Els nostres problemes no s’arreglaran fins que enviïn el ministre Montoro d’ambaixador a la Lluna”, s’ha queixat. Que els cinemes hagin perdut 200.000 espectadors anuals és un problema. Que una entrada estigui gravada amb un IVA del 21 % és un problema. Que l’electricitat hagi pujat és un problema. “Això, als locals que tenim contractada potència, ens ha afectat molt –ha assegurat Pérez–. Què volen, que projectem les pel·lícules amb una espelma?”.

“Els Verdi tenen problemes de liquiditat, però no estan en bancarrota”. Aquesta és la conclusió de tot plegat. I, segons paraules de Pérez, hi ha plena consciència de la gravetat de la situació. “Som com el lleó d’Esparta”, ha dit. Per això estan buscant un “company de viatge”, algú que s’incorporarà a la junta accionarial. Garanteix que les catorze sales que regenta –nou a Barcelona, cinc a Madrid– seguiran obertes. I, també, que Verdi Park no es convertirà en un Mercadona, com es rumorejava aquests dies. “Tinc notícia que es van interessar en el local, però ho van desestimar perquè no passaven els camions”. Sembla que la sucursal que era susceptible d’ocupar els Verdi és la mateixa que al final s’ha obert a l’antic Bingo Nàpols, soterrani de l’actual Sala Phenomena. La finca és dels mateixos propietaris.

Bones notícies? El temps ho dirà.

 

Sisplau, posi’m un bombardeig!

dimecres, 21/01/2015 | General

Captura de pantalla 2015-01-21 a la(s) 18.00.46

Un dogma marxista (branca Groucho): la inteŀligència militar és a la inteŀligència el que la música militar és a la música. Aleshores, en quin lloc deixa això els museus militars? En el dia de la Pasqua militar (que és a la Pasqua el que la gastronomia militar és a la gastronomia), un alt comandament va anunciar que l’Exèrcit té la intenció d’obrir un nou museu militar a Barcelona. Fa un parell d’anys corria la brama que el merder del Museu Militar de Catalunya recauria al castell de Sant Ferran, a Figueres. Però, esclar, és molt més atractiu per a l’estament castrense que el primer museu que puguin albirar les hordes creueristes sigui al Govern Militar, just davant de Colom i les Golondrinas. Siguem positius: una coŀlecció de ballestes, garrots, tancs i soldadets de plom (11.000!) potser conferirà un xic de carisma friqui a una part de Barcelona enfonsada en la vulgaritat. La viril olor de ranxo per frenar la ferum d’oli de gira-sol refregit. I si ofereixen un Menú Bombardeig (apunta’t a un bombardeig! el Domklause berlinès cuina menjar de l’antiga RDA i es folra) potser més d’un pseudohipster tornarà a comprar jaquetes al GIJOE. Un museu militar democràtic no té cap sentit si no està directament lligat a l’explicació dels motius de les guerres i al recompte de cadàvers. En aquest cas, l’obertura del museu respon a la voluntat d’ensenyar “la contribució de Catalunya a la història militar espanyola”. Sí, com a diana –Ricard Martín 

Premis Time Out Barcelona 2014: els guanyadors

dimecres, 10/12/2014 | General

Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez ©Maria Dias

Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez ©Maria Dias

Avui s’han donat a conèixer els guanyadors dels Premis Time Out Barcelona 2014, que han estan triats per votació popular a partir d’una terna de finalistes seleccionats per la redacció de la revista.

El Premi Time Out Barcelona, que decideix la redacció de la publicació, és per a Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez, un tàndem prodigiós que el 2014 ha publicat ‘granada’, un dels millors discs de la dècada. Hem volgut destacar el seu talent i esforç, que han fet d’aquesta associació musical un dels projectes més intensos i fructífers de Barcelona.

Els premis volen reconèixer els projectes més interessants i compromesos de la ciutat, els bars i restaurants que han destacat al 2014 i les iniciatives més innovadores. Aquí teniu un llistat amb tots els premiats:

MILLOR CREADOR: Josep Pedrals, amb 35 anys, un dels genis de la poesia catalana actual.
Finalistes: Joan Colomo i Eulàlia Ayguadé

MILLOR RESTAURANT: Can Boneta, un restaurant que respecta la cuina catalana i alhora l’actualitza per satisfer les panxes del segle XXI.
Finalistes: La Venta i el Matís Bar

MILLOR PLAT: L’arròs amb ànec i salsa del restaurant peruà Ceviche 103.
Finalistes: L’ajoblanco amb tonyina de la Floreta i el mole amb verdures de l’Hoja Santa

MILLOR BAR: Cassette, que compagina barra, cuina i una oferta musical amb excel·lència.
Finalistes: Bodega d’en Rafel i El 68

MILLOR LOCAL NOCTURN: Heliogàbal, el bar de Gràcia que s’ha convertit en el vòrtex de l’escena musical independent barcelonina.
Finalistes: 23 Robadors i Klavier

MILLOR OBRA: La pel·lícula ‘10.000 km‘, de Carlos Marqués-Marcet, la prova de què amb pocs diners es pot fer cinema de qualitat.
Finalistes: ‘Y el cielo era una bestia’ de Robert-Juan Cantavella i ‘Victòria d’Enric V‘ de La Kompanyia del Teatre Lliure

MILLOR PROJECTE: Phenomena, per les sessions de ‘blockbusters’ que organitza des del 2010 i la imminent inauguració de sala pròpia.
Finalistes: Van Van i Ventú

MILLOR INICIATIVA CIUTADANA: Arrels Fundació, que lluiten per aconseguir que cap persona dormi al carrer.
Finalistes: FAVB i Tanquem els CIEs

Tags: ,

El Dia de les Llibreries a Barcelona

divendres, 28/11/2014 | Botigues, General

image

La Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters organitza el Dia de les Llibreries, una festa per reivindicar els llibres com a “excel·lents adquisicions” i les llibreries com la millor de les botigues on realitzar aquestes compres. A Barcelona, i si teniu ganes de festa i llibres, passeu per la La Central, Alibri, Universal, la llibreria especialitzada en còmic de Sant Antoni, que obriran fins a les 22 h i oferiran descomptes del 5%. La nova Gigamesh, que també s’apunta a la “diada”, obrirà fins a les 21 h.

 

 

Tags: , ,